El rector de la UB, Joan Guàrdia, demana una nova Llei catalana d’universitats durant la inauguració de curs

Notícia
|
Institucional
(07/10/2025)
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha demanat avui una nova llei catalana d’universitats «que ens millori, un sistema fiscal que permeti atreure talent i una regulació moderna que ens permeti entrar en una fase diferent, en què la col·laboració entre les universitats sigui molt més fàcil i senzilla». Ha formulat les peticions durant l’acte d’inauguració del sistema universitari que ha acollit la UB amb motiu del 575è aniversari de la institució.

Notícia
|
Institucional
07/10/2025
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha demanat avui una nova llei catalana d’universitats «que ens millori, un sistema fiscal que permeti atreure talent i una regulació moderna que ens permeti entrar en una fase diferent, en què la col·laboració entre les universitats sigui molt més fàcil i senzilla». Ha formulat les peticions durant l’acte d’inauguració del sistema universitari que ha acollit la UB amb motiu del 575è aniversari de la institució.
Durant la intervenció, el rector ha reflexionat sobre el sistema universitari català, que ha descrit com un referent malgrat les dificultats estructurals: «Catalunya és un referent, i ho és malgrat les dificultats». Però també ha subratllat la necessitat de «fer una planificació sensata dels recursos i de les prioritats, de la nostra oferta, de com ha de ser l’expansió de les universitats». I ha conclòs amb un missatge clar: «No és qüestió de posar més graus al mercat. No és això. És qüestió de qualitat, no d’oportunisme, és qüestió de col·laboració sincera i honesta, no d’interessos de mirada curta».
Cal tornar a aixecar la bandera de la ciència
En un context marcat per incerteses globals i un retrocés en el prestigi del coneixement, el rector ha advertit que «vivim temps foscos, en què la ciència és negada: es deixa la ciència de banda com a resposta als reptes de la humanitat». Davant d’aquesta realitat, ha fet una crida a reafirmar el paper central de la ciència com a resposta col·lectiva als grans reptes del nostre temps: «Més que mai cal tornar a aixecar la bandera de la ciència com a clau de futur».
En referència al 575è aniversari de la institució, Guàrdia ha recordat que es tracta d’una efemèride que interpel·la tota la comunitat universitària. «Que aquest aniversari, que implica a tothom, a tothom, ens serveixi d’excusa per recordar que la universitat és un bé comú, que cal protegir-la com a concepte i institució», ha afirmat. En aquest sentit, ha citat un recent editorial de Nature que alerta que «les universitats estan a l’ull de l’huracà: han d’innovar per sobreviure».
Finalment, en un moment de fort simbolisme, Guàrdia ha volgut recordar el context internacional marcat pels conflictes armats i la violència: «Avui és dia 7 d’octubre, una data difícil d’oblidar després de dos anys dels atemptats de Hamas. Les casualitats, a vegades, no es poden obviar». I ha afegit: «En nom del coneixement, de la ciència, de l’ensenyament, de la pau, del sentit públic de la responsabilitat, de la comunitat universitària i de recerca del nostre país, de tots i totes les que creuen en el diàleg i la negociació serena, demanem l’aturada immediata del genocidi a Gaza, l’alliberament dels ostatges; també demanem la finalització de la guerra a Ucraïna i l’aturada de tot acte de violència i d’agressió a cap poble, a cap comunitat».
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha valorat la funció social de les universitats per desplegar «un model de societat que vol créixer amb equitat, innovació i competitivitat» i ha destacat el sistema universitari de Catalunya com «una de les grans fortaleses del país». Ha posat en relleu la política de reducció de preus impulsada des del Departament per afavorir l’accés a la universitat dels estudiants amb situacions socioeconòmiques més desfavorables. També ha remarcat que la formació contínua al llarg de la vida és clau per afrontar els grans reptes globals i garantir una oferta formativa ajustada a les demandes dels sectors productius, i ha destacat la posada en marxa del programa de microcredencials a les universitats públiques.
