Investigadores líders de la recerca a Europa
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, tres investigadores expliquen les seves recerques i com és d’important la dimensió europea en el treball que fan en el dia a dia. Són líders en els àmbits de recerca respectius: Carla Marín, en la física de partícules; Ana Moragues, en l’anàlisi de l’alimentació com a fet social de primer ordre, i Marta Sánchez, en l’estudi de la mobilitat prehistòrica als Pirineus a través de l’anàlisi del sílex.
Un 33 % dels projectes europeus que s’han concedit a personal investigador de la UB en el període 2008-2024 tenen a una dona com a investigadora principal.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, tres investigadores expliquen les seves recerques i com és d’important la dimensió europea en el treball que fan en el dia a dia. Són líders en els àmbits de recerca respectius: Carla Marín, en la física de partícules; Ana Moragues, en l’anàlisi de l’alimentació com a fet social de primer ordre, i Marta Sánchez, en l’estudi de la mobilitat prehistòrica als Pirineus a través de l’anàlisi del sílex.
Un 33 % dels projectes europeus que s’han concedit a personal investigador de la UB en el període 2008-2024 tenen a una dona com a investigadora principal.
En el cas de Carla Marín, ha obtingut un ajut d’inici de carrera o starting grant del Consell Europeu de Recerca (ERC). Això li ha permès liderar un equip interdisciplinari, que inclou, per exemple, especialistes en intel·ligència artificial, i fer cada any estades a les instal·lacions de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN). Allà participa en l’experiment LHCb, que es duu a terme al gran accelerador de partícules (LHC). Ens explica l’objectiu de la seva feina: «El model estàndard de la física de partícules ens diu que hi ha pràcticament una simetria entre la matèria i l’antimatèria, que les diferències entre totes dues són molt petites. En canvi, a l’escala de l’univers, la matèria domina totalment sobre l’antimatèria: no hi ha simetria. Estudiem partícules concretes que contenen el quark b i encara no s’han pogut mesurar amb precisió (per exemple, el barió lambda Λb i l’antibarió lambda Λb) per veure si en algun moment es trenca la simetria que prediu el model estàndard de la física. Resoldre aquesta qüestió ens ajudarà a entendre per què l’univers on vivim és tal com és».
Marta Sánchez té un altre starting grant de l’ERC. En aquest cas, l’ajut europeu li serveix per dur a terme un projecte sobre la mobilitat dels grups de caçadors recol·lectors que habitaven el Pirineu fa entre 40.000 i 10.000 anys. És investigadora principal d’un equip interdisciplinari que treballa a partir de l’anàlisi de les restes arqueològiques en sílex, un material molt abundant en els jaciments prehistòrics, i que analitzen des d’una nova perspectiva metodològica. La recerca de Sánchez posa de manifest que els Pirineus eren un territori de trobada de les comunitats humanes prehistòriques. «Estudiem un ampli període de temps, de més de 30.000 anys, en el qual hi ha importants oscil·lacions a nivell climàtic, i mirem de determinar fins a quin punt els canvis climàtics van tenir un pes important en les estratègies de mobilitat d’aquestes poblacions», afegeix.
Ana Moragues participa en dos ambiciosos projectes europeus: un, sobre com la ciència pot ajudar a transformar el sistema alimentari, i un altre, sobre com bastir infraestructures alimentàries a les ciutats que puguin crear un sistema més sostenible. La investigadora posa èmfasi en el fet que l’alimentació «ha modelat la nostra història i també ho farà amb el nostre futur». Ho il·lustra amb algunes xifres: «El sistema alimentari és responsable de més d’un terç de les emissions de gasos amb efecte hivernacle; d’altra banda, es calcula que al voltant de 3.000 milions de persones pateixen problemes de malnutrició i més de 820 milions passen fam». Explica que treballa amb entitats socials i públiques: «dedico molt de temps a crear relacions de confiança i treballar amb les entitats que ens poden portar el canvi que tant necessitem».