Itziar de Lecuona: «La societat digital exigeix més responsabilitat per part de tots els actors»
Itziar de Lecuona, professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, acaba dʼassumir la direcció de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB (OBD), centre de recerca interdisciplinària de la Universitat de Barcelona que estudia els aspectes bioètics de la biomedicina i la biotecnologia i que compleix 25 anys. En aquesta entrevista ens parla dels reptes ètics, legals i socials de la societat digital.
Itziar de Lecuona, professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, acaba dʼassumir la direcció de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB (OBD), centre de recerca interdisciplinària de la Universitat de Barcelona que estudia els aspectes bioètics de la biomedicina i la biotecnologia i que compleix 25 anys. En aquesta entrevista ens parla dels reptes ètics, legals i socials de la societat digital.
Amb quina finalitat ha participat en lʼelaboració del recent Pacte digital per a la protecció de les persones?
Estem en un moment de canvi. Ens trobem en una societat digital en la qual, en bona part, la presa de decisions es fonamenta en lʼexplotació intensiva de dades, incloent-hi les dades personals, i lʼús de tecnologies emergents. Aquesta societat digital té un doble vessant: comporta moltíssims beneficis, però també exigeix més responsabilitat, tant als ciutadans com a tots els agents que poden tenir accés a aquestes dades, un accés que els confereix poder sobre nosaltres. Com és sabut, amb el codi postal, la data de naixement i el sexe és possible reidentificar les persones en un percentatge molt elevat. Abans érem dades aïllades i ara ens hem convertit en conjunts de dades per ser combinades entre si. La meva contribució al Pacte sʼha centrat en lʼètica i la privacitat en la innovació digital.
La societat digital té el repte de garantir la intimitat i evitar discriminacions, incloses aquelles encobertes mitjançant lʼaccés a dades personals.
Com es pot afrontar el biaix dels algoritmes?
Lʼalgoritme és un suport a la presa de decisions. Les decisions fonamentades en sistemes dʼintel·ligència artificial han dʼestar revisades i corregides per humans. Amazon va programar un algoritme per ajudar a seleccionar perfils laborals que es va haver de retirar perquè no seleccionava mai dones. És un exemple de discriminació algorítmica i de biaixos per raó de gènere. Les dades de què sʼalimenten els algoritmes incorporen els biaixos dels humans perquè beuen de la realitat. El repte consisteix a analitzar primer les dades, netejar-les i revisar constantment lʼalgoritme, des de la fase de proves fins a lʼaplicació.
Les agendes de recerca europees prioritzen lʼexplotació intensiva de dades i lʼús de tecnologies emergents com les dades massives o la intel·ligència artificial. El que hem dʼevitar és que, per ignorància o per no tenir unes regles de joc ben establertes, contribuïm a crear mercats de dades que acabin anul·lant drets.
La pandèmia ha incidit en aquestes qüestions?
En el meu àmbit de treball, que és el de la recerca i la innovació en salut, sʼha posat de manifest aquesta tendència a lʼexplotació intensiva de dades i al recurs a tecnologies emergents per avançar en la gestió de la pandèmia. En són un exemple clar els sistemes de predicció de la COVID-19, que, per al seu desenvolupament, necessiten combinar dades personals emmagatzemades en històries clíniques amb imatge mèdica i altres dades personals que es troben en diferents bases de dades. També sʼhan plantejat propostes per fer aplicacions dʼidentificació de positius i rastreig de contactes que han evidenciat la necessitat dʼavançar en la creació dʼinfraestructures digitals que incloguin la participació ciutadana des del seu disseny.
A més, sʼha fet evident que Europa no té infraestructures tecnològiques ni pròpies ni suficients per a la gestió de les dades, tan necessària en aquests moments. Això ens fa dependre de les grans tecnològiques, fonamentalment nord-americanes.
LʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB acaba de fer 25 anys. Quins són els seus trets dʼidentitat?
Crec que si hi ha alguna cosa que defineix lʼObservatori de Bioètica i Dret és la capacitat de generar processos de cocreació de coneixement, així com de treballar els aspectes bioètics des de la interdisciplinarietat i des dʼuna perspectiva laica fonamentada en els drets humans internacionalment reconeguts. Ens caracteritza el treball dels aspectes bioètics de la biomedicina i la biotecnologia des de lʼevidència científica per efectuar aportacions amb impacte. Així, les recomanacions del grup dʼopinió de lʼOBD han impactat en el legislador, que ha modificat normes, o en societats científiques, de manera que sʼha contribuït a elaborar guies i pautes dʼactuació. I, finalment, i no menys important, ja que és allò que veritablement ens defineix, hem contribuït a crear un debat social informat perquè les persones prenguin decisions dʼuna manera lliure i documentada.
També crec que hem aconseguit un lloc en el món. I quan dic en el món, em refereixo al panorama iberoamericà. Hem trencat la dependència del discurs anglosaxó que sol marcar la pauta.