Haver nascut amb baix pes provoca canvis en el cor que es mantenen en lʼedat adulta

D’esquerra a dreta, Marta Sitges, Kilian Vellvé, Fàtima Crispi, Isabel Blanco, Eduard Gratacós i Francesca Crovetto. Foto: H. Clínic
D’esquerra a dreta, Marta Sitges, Kilian Vellvé, Fàtima Crispi, Isabel Blanco, Eduard Gratacós i Francesca Crovetto. Foto: H. Clínic
Recerca
(22/07/2021)

Les persones que han nascut amb baix pes, és a dir, els nadons del primer decil (que correspon al 10 % de nadons nascuts amb el pes més baix), tenen més problemes cardiovasculars quan són adults. Això vol dir que aquestes persones tenen fins a tres vegades més probabilitats de patir un infart de miocardi. També tenen més risc dʼhipertensió, dʼictus, de diabetis i de síndrome metabòlica.

 

D’esquerra a dreta, Marta Sitges, Kilian Vellvé, Fàtima Crispi, Isabel Blanco, Eduard Gratacós i Francesca Crovetto. Foto: H. Clínic
D’esquerra a dreta, Marta Sitges, Kilian Vellvé, Fàtima Crispi, Isabel Blanco, Eduard Gratacós i Francesca Crovetto. Foto: H. Clínic
Recerca
22/07/2021

Les persones que han nascut amb baix pes, és a dir, els nadons del primer decil (que correspon al 10 % de nadons nascuts amb el pes més baix), tenen més problemes cardiovasculars quan són adults. Això vol dir que aquestes persones tenen fins a tres vegades més probabilitats de patir un infart de miocardi. També tenen més risc dʼhipertensió, dʼictus, de diabetis i de síndrome metabòlica.

 

Un estudi coordinat per un equip de BCNatal (Hospital Clínic, Hospital Sant Joan de Déu i Universitat de Barcelona) i lʼIDIBAPS, amb el suport de la Fundació La Caixa, mostra que les persones nascudes amb baix pes presenten diferències en lʼestructura i la funció del cor i tenen menys capacitat per fer activitat física que la resta de la població quan són adults. El treball lʼha publicat la revista JAMA Cardiology.

Lʼequip de recerca, liderat pel catedràtic de la Universitat de Barcelona Eduard Gratacós, director de BCNatal i cap del Grup de Recerca de Medicina Fetal i Perinatal (IDIBAPS), va ser el primer a demostrar en treballs anteriors que una part important del problema dʼaquests nadons és el cor en si mateix. «Vam veure que els cors de nadons nascuts amb baix pes presenten diferències en la funció i en lʼestructura, i que aquestes diferències que apareixen en la vida fetal es mantenien fins a lʼadolescència».

Quedava esbrinar si els canvis en lʼestructura i la funció del cor es mantenen a lʼedat adulta, i això és el que sʼha estudiat en el treball publicat a JAMA Cardiology. «És un estudi pioner, que combina tècniques dʼanàlisi assistida per ordinador molt sofisticades per estudiar la forma del cor amb ressonància magnètica amb una prova dʼesforç», explica Marta Sitges, directora de lʼInstitut Clínic Cardiovascular, cap del Grup de Recerca dʼImatge Cardíaca (IDIBAPS) i coautora de lʼestudi.

El treball es va fer amb persones dʼentre vint i quaranta anys que havien nascut amb baix pes i amb pes normal. Per localitzar-les, es van revisar els llibres de la sala de parts de lʼHospital Sant Joan de Déu de fa entre vint i quaranta anys. A partir de la data de naixement i del cognom de la mare, es va aconseguir contactar amb algunes dʼaquestes persones. Van participar en lʼestudi 158 adults: dʼaquests, 81 havien nascut amb baix pes i 77 amb pes normal. Seʼls va fer una ressonància cardíaca i una prova dʼesforç amb bicicleta.

Diferències en lʼestructura i la resposta a lʼesforç

«La ressonància cardíaca va demostrar que les persones que havien nascut amb baix pes mantenien canvis en lʼestructura del cor en lʼedat adulta. El seu ventricle dret tenia una forma diferent», explica Fàtima Crispi, metge especialista sènior de BCNatal, coordinadora científica del Grup de Recerca de Medicina Fetal i Perinatal de lʼIDIBAPS i professora de la UB.

També es va veure que tenen menys capacitat per fer exercici, és a dir, no són capaços de generar tanta força amb la bicicleta i es cansen abans. «Això no vol dir que no puguin fer exercici, sinó al contrari», aclareix Crispi. «Simplement, pot ser que no tinguin tanta capacitat com la resta de la població i es cansin abans». També es va observar que els canvis en el cor són més marcats en la població fumadora, amb sobrepès o sedentària.

Per a Gratacós, aquesta recerca torna a demostrar la importància de la medicina fetal en la prevenció de patologies de les persones adultes: «Si identifiquem problemes de creixement fetal en lʼembaràs i promovem hàbits saludables des de la infància, evitarem les conseqüències que poden comportar els problemes fetals en lʼedat adulta», conclou.

Un estudi recent del mateix grup de recerca ha demostrat que haver nascut amb baix pes multiplica per tres el risc de tenir COVID-19 greu.

 

En lʼestudi també hi han participat, entre dʼaltres, professionals de lʼInstitut Clínic Cardiovascular, lʼInstitut Clínic Respiratori, els grups de recerca de lʼIDIBAPS dʼImatge Cardíaca i Computació Translacional en Cardiologia i investigadors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, el Centre de Supercomputació de Barcelona i el Philips Research France. El projecte té el suport de la Fundació La Caixa, lʼInstitut de Salut Carlos III, la Comissió Europea, CEREBRA, CIBERER i AGAUR.

 

Referència de lʼarticle:

F. Crispi, M. Rodríguez-López, G. Bernardino et al. «Exercise capacity in young adults born small for gestational age»». JAMA Cardiology, juliol de 2021. Doi:10.1001/jamacardio.2021.2537