Les amenaces i l’impacte del canvi climàtic a la regió mediterrània, a la COP29

NOTA DE PREMSA

La catedràtica Maria del Carme Llasat.
La catedràtica Maria del Carme Llasat.
Notícia | Recerca
18/11/2024

L’any 2100 l'augment del nivell del mar podria afectar prop de vint milions de persones i provocar-ne el desplaçament permanent. A la Mediterrània, una de les regions del món amb més probabilitat d’inundacions i més exposada a la degradació ambiental i als perills derivats del canvi climàtic —com precipitacions extremes, onades de calor, etc.—, un terç de la població viu a prop del mar. Poc temps després que les catastròfiques inundacions devastessin regions del País Valencià i Castella-la Manxa, els perills derivats del canvi climàtic antropogènic en aquesta zona són cada cop més evidents. Abordar els reptes del litoral mediterrani i assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) exigeix una innovació i un esforç continus, així com la col·laboració entre científics, responsables polítics, grups d’interès i comunitats.

La catedràtica Maria del Carme Llasat.
La catedràtica Maria del Carme Llasat.
Notícia | Recerca
18/11/2024

L’any 2100 l'augment del nivell del mar podria afectar prop de vint milions de persones i provocar-ne el desplaçament permanent. A la Mediterrània, una de les regions del món amb més probabilitat d’inundacions i més exposada a la degradació ambiental i als perills derivats del canvi climàtic —com precipitacions extremes, onades de calor, etc.—, un terç de la població viu a prop del mar. Poc temps després que les catastròfiques inundacions devastessin regions del País Valencià i Castella-la Manxa, els perills derivats del canvi climàtic antropogènic en aquesta zona són cada cop més evidents. Abordar els reptes del litoral mediterrani i assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) exigeix una innovació i un esforç continus, així com la col·laboració entre científics, responsables polítics, grups d’interès i comunitats.

Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe especial sobre riscos en el litoral de la regió mediterrània que s’ha presentat avui, 18 de novembre, en el marc de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP29) a Bakú, la capital d’Azerbaidjan. L’estudi, presentat pel Grup d’Experts en Canvi Climàtic i Medi Ambient a la Mediterrània (MedECC, per les sigles en anglès) i la Unió per la Mediterrània (UfM), ha posat en relleu la preocupació creixent de la comunitat científica sobre els impactes del canvi climàtic a les zones costaneres de la regió mediterrània.

Maria del Carme Llasat, catedràtica del Departament de Física Aplicada, directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) i de l’Institut de Recerca en Sistemes Complexos (UBICS) de la Universitat de Barcelona, ha coordinat l’anàlisi, en col·laboració amb Piero Lionello, de la Universitat de Salento, a Itàlia, i Salpie Djoundourian, de la Universitat Libanesa Americana, al Líban.

Lionello i Grammenos Mastrojeni, vicesecretari general sènior d’Energia i Acció Climàtica de la UfM, han alertat de la necessitat urgent d’aplicar mesures d’adaptació i mitigació més eficients a la regió. «El mar Mediterrani és una font d’orgull immens per als vint-i-dos països que en voregen les costes, una part inextricable de la seva identitat i patrimoni», ha manifestat Mastrojeni. «Ara bé, és hora d’acceptar que la Mediterrània tal com la coneixem potser no durarà gaire més temps si continuen mancant els nostres esforços per contrarestar el canvi climàtic. Atesa la importància que té, el suport a la transició verda ha estat sempre una de les prioritats de la Unió per la Mediterrània», ha conclòs.

Mediterrània: perills actuals i futurs

A partir del primer Informe d’avaluació del Mediterrani (MAR1) —el primer que s’elabora a escala regional sobre el canvi climàtic i la degradació ambiental—, els estudis més recents de l’equip d’experts alerten sobre els perills actuals i projectats, alhora que presenten accions per minimitzar-ne els efectes. La temperatura mitjana de la regió ja ha augmentat més d’1,5 °C respecte al període industrial; s’espera que pugi entre 2,3 °C i 3,6 °C més a mitjan segle, si continuem amb escenaris d’altes emissions, i podria arribar a superar els 5,5 °C a finals de segle. Aquesta crescuda és especialment alta a l’estiu, amb temperatures màximes que poden arribar a més de 7 °C per sobre de les habituals a principis del segle passat, la qual cosa comporta, entre d’altres, impactes molt greus en la salut.
​​​​​​​
La regió mediterrània també s’enfronta a pics notables de demanda d’aigua, un fenomen que s’espera que s’intensifiqui els pròxims anys a causa del canvi climàtic, les pràctiques agrícoles, i l’augment de la població i el turisme a les zones costaneres. Es calcula que la pujada del nivell del mar —que podria ser prop d’un metre en comparació al nivell que tenia en el segle XX—, unida a l’escassetat d’aigua i les elevades temperatures, pot provocar el desplaçament de més de vint milions de persones.

Afrontar els riscos costaners implica millorar la protecció, gestionar la contaminació i conservar els ecosistemes. Així mateix, abordar els reptes costaners de la Mediterrània i assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) requereix una innovació i un esforç continus que impliquen una millor governança.

La col·laboració entre científics, responsables polítics, parts interessades i comunitats és crucial per desenvolupar solucions sostenibles que equilibrin les necessitats ambientals, socials i econòmiques.

Per promoure l’economia blava i desvincular el consum d’energia del creixement econòmic, hi ha una sèrie d’instruments legals, polítics i econòmics. Les vies d’acció més reeixides inclouen solucions tecnològiques, socials i basades en ecosistemes que tinguin en compte els quatre elements interrelacionats —aliments, aigua, energia i ecosistemes— de la plataforma de recursos WEFE Nexus, el principal espai virtual que gestiona i comparteix informació clau en relació amb l’aigua.
​​​​​​​
En el marc de la COP29, la recerca de la UB hi és present també amb l’equip que dirigeix el professor Martí Orta Martínez, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, que ha elaborat el primer atles dels combustibles fòssils no extraïbles al món, una contribució científica que destaca per facilitar la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic.


Contacte

Comunicació Institucional

Telèfon
Correu electrònic