La hibridació entre espècies ha estat decisiva per a la supervivència de l’ocell marí més amenaçat d’Europa
Quan s’encreuen individus de dues espècies diferents, poden sorgir organismes híbrids que expressen característiques dels dos llinatges genètics. Tot i que la hibridació és un fenomen habitual a la natura, sovint es considera un obstacle en la gestió de la conservació de la biodiversitat. Ara, un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) revela que la hibridació entre la baldriga mediterrània i la baldriga balear —un ocell marí en perill crític d’extinció— ha estat decisiva per mantenir la diversitat genètica i facilitar la supervivència de l’au marina més amenaçada de tot el continent europeu.
Quan s’encreuen individus de dues espècies diferents, poden sorgir organismes híbrids que expressen característiques dels dos llinatges genètics. Tot i que la hibridació és un fenomen habitual a la natura, sovint es considera un obstacle en la gestió de la conservació de la biodiversitat. Ara, un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) revela que la hibridació entre la baldriga mediterrània i la baldriga balear —un ocell marí en perill crític d’extinció— ha estat decisiva per mantenir la diversitat genètica i facilitar la supervivència de l’au marina més amenaçada de tot el continent europeu.
Amb l’investigador predoctoral Guillem Izquierdo Arànega com a motor principal del treball, la recerca l’han liderat els catedràtics Julio Rozas, Marta Riutort i Jacob González Solís, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), juntament amb Joan Ferrer Obiol, de la Universitat de Milà (Itàlia). També signa l’article com a membre de la UB Cristian Cuevas Caballé —doctorat recentment—, entre altres experts.
La nova recerca alerta que caldria incloure la protecció de la hibridació en els plans de conservació i gestió, especialment en un moment en què la pressió de l’home sobre la biodiversitat està accelerant el declivi i l’extinció d’éssers vius a tot el planeta. En el cas concret de les baldrigues, també urgeix reduir la captura accidental d’ocells marins en les arts de pesca per evitar la futura extinció d’aquestes espècies emblemàtiques.
La baldriga balear: una extinció anunciada?
La baldriga balear (Puffinus mauretanicus), un taxó endèmic de les illes Balears, està críticament amenaçada, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). L’àrea de reproducció d’aquesta baldriga es limita a les illes Balears, presenta una taxa reproductiva baixa i pateix una mortalitat addicional elevada a causa de les captures accidentals en palangrers. Diverses simulacions apunten que, si no s’actua amb urgència, en les pròximes dècades es podria arribar a extingir.
El nou treball estudia la dinàmica de la hibridació de la baldriga balear amb la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), i el seu efecte sobre la diversitat genòmica de la baldriga balear, una qüestió poc estudiada que ha limitat les estratègies de conservació. Aquests dos llinatges de baldriga genèticament poc diferenciats van experimentar episodis recurrents de divergència i hibridació durant els cicles glacials pleistocens, la qual cosa va donar lloc a un gradient geogràfic d’hibridació i diferenciació genètica des del Mediterrani oriental fins a les Pitiüses. A més, l’estudi evidencia que la població de Menorca és genèticament més propera al llinatge yelkouan que al mauretanicus.
«El flux gènic interespecífic ha estat un component important en la història evolutiva de les dues espècies. Els episodis repetits d’hibridació de la baldriga balear amb el seu llinatge germà, la baldriga mediterrània, han permès l’intercanvi de gens involucrats en l’adaptació d’aquestes espècies al seu hàbitat natural», explica el catedràtic Julio Rozas, cap del Grup de Recerca en Genòmica Evolutiva i Bioinformàtica de la UB i membre de la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB).
La hibridació impulsa el potencial evolutiu
«Els híbrids poden introduir diversitat genètica i potencial adaptatiu i beneficiar així poblacions petites i amenaçades. Mitjançant l’aplicació de simulacions per predir les dinàmiques poblacionals de la baldriga balear, demostrem el valor de preservar les poblacions híbrides per evitar els problemes derivats de la consanguinitat (augment de l’homozigosi, menor diversitat genètica, etc.). La hibridació podria contrarestar aquests efectes amb el rescat genètic natural i, així, impedir que una població arribi al límit de la seva extinció», detallen els investigadors Guillem Izquierdo Arànega i Joan Ferrer Obiol. «La història evolutiva de les baldrigues també és un exemple de com la hibridació és determinant per mantenir la diversitat genètica en tàxons amenaçats».
Evitar les captures accidentals per les arts de pesca
Els experts alerten que les accions centrades en la preservació de la diversitat genètica no són suficients per garantir la supervivència de la baldriga balear. Al marge de les mesures en aquest àmbit, les projeccions demogràfiques actuals indiquen que la baldriga balear podria extingir-se abans de cent anys.
El catedràtic Jacob González Solís, cap del Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la UB-IRBio, explica: «El palangre és un art de pesca molt selectiu, però ocasionalment captura individus de les tres espècies endèmiques de baldrigues del Mediterrani, i suma milers d’exemplars cada any. Es tracta d’un fenomen conegut des de fa dècades, i existeixen mesures efectives que poden eliminar completament aquestes captures accidentals; només cal voluntat política per implementar-les».
Projecte del Biogenoma de la Terra
En aquest context, cal recordar que el genoma de la baldriga balear, el primer obtingut en el marc de la Iniciativa Catalana per al Projecte del Biogenoma de la Terra (CBP), el van seqüenciar i anotar els laboratoris de Rozas i Riutort. Aquesta iniciativa, que va començar en el si de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), compta amb el suport del mateix IEC a través del projecte Biogenoma-IEC, finançat per la Generalitat de Catalunya. La copresideix Marta Riutort (UB-IRBio) i constitueix una xarxa d’experts amb la missió d’obtenir genomes de referència de les espècies eucariotes presents en els territoris de parla catalana.
Tal com explica Marta Riutort, «el present treball demostra que els genomes de referència han esdevingut una eina d’importància cabdal en els esforços per protegir i conservar la biodiversitat». «Disposar d’un genoma ben anotat de la baldriga balear —continua— ha estat clau per fer les anàlisis de la introgressió existent amb el seu taxó germà i per identificar les regions del genoma afectades, així com per fer els estudis poblacionals a nivell genòmic que ens fan conèixer la història passada dels dos llinatges i que permeten fer prediccions del seu futur en diferents escenaris de protecció». «Això ens anima, dins la CBP, a seguir en el nostre esforç per incrementar el nombre de genomes de referència i, sobretot, per potenciar aquest tipus de treballs, que han de contribuir decisivament a la millora de l’estat del nostre entorn».
Article de referència:
Izquierdo-Arànega, Guillem et al. «Pervasive and recurrent hybridisation prevents inbreeding depression in Europe’s most threatened seabird». Proceedings of the National Academy of Sciences, agost de 2025. DOI: 10.1073/pnas.242722312.
Galeria multimèdia
La baldriga balear (Puffinus mauretanicus) és un ocell marí en perill crític d’extinció. És endèmic de les illes Balears i una de les espècies més amenaçades d’Europa. Comprendre plenament la seva biologia i les amenaces que l’afecten serà essencial per a la seva supervivència. Foto: Kirk Zufelt
D'esquerra a dreta, els experts Cristian Cuevas-Caballé, Julio Rozas, Joan Ferrer Obiol i Marta Riutort.
