Edicions UB recupera la figura de l’intel·lectual Joan Pérez-Jorba, que va connectar amb l’avantguarda europea des de París

Notícia | Cultura | Divulgació
(08/01/2025)

A Itineraris d’avantguarda d’un català de París (1917-1920). Cròniques literàries, entrevistes i cartes, Pilar García Sedas recupera un conjunt de textos que mostren la important tasca de mediació cultural que Joan Pérez-Jorba va dur a terme en els camps de la literatura i de l’art. 

Notícia | Cultura | Divulgació
08/01/2025

A Itineraris d’avantguarda d’un català de París (1917-1920). Cròniques literàries, entrevistes i cartes, Pilar García Sedas recupera un conjunt de textos que mostren la important tasca de mediació cultural que Joan Pérez-Jorba va dur a terme en els camps de la literatura i de l’art. 

Joan Pérez-Jorba (Barcelona, 1878 - Voutenay-sur-Cure, 1928), crític literari i d’art, poeta i publicista de llarga trajectòria, es va instal·lar a París el 1901 i ja no va tornar a residir a Catalunya. A la capital francesa va mantenir una estreta relació amb les plomes més rellevants de les anomenades avantguardes històriques, un fenomen transnacional que es va manifestar en una Europa colpejada per la Primera Guerra Mundial. Itineraris d’avantguarda d’un català de París (1917-1920) explica i exemplifica la tasca d’«un autor sovint citat, però mai prou explorat», com escriu Enric Bou al pròleg del llibre. 

El volum presenta un estudi introductori de Pilar García Sedas sobre la rellevància de la figura de Pérez-Jorba en el panorama cultural de principis del segle xx. A continuació, en recupera l’obra periodística, que, escrita en tres llengües —català, francès i castellà— i publicada en diferents diaris i revistes, mostra una mirada oberta a la difusió de la «nova poesia» i de la «revolució teatral» avantguardista. Aquesta perspectiva es fa palesa tant en les entrevistes i les cròniques literàries com en la correspondència amb líders de la renovació artística (Guillaume Apollinaire, Pierre Albert-Birot, Max Jacob, Pierre Reverdy, Philippe Soupault i Blaise Cendrars, entre altres autors). 

Aquest llibre, que es presentarà el dimecres 5 de febrer, a les 19:00, a la llibreria Laie del carrer de Pau Claris, és la novetat de la col·lecció Filologia UB – Biblioteca. Dirigida per Joan Santanach, inclou edicions crítiques de textos literaris en llengües romàniques i grecollatines que constitueixen l’humus de què sorgeixen els escrits en llengües neollatines. Alguns dels darrers títols que s’hi han publicat són És aquí que fan comèdia? El teatre breu català a les darreries de l’edat moderna, d’Anna Maria Villalonga, i Cartas (1949-1955). La filología románica en la postguerra, de Martín de Riquer i István Frank, amb edició i estudi d’Isabel de Riquer. 

Joan Pérez-Jorba va ser poeta i crític literari i d’art de formació autodidàctica. Militant destacat del modernisme, va combatre el simbolisme francès i el decadentisme des de les planes de Catalònia. Més endavant, ja instal·lat a París, va col·laborar en nombroses capçaleres catalanes, com El Poble Català o La Publicitat, i va fundar la revista francocatalana L’Instant (1918-1919). En llengua francesa va escriure a la revista SIC i a Anthologie Dada, on va assajar el cal·ligrama i la poesia visual. És autor dels poemaris Poemes (1913), Sang en rovell d’ou (1918) i Turmell i el boc en flames (1921). 

Pilar García Sedas (ed.) és doctora en Humanitats i llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia Catalana. Historiadora de l’art i crítica literària, col·labora amb diverses publicacions periòdiques. Com a investigadora, s’ha especialitzat en les relacions entre la literatura i la pintura durant el modernisme, el noucentisme i les avantguardes històriques a partir de l’obra de Joaquim Torres-Garcia, Joan Pérez-Jorba, Rafael Barradas i Josep Maria de Sucre, així com en els moviments artisticoliteraris de l’avantguarda espanyola i llatinoamericana i les seves relacions amb Catalunya.