Ser més de matí o de vespre pot influir en la salut i la força muscular
Ser més actiu al matí o al vespre no és només una qüestió de preferències personals. El cronotip, que és la tendència biològica de cada persona a funcionar millor en determinats moments del dia, pot tenir un paper rellevant en la preservació de la massa muscular, així com en la seva qualitat i força, i també en la salut metabòlica. Entendre aquesta relació pot ajudar a explicar per què no totes les persones responen igual a les mateixes rutines de salut.
Ser més actiu al matí o al vespre no és només una qüestió de preferències personals. El cronotip, que és la tendència biològica de cada persona a funcionar millor en determinats moments del dia, pot tenir un paper rellevant en la preservació de la massa muscular, així com en la seva qualitat i força, i també en la salut metabòlica. Entendre aquesta relació pot ajudar a explicar per què no totes les persones responen igual a les mateixes rutines de salut.
Aquesta és una de les conclusions d’un article de revisió científica signat per equips de la Universitat de Barcelona, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i els CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), tots dos de l’Institut de Salut Carlos III. Ha dirigit el treball el professor Pablo M. Garcia-Rovés, del Departament de Ciències Fisiològiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.
El treball, publicat a la revista Nutrients, analitza l’evidència científica existent sobre la relació entre el rellotge biològic, els hàbits de vida (alimentació, activitat física i descans) i el manteniment del múscul, especialment en el context de l’obesitat i l’envelliment.
«El cronotip condiciona com ens organitzem al llarg del dia i pot influir de manera indirecta en factors clau per a la salut muscular, com ara el descans, l’activitat física o els horaris d’ingesta», explica Roberto Barrientos-Salinas, investigador del Programa de Diabetis i Metabolisme de l’IDIBELL.
Quan els horaris no encaixen amb la biologia
Segons l’article, les persones amb cronotip vespertí tendeixen a presentar horaris més tardans d’ingesta, menys regularitat en el son i nivells més baixos d’activitat física estructurada. Aquesta desalineació entre el rellotge biològic intern i els horaris socials pot afavorir patrons de vida menys saludables i impactar en la qualitat muscular i el metabolisme.
L’equip investigador remarca que el cronotip no és una qüestió de voluntat o d’hàbits apresos, sinó una característica biològica individual, condicionada per factors genètics i fisiològics.
El múscul, clau per a l’autonomia i l’envelliment saludable
El treball posa l’accent en la importància del múscul com a òrgan essencial per a la salut: més enllà de la força o la mobilitat, té un paper determinant en el metabolisme i en la prevenció de la fragilitat associada a l’edat. En aquest sentit, els investigadors alerten del risc d’obesitat sarcopènica, una situació caracteritzada per l’excés de greix corporal combinat amb una pèrdua de massa i funció muscular, que pot comprometre la qualitat de vida a llarg termini.
Cap a recomanacions més personalitzades
El treball defensa la necessitat d’enfocaments més personalitzats i integrats, que tinguin en compte el moment del dia en què es fan els àpats (crononutrició), l’horari de l’activitat física i la durada i regularitat del son.
«Tenir en compte el cronotip pot ajudar a adaptar millor les recomanacions de salut i a fer-les més sostenibles en el temps, especialment en programes de pèrdua de pes, prevenció de la pèrdua muscular i promoció de l’envelliment saludable», destaca Núria Vilarrasa, cap de secció del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital de Bellvitge i investigadora de l’IDIBELL i el CIBERDEM.
Impacte en la pràctica clínica i la salut pública
Tot i que es tracta d’una revisió de la literatura científica, els autors assenyalen que aquestes conclusions poden tenir implicacions rellevants en la pràctica clínica i en la salut pública, ja que obren la porta a estratègies de prevenció més ajustades a les característiques individuals de cada persona.
«L’objectiu principal és que les persones siguin actives i s’eviti el sedentarisme. No obstant això, un millor coneixement de les seves característiques i hàbits permet dissenyar unes intervencions més precises que contribueixin a millorar la salut i funcionalitat de la població. Aquest enfocament pot resultar especialment rellevant en una societat amb horaris irregulars i un progressiu envelliment», clou el professor Garcia-Rovés, membre del grup de recerca de l’estudi del metabolisme en l’obesitat i malalties associades MitoHealth i professor agregat Serra Húnter de la Universitat de Barcelona.
Article de referència:
Barrientos-Salinas, Roberto et al. «Identifying Chronotype for the Preservation of Muscle Mass, Quality and Strength». Nutrients, gener de 2026. DOI: 10.3390/nu18020221.