Investigadors de la UB identifiquen un nou model de desenvolupament de lʼescorça cerebral associat a lʼexpressió de la proteïna reelina

D'esquerra a dreta, Alba Elías-Tersa, Eduardo Soriano, Yasmina Manso i Marta Pascual, membres de la de la Facultat de Biologia i l’Institut de Neurociències (UBNeuro) de la UB i del CIBERNED.
D'esquerra a dreta, Alba Elías-Tersa, Eduardo Soriano, Yasmina Manso i Marta Pascual, membres de la de la Facultat de Biologia i l’Institut de Neurociències (UBNeuro) de la UB i del CIBERNED.
Recerca
(14/09/2022)

El desenvolupament correcte de lʼescorça cerebral és un procés essencial per adquirir capacitats cognitives adequades. La reelina, una proteïna clau en la migració neuronal i la plasticitat sinàptica, és determinant en aquest procés. Per això, la disfunció (ja sigui genètica o a nivell dʼexpressió) dʼaquesta proteïna extracel·lular està implicada en patologies del neurodesenvolupament —com ara les lissencefàlies, lʼepilèpsia o algunes malalties psiquiàtriques, sobretot lʼautisme, lʼesquizofrènia i el desordre bipolar— i també neurodegeneratives.

D'esquerra a dreta, Alba Elías-Tersa, Eduardo Soriano, Yasmina Manso i Marta Pascual, membres de la de la Facultat de Biologia i l’Institut de Neurociències (UBNeuro) de la UB i del CIBERNED.
D'esquerra a dreta, Alba Elías-Tersa, Eduardo Soriano, Yasmina Manso i Marta Pascual, membres de la de la Facultat de Biologia i l’Institut de Neurociències (UBNeuro) de la UB i del CIBERNED.
Recerca
14/09/2022

El desenvolupament correcte de lʼescorça cerebral és un procés essencial per adquirir capacitats cognitives adequades. La reelina, una proteïna clau en la migració neuronal i la plasticitat sinàptica, és determinant en aquest procés. Per això, la disfunció (ja sigui genètica o a nivell dʼexpressió) dʼaquesta proteïna extracel·lular està implicada en patologies del neurodesenvolupament —com ara les lissencefàlies, lʼepilèpsia o algunes malalties psiquiàtriques, sobretot lʼautisme, lʼesquizofrènia i el desordre bipolar— i també neurodegeneratives.

Ara, un article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) revela el paper decisiu de la reelina expressada per les neurones pioneres de Cajal-Retzius (CR) o les interneurones gabaèrgiques corticals en el procés de corticogènesi i en la migració neuronal. Lʼestudi lʼha dirigit el catedràtic Eduardo Soriano, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Facultat de Biologia i lʼInstitut de Neurociències (UBNeuro) de la UB i del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), i té com a primeres autores les investigadores Alba Vílchez i Yasmina Manso (UB-UBNeuro-CIBERNED).

El nou treball es basa en lʼestudi de ratolins modificats genèticament per inactivar el gen de la reelina de manera selectiva en les neurones pioneres de CR i en les interneurones gabaèrgiques corticals. Mentre que les cèl·lules de CR tenen una funció primordial en etapes primerenques, «lʼestudi destaca el paper fonamental de la reelina derivada de les interneurones gabaèrgiques en la migració neuronal tardana», destaca el catedràtic Eduardo Soriano.

Un nou model dʼacció de la proteïna reelina

Lʼequip també ha descrit lʼexistència de dèficits migratoris transitoris en algunes poblacions neuronals, procés que indica que la reelina expressada per qualsevol de les poblacions neuronals és suficient per revertir i compensar alguns defectes en la laminació cortical del cervell. Partint dʼaquest estudi, els autors proposen un nou model dʼacció de la reelina en el desenvolupament de lʼescorça cerebral basat en la cooperació i en lʼexpressió específica espacial, cel·lular i seqüencial dʼaquesta proteïna clau.

Diversos trastorns neuropsiquiàtrics estan vinculats a alteracions en la migració neuronal i a dèficits de reelina en les interneurones. «Així doncs, aquest estudi permet comprendre millor els mecanismes associats als trastorns del cervell humà relacionats amb els dèficits de reelina associats a alteracions de la migració», conclou lʼequip investigador.

També són coautors de lʼestudi Marta Pascual i Alba Elías-Tersa (UB-UBNeuro-CIBERNED); Víctor Borrell i Adrián Cárdenas, de lʼInstitut de Neurociències (CSIC-Universitat Miguel Hernández); Manuel Álvarez-Dolado i Magdalena Martínez-Losa, del Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CABIMER), i Angus C. Nairn, de la Universitat de Yale (Estats Units).

 

Article de referència:

Vílchez-Acosta, A.; Manso, Y.; Cárdenas, A.; Elias-Tersa, A.; Martínez-Losa, M.; Pascual, M.; Álvarez-Dolado, M.; C. Nairn, A.; Borrell, V.; Soriano, E. «Specific contribution of Reelin expressed by Cajal-Retzius cells or GABAergic interneurons to cortical lamination». PNAS, setembre de 2022. DOI: 10.1073/pnas.2120079119