La Universitat de Barcelona, el MAC i l’IEC homenatgen la figura de Pere Bosch Gimpera en el cinquantenari de la seva mort

​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​El primer acte se celebrarà el 25 d’octubre, a les 12:00, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Joan Guàrdia, rector de la UB, inaugurarà l’homenatge i, tot seguit, donarà pas a la intervenció de Josep M. Fullola, comissari de l’Any Bosch Gimpera, seguit d’una glossa sobre Bosch Gimpera a càrrec de Francisco Gracia, catedràtic de prehistòria la UB i coautor, amb Josep M. Fullola i Francesc Vilanova, de 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974) (Edicions UB, 2003), i autor de Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (Marcial Pons, Madrid, 2011) i Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (Edicions UB, 2015). Cecília Bosch assistirà a l’acte i visitarà la galeria de rectors, on es conserven tant el retrat, com les insígnies acadèmiques del seu besavi.
​​​​​​​
El 7 de novembre, a les 19:00, el MAC inaugurarà l’exposició «El museu somiat. Bosch Gimpera i el MAC», una selecció de fotografies, documents i materials arqueològics conservats a la pinacoteca, per conèixer i reconèixer la seva vida i la seva activitat acadèmica i museística. A més, es presentarà una placa commemorativa feta per l’artista Xavier Medina Campeny en memòria de Bosch Gimpera, que va ser el fundador i primer director del MAC.

Finalment, el 21 de novembre tindrà lloc la Jornada Bosch Gimpera: «Una visió polièdrica», a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. Teresa Cabré, presidenta de la institució, inaugurarà aquesta trobada acadèmica, que n’analitzarà l’obra i la trajectòria des de múltiples perspectives, amb intervencions destacades com les de Borja de Riquer, Josep M. Fullola, Oriol Dueñas, Francisco Gracia, i Mari Carmen Serra Puche, deixeble de Bosch Gimpera a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), entre d’altres.
 

Pere Bosch Gimpera (1891-1974) va ser una figura cabdal de l’arqueologia i la vida acadèmica i política catalana del segle XX. Amb formació a Alemanya, com a prehistoriador i arqueòleg va modernitzar la disciplina a Catalunya, se’l considera impulsor de l’Escola Catalana d’Arqueologia, va dur a terme importants excavacions, i va ser el fundador i primer director del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Va ser rector de la Universitat de Barcelona (1933-1939), en la qual va impulsar l’autonomia i la modernització, malgrat que, arran dels fets d’octubre de 1934, va ser destituït temporalment i empresonat breument. Com a conseller de Justícia de la Generalitat republicana (1937-1939), va treballar per mantenir l’ordre jurídic en temps de guerra. Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic, on va desenvolupar una intensa activitat acadèmica com a professor a la UNAM i a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història. Del 1948 al 1952 va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO. A l’exili, va continuar la tasca com a intel·lectual i referent de la cultura catalana, va mantenir vius els vincles amb Catalunya, i va prendre part també en iniciatives culturals i polítiques de la diàspora republicana.

Al web de la Generalitat sobre l’Any Bosch es pot trobar tota la informació.