La XIII Jornada Ambiental proposa «reformular el capitalisme» per impedir el desastre climàtic
La Universitat de Barcelona va tornar a acollir la Jornada Ambiental que organitza juntament amb Família Torres i el meteoròleg Tomàs Molina, doctor en Comunicació i professor associat al departament de Física Aplicada de la UB. En aquesta tretzena edició, celebrada el dimecres 4 de juny, es va proposar debatre sobre justícia ambiental i repensar el capitalisme per evitar el col·lapse, replantejant el model econòmic global i proposant accions urgents. Les idees exposades, tant per activistes com per experts, van mostrar algunes eines de què disposem per aturar una crisi sense precedents.
La Universitat de Barcelona va tornar a acollir la Jornada Ambiental que organitza juntament amb Família Torres i el meteoròleg Tomàs Molina, doctor en Comunicació i professor associat al departament de Física Aplicada de la UB. En aquesta tretzena edició, celebrada el dimecres 4 de juny, es va proposar debatre sobre justícia ambiental i repensar el capitalisme per evitar el col·lapse, replantejant el model econòmic global i proposant accions urgents. Les idees exposades, tant per activistes com per experts, van mostrar algunes eines de què disposem per aturar una crisi sense precedents.
Una «cita obligada» en què l’àmbit universitari i la societat es troben en un debat imprescindible
El rector de la UB, Joan Guàrdia, va obrir aquesta «cita obligada» en un moment en què «la ciència és discutida i negada», una situació que agreuja encara més el problema. Tomàs Molina, conductor de la jornada, en va destacar el «debat social», en el qual el món acadèmic «veu el punt de vista de la societat» en conceptes com justícia i repensar el capitalisme. El president de Família Torres, Miguel A. Torres, va insistir en la necessitat de «continuar lluitant» tot i reconèixer que «és difícil» perquè els responsables polítics «no ens escolten». El petroli «encara està subvencionat», se’n consumeixen quantitats ingents cada dia i els plàstics són omnipresents. «Em preocupen les pròximes generacions», va comentar. «Quin món deixarem? Hauríem d’haver estat més radicals».
La desigualtat i la violència estructural són la base de la crisi
David Lizoain, director general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat de Catalunya i autor del llibre Crimen climático, va inaugurar les ponències parlant del caràcter estructural de la violència. L’ordre post-Segona Guerra Mundial «basava el desenvolupament en els combustibles fòssils», i les desigualtats i la inestabilitat —fam, guerra, pestilència i mort, «els quatre genets de l’apocalipsi»— són alhora «causa i conseqüència» d’una crisi climàtica en què «els principals responsables són els que menys en pateixen les conseqüències, i qui menys responsabilitat hi té és qui més les pateix». En el moment actual, però, en què els costos econòmics de la crisi climàtica la fan inassumible, hi ha l’oportunitat d’una gran coalició dels ciutadans, a grans empreses i Estats. «Un ordre sostenible», va resumir, «només es pot construir sobre la descarbonització».
En la mateixa línia, el biòleg i antropòleg Miguel Pajares va recordar que hi ha 304 milions de migrants al món i que això no inclou els desplaçats interns. Tot i que el nombre no creix alarmantment, la proporció de refugiats sí, i ja són un de cada sis. Això malgrat que, com va apuntar, els desplaçaments causats pels desastres climàtics «no es consideren forçats» i no entren dins d’aquesta categoria. Tot plegat és responsabilitat dels països que emeten més gasos d’efecte hivernacle, que fa quaranta anys que coneixen la situació i han pres poques mesures. Així doncs, va concloure, aquestes «víctimes de la inacció dels governs» haurien de ser considerades refugiades i protegides, ja que les causes de la seva migració «són clarament polítiques».
La crisi climàtica vista des de la llei i els tribunals
La catedràtica de Dret Internacional Públic de la UB i especialista en dret comunitari del medi ambient Mar Campins va introduir l’òptica legal definint la «justícia climàtica». Aquesta es fonamenta en les justícies distributiva —repartir càrregues i beneficis— i processal —democratitzant la presa de decisions— i també en el reconeixement i respecte de les cultures i perspectives del món. Aquests criteris, presents a l’Acord de París, són claus per pal·liar els efectes del canvi climàtic que pateixen els que menys responsabilitat en tenen i, precisament, per determinar aquestes responsabilitats. Cal, però, desenvolupar més aquesta eina per fer-la realment efectiva. L’expert en dret ambiental internacional Francesco Sindico, per la seva banda, va aprofundir en la qüestió. El «tecnocapitalisme sense normes» ens duu al col·lapse, i els tribunals poden actuar davant d’empreses que contribueixen al canvi climàtic. Hi ha exemples d’èxit si més no parcial: es poden frenar empreses i projectes intensius en emissions, i «la societat civil està fent servir els tribunals de manera estratègica» en aquest sentit. Que els jutges vagin contra polítiques de governs democràtics pot ser delicat, però cal fer-ho quan «abusen del seu poder». No obstant això, la llei pot frenar els efectes negatius del capitalisme i el canvi climàtic, però el canvi global és un projecte social i polític en què els tribunals només poden ajudar i «guanyar temps».
Com hauria de canviar l’economia global?
Jordi Roca, catedràtic d’Economia de la UB i especialista en economia ecològica, va defensar un canvi de paradigma per frenar la deriva actual, repensant indicadors de riquesa com el PIB i centrant-nos a analitzar les condicions de vida de les persones i el respecte pel planeta. Per la seva banda, Raimon Puigjaner, CEO d’R4S i president de B Lab Spain, va apostar per nous models empresarials que incloguin la sostenibilitat, un valor que pot «impulsar la innovació i generar noves oportunitats de negoci» i vinculin la prosperitat amb la salut del planeta. La concentració de la riquesa i l’augment de les desigualtats, va indicar, tenen conseqüències terribles per al desenvolupament sostenible i la cohesió social, però això són «arguments morals» amb menys força a l’hora d’impulsar els agents econòmics que no pas «integrar els riscos i oportunitats de la sostenibilitat», tenint en compte els valors dels consumidors i la pressió que poden fer sobre empreses i inversors.
El concepte de justícia social i climàtica, un element central per al futurLa XIII Jornada Ambiental va tancar amb una taula rodona sobre els conceptes de justícia social i climàtica, en què van intervenir Clàudia Custodio (Observatori del Deute en la Globalització), Xavier López (Fundació Solidaritat UB), Dolors Camats (Fundació Catalunya Europa) i Carlos García Paret (Greenpeace). Entre els punts en què hi va haver més acord destaquen la identificació de responsables de la crisi per tal que compensin els més perjudicats, l’autonomia de les comunitats per decidir lliurement sobre la gestió dels recursos, el paper de la justícia al servei de la governança democràtica per evitar les desigualtats i la necessitat de redirigir les subvencions públiques nocives per al medi ambient cap a usos més sostenibles.
La cloenda de l’acte, al qual van assistir més d’un centenar de persones i es va poder seguir en directe a través del canal de YouTube de la UB, va ser a càrrec del vicerector adjunt al rector Ernest Abadal, acompanyat de Miguel A. Torres i Tomàs Molina.