La implantació d’aules de docència híbrida transforma l’aprenentatge a la Universitat de Barcelona

«Modificar els espais d’aprenentatge i incorporar les noves tecnologies a la Universitat amplia les possibilitats: principalment, l’assumpció de metodologies actives d’aprenentatge que estimulen la interacció entre alumnat i professorat», afirma la vicerectora de Política Docent, Concepció Amat. «En cap cas no parlem de substituir el professorat o d’implantar la docència en línia; es tracta de complementar la docència presencial amb eines digitals que introdueixen noves modalitats d’aprenentatge», apunta Amat. 

En aquest sentit, les aules per a l’aprenentatge híbrid i actiu (HALC, en anglès) representen un punt i a part en la docència universitària: permeten un aprenentatge més col·laboratiu entre professorat i alumnes i possibiliten que part dels estudiants no siguin físicament a l’aula. Això és útil sobretot en programes internacionals compartits amb altres universitats, com seria el cas de la CHARM-EU. A més, són un espai idoni per incorporar noves metodologies docents basades en intel·ligència artificial o realitat virtual, entre d’altres. 

Amb un finançament de més de 600.000 euros, el projecte DIGAPREN ha suposat una fita en el procés de transformació digital de la Universitat. Així ho reconeix Marga Bonmatí, vicegerenta de Transformació Digital, Dades i TIC de la Universitat de Barcelona: «Els resultats són extremament satisfactoris. Les noves tecnologies ens permeten superar la docència tradicional unidireccional, de professors a alumnes, i virar cap a un aprenentatge més en equip i més transversal».  

Impacte de les aules d’aprenentatge híbrid a la UB 

Les nou aules de docència híbrida estan instal·lades a les facultats de Química, Biologia, Matemàtiques i Informàtica, Dret, Informació i Mitjans Audiovisuals, Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Psicologia, Educació, i Medicina i Ciències de la Salut al Campus Bellvitge. Aproximadament, es calcula que cada any les utilitzaran uns 5.000 alumnes. Quant a les assignatures que es poden adaptar a aquest nou mètode d’aprenentatge, la vicerectora Amat destaca les tipologies següents: «El ventall de possibilitats és molt ampli: l’aula híbrida és un recurs molt útil per a assignatures de màsters i programes internacionals, en què el pla d’estudis es distribueix entre diferents universitats, i també en matèries que formen part de programes Erasmus+». Això no obstant, assenyala que l’aula híbrida es pot aplicar a assignatures més convencionals «en què tots els estudiants són al mateix espai físic». En aquest cas, «són els aspectes didàctics els que prenen tot el protagonisme dins de classe». 

La formació és un aspecte essencial perquè els processos de digitalització, com és l’adopció d’aules digitals, siguin reeixits. Tal com explica la vicerectora, l’acompanyament a la figura docent és constant des de fa temps a la Universitat de Barcelona: «L’Institut de Desenvolupament Professional (IDP) organitza cursos de formació adreçats al nostre personal docent i investigador amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les noves tecnologies digitals per aplicar-les a les metodologies d’ensenyament, així com l’Oficina Tècnica de Projectes i Serveis Docents (OTPSD), amb un rol orientador en la innovació pedagògica».