Via Universitària alerta de les desigualtats d’accés als estudis universitaris i reclama polítiques d’equitat, gènere i benestar per a l’estudiantat
D'esquerra a dreta, Ernest Pons, Ramon Llopis, Anna Prades i Miquel Martínez
Notícia
|
Acadèmic
(30/04/2025)
La Xarxa Vives d’Universitats ha presentat aquest matí a la Universitat de Barcelona els resultats de l’informe Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2023-2025), estudi de referència en l’àmbit de l’educació superior. Amb la participació de més de 45.000 estudiants de vint universitats i 1.700 titulacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra, l’informe ofereix una radiografia detallada de l’experiència universitària: des de les condicions de vida de l’alumnat i l’organització dels estudis, fins als hàbits culturals, el benestar emocional i les expectatives professionals.
D'esquerra a dreta, Ernest Pons, Ramon Llopis, Anna Prades i Miquel Martínez
Notícia
|
Acadèmic
30/04/2025
La Xarxa Vives d’Universitats ha presentat aquest matí a la Universitat de Barcelona els resultats de l’informe Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2023-2025), estudi de referència en l’àmbit de l’educació superior. Amb la participació de més de 45.000 estudiants de vint universitats i 1.700 titulacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra, l’informe ofereix una radiografia detallada de l’experiència universitària: des de les condicions de vida de l’alumnat i l’organització dels estudis, fins als hàbits culturals, el benestar emocional i les expectatives professionals.
Aquesta quarta edició consolida Via Universitària com una de les enquestes més àmplies i rigoroses del sistema universitari europeu, i posa dades al servei de la reflexió i la formulació de polítiques públiques per a una universitat més justa, inclusiva i connectada amb la realitat de l’estudiantat. Miquel Martínez , catedràtic de Teoria de l’Educació de la Universitat de Barcelona, i Ernest Pons, professor titular d’Economia de la mateixa UB, han estat dos dels experts que han format part de la direcció científica.
Aquestes són algunes de les conclusions d’aquesta edició:
Origen social, equitat i accés desigual
L’informe revela que l’origen social continua sent un factor determinant per triar estudis universitaris i accedir-hi. La classe social alta representa el 63 % de l’estudiantat de grau/bàtxelor i el 61 % del de màster, xifres que evidencien un sistema universitari encara lluny de la plena equitat. A més, els estudiants de famílies amb menys nivell formatiu es concentren especialment en àrees com les ciències socials, les humanitats i la salut, i pateixen més sovint trajectòries acadèmiques complexes o interrompudes per motius econòmics.
La pressió econòmica, una constant en l’experiència universitària
El finançament dels estudis universitaris recau majoritàriament en les famílies, que cobreixen prop del 50 % de les despeses totals. Les beques només representen el 13,9 % dels ingressos, i guanya pes el treball durant el curs (22,2 %). Pel que fa a l’accés a l’habitatge, els resultats mostren que l’accés a la universitat no comporta una emancipació de l’habitatge parental. Així, 6 de cada 10 estudiants viuen a casa dels progenitors o familiars durant l’etapa formativa universitària. També s’identifica un increment del lloguer compartit respecte d’edicions anteriors (26,4 %). Aquestes dades posen en qüestió la capacitat redistributiva del sistema universitari i en reforcen la dependència de l’entorn socioeconòmic, així com les tensions presents en el mercat immobiliari.
Bretxa de gènere i desigualtat en l’ús del temps personal
Tot i que les dones són majoria en la mostra (63 % de l’alumnat), la tria d’estudis continua marcada per estereotips de gènere. Les dones es concentren en àmbits com la salut i l’educació, mentre que els homes predominen en enginyeries i àrees tecnològiques amb millors sortides laborals i llocs de poder. A més, l’anàlisi en termes de bretxa de temps dibuixa una realitat en què les dones dediquen més temps a l’estudi i a tasques domèstiques, mentre que els homes disposen de més temps per a aficions i vida social. Aquesta desigualtat en la distribució del temps s’accentuaria amb l’edat, i ampliaria la sobrecàrrega de responsabilitats per a les dones.
La consolidació de l’educació no presencial
L’estudi també constata la consolidació de la universitat no presencial: un 20 % de l’estudiantat enquestat segueix els estudis íntegrament en línia. Aquest model, que tradicionalment acollia estudiants de trajectòries no convencionals, registra ara un augment notable de joves de menys de 26 anys. D’aquesta forma, l’ensenyament en línia es consolida com una alternativa real i en creixement, que incorpora dinàmiques pròpies, i vinculada a perfils amb més responsabilitats laborals i familiars.