Montserrat ha explicat que el Govern ha aprovat un pla territorial d’inversions en recerca, coneixement i innovació de Catalunya que compta amb una inversió de 300 milions d’euros amb l’objectiu que les universitats catalanes continuïn sent referents d’innovació i de qualitat i per projectar Catalunya entre les regions més innovadores d’Europa. En aquest context, la consellera ha anunciat que aviat s’iniciaran les gestions per fer realitat l’edifici MIES-UB que suposarà «un impuls determinant per garantir la modernització de les infraestructures universitàries i de recerca». «La seva construcció no només respon a una necessitat d’espai, sinó que activa directament la necessitat de crear noves places STEM, per consolidar la UB com a referent en la formació i recerca d’alt nivell en ciència, tecnologia i dades», ha afirmat Montserrat.
El president del Consell Social de la UB, Joan Corominas, ha començat el seu parlament amb una felicitació per la bona posició que ha assolit la Universitat de Barcelona als rànquings internacionals. En l’àmbit de la docència ha assenyalat que cal impulsar la formació contínua, les microcredencials i les passarel·les amb la formació professional, alhora que ha destacat el paper que ha de tenir la formació dual universitària. Igualment, ha qualificat d’imprescindible la transferència de coneixement i ha assegurat que «les experiències més exitoses combinen recerca bàsica i aplicada». A continuació ha afirmat que la universitat només podrà assolir les fites que té plantejades «amb un finançament suficient i estable» i en aquest sentit ha manifestat la preocupació que estiguin bloquejats els pressupostos de la Generalitat. «Calen uns consensos polítics amplis que garanteixin continuïtat», ha reclamat.
Cal tornar a aixecar la bandera de la ciència
En un context marcat per incerteses globals i un retrocés en el prestigi del coneixement, el rector ha advertit que «vivim temps foscos, en què la ciència és negada: es deixa la ciència de banda com a resposta als reptes de la humanitat». Davant d’aquesta realitat, ha fet una crida a reafirmar el paper central de la ciència com a resposta col·lectiva als grans reptes del nostre temps: «Més que mai cal tornar a aixecar la bandera de la ciència com a clau de futur».
En referència al 575è aniversari de la institució, Guàrdia ha recordat que es tracta d’una efemèride que interpel·la tota la comunitat universitària. «Que aquest aniversari, que implica a tothom, a tothom, ens serveixi d’excusa per recordar que la universitat és un bé comú, que cal protegir-la com a concepte i institució», ha afirmat. En aquest sentit, ha citat un recent editorial de Nature que alerta que «les universitats estan a l’ull de l’huracà: han d’innovar per sobreviure».
Finalment, en un moment de fort simbolisme, Guàrdia ha volgut recordar el context internacional marcat pels conflictes armats i la violència: «Avui és dia 7 d’octubre, una data difícil d’oblidar després de dos anys dels atemptats de Hamas. Les casualitats, a vegades, no es poden obviar». I ha afegit: «En nom del coneixement, de la ciència, de l’ensenyament, de la pau, del sentit públic de la responsabilitat, de la comunitat universitària i de recerca del nostre país, de tots i totes les que creuen en el diàleg i la negociació serena, demanem l’aturada immediata del genocidi a Gaza, l’alliberament dels ostatges; també demanem la finalització de la guerra a Ucraïna i l’aturada de tot acte de violència i d’agressió a cap poble, a cap comunitat».
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha valorat la funció social de les universitats per desplegar «un model de societat que vol créixer amb equitat, innovació i competitivitat» i ha destacat el sistema universitari de Catalunya com «una de les grans fortaleses del país». Ha posat en relleu la política de reducció de preus impulsada des del Departament per afavorir l’accés a la universitat dels estudiants amb situacions socioeconòmiques més desfavorables. També ha remarcat que la formació contínua al llarg de la vida és clau per afrontar els grans reptes globals i garantir una oferta formativa ajustada a les demandes dels sectors productius, i ha destacat la posada en marxa del programa de microcredencials a les universitats públiques.
