La UB homenatja Ernest Lluch en el 25è aniversari del seu assassinat
El vint-i-cinquè aniversari de l’assassinat, en un atemptat, del polític i catedràtic de la Universitat de Barcelona Ernest Lluch serà recordat el divendres 5 de desembre, a les 12:00, en un acte d’homenatge a la Facultat d’Economia i Empresa. Hi intervindran el vicerector de la UB Xavier Triadó; la degana de la Facultat, Laura Guitart; el president de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó, i el president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES), Antón Costas, deixeble i amic d’Ernest Lluch. Després dels parlaments institucionals, tindrà lloc una sessió del Seminari Ernest Lluch, un homenatge de caràcter acadèmic que s’organitza cada any: s’hi convida un acadèmic expert en temàtiques properes a les que va investigar Lluch, com ara economia de la salut, economia territorial, millora de la regulació dels mercats o defensa de la competència.
El vint-i-cinquè aniversari de l’assassinat, en un atemptat, del polític i catedràtic de la Universitat de Barcelona Ernest Lluch serà recordat el divendres 5 de desembre, a les 12:00, en un acte d’homenatge a la Facultat d’Economia i Empresa. Hi intervindran el vicerector de la UB Xavier Triadó; la degana de la Facultat, Laura Guitart; el president de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó, i el president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES), Antón Costas, deixeble i amic d’Ernest Lluch. Després dels parlaments institucionals, tindrà lloc una sessió del Seminari Ernest Lluch, un homenatge de caràcter acadèmic que s’organitza cada any: s’hi convida un acadèmic expert en temàtiques properes a les que va investigar Lluch, com ara economia de la salut, economia territorial, millora de la regulació dels mercats o defensa de la competència.
Enguany, el seminari consistirà en una ponència de Pietro Crocioni, economista amb experiència en diversos organismes reguladors del Regne Unit i actualment a la Comissió Europea en tasques de lluita contra la creació de monopolis, on ha instruït importants casos de sancions a empreses per abús monopolístic. En aquesta línia, ha publicat treballs sobre com evitar els abusos d’empreses que tenen el monopoli —o quasi monopoli— de xarxes que proporcionen serveis bàsics, com succeeix en sectors com els de l’aigua, les telecomunicacions o l’energia.
El professor de la Facultat d’Economia i Empresa Joan Ramon Borrell, coordinador del seminari, explica que l’objectiu és «honorar la trajectòria acadèmica d’Ernest Lluch». «Organitzat conjuntament per la Facultat i la Fundació Ernest Lluch, el seminari sempre es convoca sota el lema Sapere Aude, que repetia Ernest Lluch: atreveix-te a pensar», afegeix Borrell. El públic són habitualment estudiants, especialment de màster i doctorat, així com professors i investigadors.
Una àmplia trajectòria acadèmica i política
Ernest Lluch va tenir una àmplia trajectòria acadèmica a la Universitat de Barcelona. La Facultat d’Economia i Empresa acull com a record del seu antic catedràtic l’escultura que hi va instal·lar l’artista Ricard Vaccaro per homenatjar Lluch després que fos assassinat. Amb el títol Diàleg, l’obra consta d’onze formes de polimetacrilat i acer que corresponen a les onze lletres que componen el nom i el primer cognom d’Ernest Lluch.
Com a ajudant del catedràtic Fabià Estapé, Lluch va ser expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva significació política. Durant la dictadura, va ser detingut diverses vegades per participar en moviments socials i polítics contra el règim. El seu activisme polític va continuar a València com a fundador del Partit Socialista del País Valencià. En democràcia, va tornar a Catalunya el 1977. Va ser elegit diputat per Girona amb la coalició Socialistes de Catalunya i el 1980 va ser escollit portaveu al Congrés dels Diputats. Del 1982 al 1986 va formar part del govern socialista com a ministre de Sanitat i Consum, càrrec des del qual es va enfrontar als sectors més conservadors del món sanitari i va generalitzar la cobertura sanitària estatal amb la Llei general de sanitat del 1984.
En el moment de la seva mort, Lluch era vicepresident del Cercle d’Economia, entitat en què va establir el pensament crític i dialogant com a tret definitori. Lluch també va exercir la seva tasca acadèmica com a rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.
Aquestes darreres setmanes, Ernest Lluch ha estat motiu de diversos homenatges en diverses institucions, amb motiu del 25è aniversari del seu assassinat.