Homenatge a Jordi Sales amb la reedició de ʻConeixement i situacióʼ, un llibre heterodox en el marc de la filosofia catalana contemporània
Aquest dimarts, 9 de desembre, a les 19 h, a la sala Pere i Joan Coromines de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (Carme, 47), es presentarà la nova edició corregida i augmentada de Coneixement i situació (Publicacions i Edicions de la UB, 2014), primera obra, esgotada fa temps, de Jordi Sales, que es publica amb motiu de la seva jubilació com a professor emèrit. Lʼacte consistirà en una taula rodona en la qual participaran, a més de lʼautor, els professors de la Universitat de Barcelona Joan González Guardiola, Xavier Ibáñez Puig, Miquel Montserrat Capella i Jordi Ramírez Asencio.
Aquest dimarts, 9 de desembre, a les 19 h, a la sala Pere i Joan Coromines de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (Carme, 47), es presentarà la nova edició corregida i augmentada de Coneixement i situació (Publicacions i Edicions de la UB, 2014), primera obra, esgotada fa temps, de Jordi Sales, que es publica amb motiu de la seva jubilació com a professor emèrit. Lʼacte consistirà en una taula rodona en la qual participaran, a més de lʼautor, els professors de la Universitat de Barcelona Joan González Guardiola, Xavier Ibáñez Puig, Miquel Montserrat Capella i Jordi Ramírez Asencio.
Coneixement i situació és un recull de cinc estudis, confegits per Jordi Sales a principis de la dècada dels vuitanta, sobre la teoria del coneixement, una de les disciplines cabdals de la filosofia. El llibre, que alguns consideren «heterodox» per la seva presentació en forma de «lliçons universitàries» (com indica el mateix autor a la introducció), va veure una primera publicació lʼany 1990, marcant un punt dʼinflexió en la matèria, i ha estat recuperat ara per lʼactual degà de la Facultat de Filosofia, Josep Monserrat, deixeble i col·laborador de lʼautor.
El filòsof Jordi Sales ha centrat la seva llarga tasca docent i investigadora a la universitat en la relectura de clàssics com Plató, Descartes, Kant i Husserl, per tal de bastir una «teoria de la racionalitat» que construeixi un terreny filosòfic comú entre les diferents disciplines dedicades a lʼestudi del coneixement.
El primer capítol del llibre, «La teoria del coneixement com a lloc de la filosofia en el neokantisme», tracta sobre lʼorigen històric de lʼexpressió «teoria del coneixement» i la seva determinació com a tasca exclusiva de la filosofia. Això va passar amb el neokantisme de lʼEscola de Marburg, a mitjan segle XIX, que més endavant, lʼany 1929, va acabar derivant en la famosa confrontació de Davos entre la filosofia de lʼésser de Heiddeger i la filosofia de la cultura i les formes simbòliques de Cassirer. Per Sales, aquesta divisió defineix encara en gran mesura lʼestat actual dels estudis filosòfics.
El segon capítol, «Lʼactivitat humana cognoscitiva: sentits de la racionalitat i figuracions de lʼanimalitat», analitza les aptituds cognoscitives humanes, de les quals sʼempara el coneixement, posant especial èmfasi en la racionalitat i la capacitat de figuració del pensament.
En el tercer estudi, «La interioritat cognoscitiva», Sales mostra com la gènesi del pensament lògico-metòdic està relacionada amb els llenguatges dʼinterioritat platònic (de la purificació) i cartesià (de lʼesforç), fonamentals per definir allò que lʼautor anomena la «interioritat cognoscitiva», el «lloc» necessari per tendir vers la plenitud cognoscitiva. La reflexió sobre la superació dels límits entre lògica, metafísica i psicologia, i sobre la consideració del coneixement com una operació humana integral, troba una font molt valuosa en Ies formes literàries del diàleg i la meditació triades per Plató i Descartes.
En el quart estudi, «La significació de la narrativitat kantiana en la teoria del coneixement», lʼautor proposa una lectura global de lʼobra de Kant que troba la unitat, no en la temàtica epistemològica (com volen les lectures «analítiques» o les lectures neokantianes de lʼescola de Marburg), ni tampoc en la temàtica dʼuna fonamentació de la metafísica (com vol la lectura heideggeriana), sinó en el motiu de Iʼharmonia entre Ies capacitats o forces del subjecte humà vivent.
El cinquè i últim estudi, «Dues meditacions husserlianes: la teoria de Ies actituds cognoscitives i la història de Ia filosofia com a meditació», conclou la recerca exposada en els quatre capítols anteriors. La filosofia és un saber, una voluntat radical de saber, i la interpretació de la natura i de la raó sʼha dʼefectuar des dʼuna actitud cognoscitiva diferent de lʼactitud natural i de la científica: sʼha de fer des de lʼactitud filosòfica, que neix sempre de la relació de lʼhome amb les seves activitats i el seu món natural, cultural i històric.
Amb aquest llibre, Sales ens situa no tant davant dʼuna resposta com davant dʼuna tasca a fer, i això és el que dóna sentit a la recerca i a la presentació en forma de lliçó universitària. Amb aquesta estratègia, lʼautor aconsegueix guanyar un lloc per al diàleg entre les diferents famílies filosòfiques i, alhora, remetre a la funció i la motivació essencial de la filosofia mateixa.
Jordi Sales i Coderch (Barcelona, 1943) es va doctorar en filosofia a la Universitat de Barcelona el 1973, on exerceix de professor des de 1968. Degà de la Facultat de Filosofia en dos períodes (1995-1998 i 2006-2009), ha estat president de la Societat Catalana de Filosofia de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, i és coeditor del seu Anuari. Va ser rector de la Universitat Catalana dʼEstiu entre 2009 i 2013. Ha publicat, entre altres obres, Introducció a la lectura de Leo Strauss. Jerusalem i Atenes (amb Josep Montserrat, 1991); Estudis sobre lʼensenyament platònic I. Figures i desplaçaments (1992); A la flama del vi. El convit de Plató, filosofia de la transmissió (Estudis sobre lʼensenyament platònic II ) (1996), i La captivitat inadvertida (2013). També és autor dʼedicions i estudis sobre filosofia catalana, fenomenologia, la filosofia de Kant i la filosofia del segle XVII.