L’augment dels impactes al cap en futbolistes professionals podria produir més casos de malalties neurodegeneratives en els pròxims anys
La revista The Lancet Neurology ha publicat un article de recerca d’Irina Martín Izquierdo, estudiant del grau en Medicina de la Universitat de Barcelona, i liderat per Àlex Iranzo, neuròleg de l’Hospital Clínic, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i cap del Grup de Recerca en Neurofisiologia Clínica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). En la presentació dels resultats també hi ha participat Fina Castro, professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, directora de l’Institut Clínic de Neurociències i cap del Grup de Recerca de Psiquiatria i Psicologia de la Infància i l’Adolescència de l’IDIBAPS.
La revista The Lancet Neurology ha publicat un article de recerca d’Irina Martín Izquierdo, estudiant del grau en Medicina de la Universitat de Barcelona, i liderat per Àlex Iranzo, neuròleg de l’Hospital Clínic, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i cap del Grup de Recerca en Neurofisiologia Clínica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). En la presentació dels resultats també hi ha participat Fina Castro, professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, directora de l’Institut Clínic de Neurociències i cap del Grup de Recerca de Psiquiatria i Psicologia de la Infància i l’Adolescència de l’IDIBAPS.
En un 33 % de les col·lisions es va requerir atenció mèdica i, en cinc ocasions, els jugadors van haver de ser retirats del camp (tots els casos, entre el 2006 i el 2022). Això es deu al fet que l’estil de joc ha evolucionat en aquests cinquanta anys en termes d’agressivitat, força física i competitivitat.
Anteriors estudis epidemiològics havien mostrat que hi ha més incidència de diferents malalties neurodegeneratives entre els jugadors professionals de futbol, com ara l’Alzheimer, el Parkinson, l’ELA i els trastorns de la fase REM (rapid eye movement, en anglès). Aquests problemes neurològics es creu que podrien estar associats amb l’exposició repetitiva d’impactes al cap d’aquests jugadors durant els partits i entrenaments.
Aquestes recerques prèvies van avaluar futbolistes professionals en actiu entre els anys cinquanta i setanta que van desenvolupar malalties neurodegeneratives dècades després de retirar-se.
En aquesta línia, el grup de recerca ha rebut recentment dues beques per fer seguiment dels jugadors veterans de futbol i rugbi, que s’avaluaran per detectar l’aparició de marcadors de malalties neurodegeneratives latents.
Possibles mesures preventives
Es calcula que els jugadors professionals de futbol es donen aproximadament uns 2.000 cops de cap en una carrera de vint anys. En deu anys de professió tenen un 50 % de probabilitats de tenir una commoció cerebral arran d’un sol cop de cap.
Algunes possibles solucions per reduir el risc és implementar mesures preventives, en la línia de dur a terme programes educatius, regulacions de la normativa del joc i portar equipament protector.
Article de referència:
Martín-Izquierdo, Irina; Serradell, Mónica; Nadal, Bernat; Madurga, Irene; Iranzo, Àlex. «Head impacts in elite professional football: a growing concern». The Lancet Neurology, octubre de 2024. DOI: 10.1016/S1474-4422(24)00403-4