Montserrat ha explicat que el Govern ha aprovat un pla territorial d’inversions en recerca, coneixement i innovació de Catalunya que compta amb una inversió de 300 milions d’euros amb l’objectiu que les universitats catalanes continuïn sent referents d’innovació i de qualitat i per projectar Catalunya entre les regions més innovadores d’Europa. En aquest context, la consellera ha anunciat que aviat s’iniciaran les gestions per fer realitat l’edifici MIES-UB que suposarà «un impuls determinant per garantir la modernització de les infraestructures universitàries i de recerca». «La seva construcció no només respon a una necessitat d’espai, sinó que activa directament la necessitat de crear noves places STEM, per consolidar la UB com a referent en la formació i recerca d’alt nivell en ciència, tecnologia i dades», ha afirmat Montserrat.
El president del Consell Social de la UB, Joan Corominas, ha començat el seu parlament amb una felicitació per la bona posició que ha assolit la Universitat de Barcelona als rànquings internacionals. En l’àmbit de la docència ha assenyalat que cal impulsar la formació contínua, les microcredencials i les passarel·les amb la formació professional, alhora que ha destacat el paper que ha de tenir la formació dual universitària. Igualment, ha qualificat d’imprescindible la transferència de coneixement i ha assegurat que «les experiències més exitoses combinen recerca bàsica i aplicada». A continuació ha afirmat que la universitat només podrà assolir les fites que té plantejades «amb un finançament suficient i estable» i en aquest sentit ha manifestat la preocupació que estiguin bloquejats els pressupostos de la Generalitat. «Calen uns consensos polítics amplis que garanteixin continuïtat», ha reclamat.
La consellera Montserrat ha anunciat que s’iniciaran les gestions per la construcció de l’edifici MIES de la UB per impulsar la modernització de les infraestructures universitàries i de recerca
Estimar la universitat
La doctoranda de la UB Yaiza Moreno, especialista en dret de família i també graduada en Filosofia, ha dedicat la seva lliçó inaugural a reflexionar sobre el vincle entre els estudiants i la institució universitària sota el títol «Estimar la universitat». Segons ha afirmat, «la universitat pública és un ascensor social» i «el lloc on he experimentat el veritable sentit de la paraula igualtat». Ha defensat que «aquesta estimació ens farà millorar-la» i ha reclamat un compromís actiu de la institució amb la societat: «La universitat ha de tenir un compromís explícit amb la comunitat, i això significa reciprocitat, empatia i agraïment». També ha subratllat que la universitat ha de ser «admirable en la recerca de la veritat» i «un compromís per la concòrdia i la convivència de la comunitat». Finalment, ha conclòs que, tot i que «la universitat és un lloc de pas per a la majoria», cal «procurar deixar-la millor de com la vam trobar».
Per la seva banda, el representant del Consell de l’Alumnat, Carlos Campos, ha reivindicat el poder transformador del coneixement i ha afirmat que «aprendre és l’acte més revolucionari que pot fer un ésser humà». Ha alertat sobre «el virus de la polarització» que amenaça la societat actual, i ha defensat que «la universitat és la vacuna a aquesta malaltia». També ha assegurat que «volem ser la generació que no vol resignar-se».
Lliurament de les distincions Jaume Vicens Vives i les mencions Maria Encarna Sanahuja Yll
Durant l’acte s’han lliurat les distincions Jaume Vicens Vives i les mencions Maria Encarna Sanahuja Yll, que reconeixen la qualitat docent i la incorporació de la perspectiva de gènere a les universitats catalanes. Entre els guardonats figura el professor de la Facultat de Química de la UB Oscar Nuñez i, en la modalitat col·lectiva, el Grup d’Innovació Docent d’Aprenentatge Servei (ApS) coordinat per la professora de la Facultat de Biologia de la UB Mar Grasa.
Un altre dels moments destacats ha estat la lectura coral, per part d’alguns rectors d’universitats catalanes, espanyoles i europees, del text Sofomàquia lacònica o guerra de la ciència contra la ignorància, escrit l’any 1612 per l’acadèmic, religiós i polític escocès John Leslie (1571-1671). Leslie va ser l’encarregat de pronunciar el discurs inaugural d’aquell curs, un text que plantejava la ciència i el coneixement com a armes per combatre la ignorància i els vicis humans. Davant la vigència dels seus arguments, la UB l’ha recuperat durant aquest curs inaugural.
