La UB recorda el mestratge acadèmic, polític i moral d’Ernest Lluch

La degana de la Facultat, Laura Guitart, ha iniciat l’homenatge recordant «que ja fa 25 anys que es troba a faltar l’acadèmic, la persona». «Aquesta facultat sempre estarà oberta al diàleg, com ens va ensenyar el mestre Lluch», ha afirmat. A continuació, el president de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó, ha agraït la celebració del seminari que té lloc cada any a la Facultat com a homenatge acadèmic a Ernest Lluch i ha mostrat la seva satisfacció per tota la gent que recorda i valora la figura de Lluch a l’actualitat.

El president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES), Antón Costas, deixeble i amic d’Ernest Lluch, ha fet un repàs de la tasca acadèmica de Lluch i com va posar en valor el procés d’industrialització a Catalunya. Després d’esmentar les fites de Lluch com a polític, Costas ha finalitzat la intervenció defensant que el més important de la figura de Lluch és la vessant moral i intel·lectual, i l’ha posat com a exemple de «compromís de l’acadèmic amb la societat». El vicerector de la UB Xavier Triadó, que ha clos l’acte en representació del rector, ha defensat que Lluch «va obrir camins que continuen oberts». L’ha definit com un bon  investigador i «un professor que feia política» entesa com a servei als altres, i per acabar ha destacat les qualitats de Lluch: «Era curiós, irònic i dialogant».

Després dels parlaments institucionals, ha tingut lloc una sessió del Seminari Ernest Lluch, un homenatge de caràcter acadèmic que s’organitza cada any: s’hi convida un acadèmic expert en temàtiques properes a les que va investigar Lluch, com ara economia de la salut, economia territorial, millora de la regulació dels mercats o defensa de la competència. Enguany, el seminari ha consistit en una ponència de Pietro Crocioni, economista amb experiència en diversos organismes reguladors del Regne Unit i actualment a la Comissió Europea en tasques de lluita contra la creació de monopolis, on ha instruït importants casos de sancions a empreses per abús monopolístic. 

Ernest Lluch va tenir una àmplia trajectòria acadèmica a la Universitat de Barcelona. La Facultat d’Economia i Empresa acull com a record seu l’escultura que hi va instal·lar l’artista Ricard Vaccaro per homenatjar-lo després de l’assassinat. Amb el títol Diàleg, l’obra consta d’onze formes de polimetacrilat i acer que corresponen a les onze lletres que componen el nom i el primer cognom d’Ernest Lluch.

Com a ajudant del catedràtic Fabià Estapé, Lluch va ser expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva significació política. Durant la dictadura, va ser detingut diverses vegades per participar en moviments socials i polítics contra el règim. El seu activisme polític va continuar a València com a fundador del Partit Socialista del País Valencià. En democràcia, va tornar a Catalunya el 1977. Va ser elegit diputat per Girona amb la coalició Socialistes de Catalunya i el 1980 va ser escollit portaveu al Congrés dels Diputats. Del 1982 al 1986 va formar part del govern socialista com a ministre de Sanitat i Consum, càrrec des del qual es va enfrontar als sectors més conservadors del món sanitari i va generalitzar la cobertura sanitària estatal amb la Llei general de sanitat del 1984.

En el moment de la seva mort, Lluch era vicepresident del Cercle d’Economia, entitat en què va establir el pensament crític i dialogant com a tret definitori. Lluch també va exercir la seva tasca acadèmica com a rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

Aquestes darreres setmanes, Ernest Lluch ha estat motiu de diversos homenatges en diverses institucions, amb motiu del 25è aniversari del seu assassinat.