La Universitat de Barcelona, el MAC i l’IEC homenatgen la figura de Pere Bosch Gimpera en el cinquantenari de la seva mort

NOTA DE PREMSA

Pere Bosch Gimpera, rector de la Universitat de Barcelona, febrer de 1936. Fotografia: Francesc Gràcia. Adquirida a l'Arxiu Centelles.
Pere Bosch Gimpera, rector de la Universitat de Barcelona, febrer de 1936. Fotografia: Francesc Gràcia. Adquirida a l'Arxiu Centelles.
Notícia | Institucional
21/10/2024
El pròxim 25 d’octubre de 2024 la Universitat de Barcelona (UB), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) iniciaran una sèrie d’actes institucionals per commemorar el cinquantenari de la mort de Pere Bosch Gimpera (1891-1974), un dels arqueòlegs catalans més destacats del segle XX. En els actes participaran personalitats acadèmiques i polítiques destacades, a més de la presència especial de Cecília Bosch, besneta de Bosch i Gimpera, que viatjarà expressament des de Mèxic per a l’ocasió. La Reial Acadèmia de Bones Lletres, el Memorial Democràtic i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB també col·laboren en l’efemèride.
Pere Bosch Gimpera, rector de la Universitat de Barcelona, febrer de 1936. Fotografia: Francesc Gràcia. Adquirida a l'Arxiu Centelles.
Pere Bosch Gimpera, rector de la Universitat de Barcelona, febrer de 1936. Fotografia: Francesc Gràcia. Adquirida a l'Arxiu Centelles.
Notícia | Institucional
21/10/2024
El pròxim 25 d’octubre de 2024 la Universitat de Barcelona (UB), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) iniciaran una sèrie d’actes institucionals per commemorar el cinquantenari de la mort de Pere Bosch Gimpera (1891-1974), un dels arqueòlegs catalans més destacats del segle XX. En els actes participaran personalitats acadèmiques i polítiques destacades, a més de la presència especial de Cecília Bosch, besneta de Bosch i Gimpera, que viatjarà expressament des de Mèxic per a l’ocasió. La Reial Acadèmia de Bones Lletres, el Memorial Democràtic i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB també col·laboren en l’efemèride.
​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​El primer acte se celebrarà el 25 d’octubre, a les 12:00, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Joan Guàrdia, rector de la UB, inaugurarà l’homenatge i, tot seguit, donarà pas a la intervenció de Josep M. Fullola, comissari de l’Any Bosch Gimpera, seguit d’una glossa sobre Bosch Gimpera a càrrec de Francisco Gracia, catedràtic de prehistòria la UB i coautor, amb Josep M. Fullola i Francesc Vilanova, de 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974) (Edicions UB, 2003), i autor de Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (Marcial Pons, Madrid, 2011) i Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (Edicions UB, 2015). Cecília Bosch assistirà a l’acte i visitarà la galeria de rectors, on es conserven tant el retrat, com les insígnies acadèmiques del seu besavi.
​​​​​​​
El 7 de novembre, a les 19:00, el MAC inaugurarà l’exposició «El museu somiat. Bosch Gimpera i el MAC», una selecció de fotografies, documents i materials arqueològics conservats a la pinacoteca, per conèixer i reconèixer la seva vida i la seva activitat acadèmica i museística. A més, es presentarà una placa commemorativa feta per l’artista Xavier Medina Campeny en memòria de Bosch Gimpera, que va ser el fundador i primer director del MAC.

Finalment, el 21 de novembre tindrà lloc la Jornada Bosch Gimpera: «Una visió polièdrica», a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. Teresa Cabré, presidenta de la institució, inaugurarà aquesta trobada acadèmica, que n’analitzarà l’obra i la trajectòria des de múltiples perspectives, amb intervencions destacades com les de Borja de Riquer, Josep M. Fullola, Oriol Dueñas, Francisco Gracia, i Mari Carmen Serra Puche, deixeble de Bosch Gimpera a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), entre d’altres.
 

Pere Bosch Gimpera (1891-1974) va ser una figura cabdal de l’arqueologia i la vida acadèmica i política catalana del segle XX. Amb formació a Alemanya, com a prehistoriador i arqueòleg va modernitzar la disciplina a Catalunya, se’l considera impulsor de l’Escola Catalana d’Arqueologia, va dur a terme importants excavacions, i va ser el fundador i primer director del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Va ser rector de la Universitat de Barcelona (1933-1939), en la qual va impulsar l’autonomia i la modernització, malgrat que, arran dels fets d’octubre de 1934, va ser destituït temporalment i empresonat breument. Com a conseller de Justícia de la Generalitat republicana (1937-1939), va treballar per mantenir l’ordre jurídic en temps de guerra. Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic, on va desenvolupar una intensa activitat acadèmica com a professor a la UNAM i a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història. Del 1948 al 1952 va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO. A l’exili, va continuar la tasca com a intel·lectual i referent de la cultura catalana, va mantenir vius els vincles amb Catalunya, i va prendre part també en iniciatives culturals i polítiques de la diàspora republicana.

Al web de la Generalitat sobre l’Any Bosch es pot trobar tota la informació.

 

Galeria multimèdia

Bosch Gimpera amb el Conseller de Cultura Antoni Maria Sbert de visita a les excavacions d’Empúries el 30 de gener de 1937. Autor desconegut. Arxiu fotogràfic del MAC.


Contacte

Comunicació Institucional

Telèfon
Correu electrònic