La secretària general de la Universitat de Barcelona, Marina Solé, ha presentat la memòria del curs acadèmic 2024-2025, presentació que ha anat acompanyada d’un vídeo. La inauguració de curs també ha tingut un espai per al record de les persones de la comunitat universitària de la UB que han traspassat durant els dotze darrers mesos.
La cerimònia, d’un marcat to simbòlic i emotiu, l’ha conduït la presentadora Juliana Canet i ha inclòs un espectacle d’hologrames que ha donat vida a personalitats clau en la història de la Universitat de Barcelona, així com ha representat gràficament els conceptes que defineixen avui dia la institució.
La doctoranda de la UB Yaiza Moreno, especialista en dret de família i també graduada en Filosofia, ha dedicat la seva lliçó inaugural a reflexionar sobre el vincle entre els estudiants i la institució universitària sota el títol «Estimar la universitat». Segons ha afirmat, «la universitat pública és un ascensor social» i «el lloc on he experimentat el veritable sentit de la paraula igualtat». Ha defensat que «aquesta estimació ens farà millorar-la» i ha reclamat un compromís actiu de la institució amb la societat: «La universitat ha de tenir un compromís explícit amb la comunitat, i això significa reciprocitat, empatia i agraïment». També ha subratllat que la universitat ha de ser «admirable en la recerca de la veritat» i «un compromís per la concòrdia i la convivència de la comunitat». Finalment, ha conclòs que, tot i que «la universitat és un lloc de pas per a la majoria», cal «procurar deixar-la millor de com la vam trobar».
Per la seva banda, el representant del Consell de l’Alumnat, Carlos Campos, ha reivindicat el poder transformador del coneixement i ha afirmat que «aprendre és l’acte més revolucionari que pot fer un ésser humà». Ha alertat sobre «el virus de la polarització» que amenaça la societat actual, i ha defensat que «la universitat és la vacuna a aquesta malaltia». També ha assegurat que «volem ser la generació que no vol resignar-se».
Lliurament de les distincions Jaume Vicens Vives i les mencions Maria Encarna Sanahuja Yll
Durant l’acte s’han lliurat les distincions Jaume Vicens Vives i les mencions Maria Encarna Sanahuja Yll, que reconeixen la qualitat docent i la incorporació de la perspectiva de gènere a les universitats catalanes. Entre els guardonats figura el professor de la Facultat de Química de la UB Oscar Nuñez i, en la modalitat col·lectiva, el Grup d’Innovació Docent d’Aprenentatge Servei (ApS) coordinat per la professora de la Facultat de Biologia de la UB Mar Grasa.
Un altre dels moments destacats ha estat la lectura coral, per part d’alguns rectors d’universitats catalanes, espanyoles i europees, del text Sofomàquia lacònica o guerra de la ciència contra la ignorància, escrit l’any 1612 per l’acadèmic, religiós i polític escocès John Leslie (1571-1671). Leslie va ser l’encarregat de pronunciar el discurs inaugural d’aquell curs, un text que plantejava la ciència i el coneixement com a armes per combatre la ignorància i els vicis humans. Davant la vigència dels seus arguments, la UB l’ha recuperat durant aquest curs inaugural.
La secretària general de la Universitat de Barcelona, Marina Solé, ha presentat la memòria del curs acadèmic 2024-2025, presentació que ha anat acompanyada d’un vídeo. La inauguració de curs també ha tingut un espai per al record de les persones de la comunitat universitària de la UB que han traspassat durant els dotze darrers mesos.
La cerimònia, d’un marcat to simbòlic i emotiu, l’ha conduït la presentadora Juliana Canet i ha inclòs un espectacle d’hologrames que ha donat vida a personalitats clau en la història de la Universitat de Barcelona, així com ha representat gràficament els conceptes que defineixen avui dia la institució.
Galeria multimèdia

La presentadora de l'acte, Juliana Canet.

La doctoranda de la UB Yaiza Moreno ha impartit la lliçó inaugural.

Lliurament de les distincions Jaume Vicens Vives i les mencions Maria Encarna Sanahuja Yll.

Lliurament de les distincions Jaume Vicens Vives i les mencions Maria Encarna Sanahuja Yll.

El representant del Consell de l’Alumnat, Carlos Campos.

El president del Consell Social de la UB, Joan Corominas.

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat.