Vinculació i participació en la vida universitària
Una altra de les dades significatives de l’estudi és la baixa participació en la vida universitària: un 80 % de l’estudiantat assegura no haver participat mai en cap òrgan ni entitat associativa. A més, un considerable 22,9 % afirma sentir-se ignorat per les institucions. En canvi, la pràctica esportiva dels estudiants és alta (71 %), però té lloc majoritàriament fora dels campus universitaris.
Benestar emocional i salut mental: un problema estructural
El benestar emocional és un altre dels principals reptes detectats a l’informe Via Universitària. Un 26 % dels estudiants declara
haver patit ansietat i augmenten els casos amb diagnòstic mèdic, unes dades que es van incrementar durant l’episodi sociosanitari de la pandèmia. L’informe recomana que les universitats incorporin la salut mental com a prioritat, amb més recursos i estratègies preventives.
Dedicació a l’estudi i metodologies d’innovació docent
L’estudiantat mostra preferència per metodologies actives i participatives, com el treball individual i l’avaluació continuada. Tot i això, es detecta una reducció del temps dedicat a l’estudi autònom, fet que planteja nous reptes per a la qualitat de l’aprenentatge. L’assistència a classe, però, continua sent alta (88,5 %), dada que desmenteix el rumor social que s’ha incrementat l’absentisme a les aules.
Mobilitat internacional i màsters: una mirada global
La mobilitat internacional es recupera i supera els nivells prepandèmics: més del 10 % dels estudiants han fet estades de formació o recerca a l’estranger. En paral·lel, els estudis de màster guanyen pes com a via per a la inserció laboral, amb una creixent presència d’estudiantat internacional (26,3 %). En aquest sentit, s’ha generalitzat la sensació que una adequada inserció laboral requereix una titulació de postgrau.
Via Universitària: l’estudi sobre els estudiants més important de la regió Pirineus-Mediterrània
La finalitat del programa Via Universitària és conèixer el perfil de l’estudiantat universitari, les seves condicions d’estudi, la satisfacció amb la docència i la vinculació amb la universitat. L’estudi de la Xarxa Vives d’Universitats recull dades sobre les trajectòries de l’estudiantat des d’una triple perspectiva: l’equitat en l’accés i la vida en els estudis superiors; la transformació de la realitat dels estudiants com a resultat d’un entorn social cada vegada més divers, i la qualitat de les metodologies d’ensenyament i aprenentatge. Així, Via Universitària s’alinea amb els resultats de l’informe internacional Eurostudent, que recull la mateixa informació en l’àmbit europeu.
La quarta edició de Via Universitària l’han impulsat les universitats Abat Oliba CEU, d’Alacant, d’Andorra, Autònoma de Barcelona, de Barcelona, CEU Cardenal Herrera, de Girona, de les Illes Balears, Internacional de Catalunya, Jaume I, de Lleida, Miguel Hernández d’Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, de València i Vic Central de Catalunya. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) n’ha assumit la direcció tècnica. El programa també rep el suport de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP) i la Generalitat de Catalunya.
Aquestes són algunes de les conclusions d’aquesta edició:
Origen social, equitat i accés desigual
L’informe revela que l’origen social continua sent un factor determinant per triar estudis universitaris i accedir-hi. La classe social alta representa el 63 % de l’estudiantat de grau/bàtxelor i el 61 % del de màster, xifres que evidencien un sistema universitari encara lluny de la plena equitat. A més, els estudiants de famílies amb menys nivell formatiu es concentren especialment en àrees com les ciències socials, les humanitats i la salut, i pateixen més sovint trajectòries acadèmiques complexes o interrompudes per motius econòmics.
La pressió econòmica, una constant en l’experiència universitària
El finançament dels estudis universitaris recau majoritàriament en les famílies, que cobreixen prop del 50 % de les despeses totals. Les beques només representen el 13,9 % dels ingressos, i guanya pes el treball durant el curs (22,2 %). Pel que fa a l’accés a l’habitatge, els resultats mostren que l’accés a la universitat no comporta una emancipació de l’habitatge parental. Així, 6 de cada 10 estudiants viuen a casa dels progenitors o familiars durant l’etapa formativa universitària. També s’identifica un increment del lloguer compartit respecte d’edicions anteriors (26,4 %). Aquestes dades posen en qüestió la capacitat redistributiva del sistema universitari i en reforcen la dependència de l’entorn socioeconòmic, així com les tensions presents en el mercat immobiliari.
Bretxa de gènere i desigualtat en l’ús del temps personal
Tot i que les dones són majoria en la mostra (63 % de l’alumnat), la tria d’estudis continua marcada per estereotips de gènere. Les dones es concentren en àmbits com la salut i l’educació, mentre que els homes predominen en enginyeries i àrees tecnològiques amb millors sortides laborals i llocs de poder. A més, l’anàlisi en termes de bretxa de temps dibuixa una realitat en què les dones dediquen més temps a l’estudi i a tasques domèstiques, mentre que els homes disposen de més temps per a aficions i vida social. Aquesta desigualtat en la distribució del temps s’accentuaria amb l’edat, i ampliaria la sobrecàrrega de responsabilitats per a les dones.
La consolidació de l’educació no presencial
L’estudi també constata la consolidació de la universitat no presencial: un 20 % de l’estudiantat enquestat segueix els estudis íntegrament en línia. Aquest model, que tradicionalment acollia estudiants de trajectòries no convencionals, registra ara un augment notable de joves de menys de 26 anys. D’aquesta forma, l’ensenyament en línia es consolida com una alternativa real i en creixement, que incorpora dinàmiques pròpies, i vinculada a perfils amb més responsabilitats laborals i familiars.
Vinculació i participació en la vida universitària
Una altra de les dades significatives de l’estudi és la baixa participació en la vida universitària: un 80 % de l’estudiantat assegura no haver participat mai en cap òrgan ni entitat associativa. A més, un considerable 22,9 % afirma sentir-se ignorat per les institucions. En canvi, la pràctica esportiva dels estudiants és alta (71 %), però té lloc majoritàriament fora dels campus universitaris.
Benestar emocional i salut mental: un problema estructural
El benestar emocional és un altre dels principals reptes detectats a l’informe Via Universitària. Un 26 % dels estudiants declara
haver patit ansietat i augmenten els casos amb diagnòstic mèdic, unes dades que es van incrementar durant l’episodi sociosanitari de la pandèmia. L’informe recomana que les universitats incorporin la salut mental com a prioritat, amb més recursos i estratègies preventives.
Dedicació a l’estudi i metodologies d’innovació docent
L’estudiantat mostra preferència per metodologies actives i participatives, com el treball individual i l’avaluació continuada. Tot i això, es detecta una reducció del temps dedicat a l’estudi autònom, fet que planteja nous reptes per a la qualitat de l’aprenentatge. L’assistència a classe, però, continua sent alta (88,5 %), dada que desmenteix el rumor social que s’ha incrementat l’absentisme a les aules.
Mobilitat internacional i màsters: una mirada global
La mobilitat internacional es recupera i supera els nivells prepandèmics: més del 10 % dels estudiants han fet estades de formació o recerca a l’estranger. En paral·lel, els estudis de màster guanyen pes com a via per a la inserció laboral, amb una creixent presència d’estudiantat internacional (26,3 %). En aquest sentit, s’ha generalitzat la sensació que una adequada inserció laboral requereix una titulació de postgrau.
Via Universitària: l’estudi sobre els estudiants més important de la regió Pirineus-Mediterrània
La finalitat del programa Via Universitària és conèixer el perfil de l’estudiantat universitari, les seves condicions d’estudi, la satisfacció amb la docència i la vinculació amb la universitat. L’estudi de la Xarxa Vives d’Universitats recull dades sobre les trajectòries de l’estudiantat des d’una triple perspectiva: l’equitat en l’accés i la vida en els estudis superiors; la transformació de la realitat dels estudiants com a resultat d’un entorn social cada vegada més divers, i la qualitat de les metodologies d’ensenyament i aprenentatge. Així, Via Universitària s’alinea amb els resultats de l’informe internacional Eurostudent, que recull la mateixa informació en l’àmbit europeu.
La quarta edició de Via Universitària l’han impulsat les universitats Abat Oliba CEU, d’Alacant, d’Andorra, Autònoma de Barcelona, de Barcelona, CEU Cardenal Herrera, de Girona, de les Illes Balears, Internacional de Catalunya, Jaume I, de Lleida, Miguel Hernández d’Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, de València i Vic Central de Catalunya. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) n’ha assumit la direcció tècnica. El programa també rep el suport de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP) i la Generalitat de Catalunya.
Galeria multimèdia
