«El poema és una vivència indestructible»: Pere Gimferrer, investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona
NOTA DE PREMSA
Gimferrer, en un moment de l'acte
Notícia
|
Institucional
|
Acadèmic
20/03/2025
El Paranimf de la Universitat de Barcelona ha acollit aquest dijous la solemne cerimònia d’investidura de Pere Gimferrer com a doctor honoris causa. L’acte, que ha comptat amb la presència de reconegudes personalitats com ara l’escriptor Eduardo Mendoza, l’artista Perejaume, el poeta Vicenç Altaió i el director de cinema Poldo Pomés, ha estat presidit pel rector, Joan Guàrdia, i hi ha intervingut el professor de la Facultat de Filologia i Comunicació Jordi Marrugat, que ha exercit de padrí del nou doctor. Amb aquest reconeixement, la Universitat destaca la trajectòria de Gimferrer com a poeta, assagista i crític literari, així com la influència que ha tingut en la literatura catalana i espanyola de les darreres dècades.
Gimferrer, en un moment de l'acte
Notícia
|
Institucional
|
Acadèmic
20/03/2025
El Paranimf de la Universitat de Barcelona ha acollit aquest dijous la solemne cerimònia d’investidura de Pere Gimferrer com a doctor honoris causa. L’acte, que ha comptat amb la presència de reconegudes personalitats com ara l’escriptor Eduardo Mendoza, l’artista Perejaume, el poeta Vicenç Altaió i el director de cinema Poldo Pomés, ha estat presidit pel rector, Joan Guàrdia, i hi ha intervingut el professor de la Facultat de Filologia i Comunicació Jordi Marrugat, que ha exercit de padrí del nou doctor. Amb aquest reconeixement, la Universitat destaca la trajectòria de Gimferrer com a poeta, assagista i crític literari, així com la influència que ha tingut en la literatura catalana i espanyola de les darreres dècades.
L’acte, que s’ha pogut seguir en línia per UBtv, ha començat amb l’entrada de la comitiva acadèmica al Paranimf, acompanyada per la interpretació del Canticorum iubilo a càrrec del Cor UB. A continuació, el rector Guàrdia ha obert oficialment la sessió i ha donat pas a la lectura de l’acta de nomenament de Gimferrer com a doctor honoris causa per part de la secretària general de la Universitat, Marina Solé.
Després, el degà de la Facultat de Filologia i Comunicació, Javier Velaza, i el padrí, Jordi Marrugat, han anat a cercar el doctorand per acompanyar-lo fins a la presidència de l’acte. Un cop situat a lloc, el rector ha iniciat el ritual d’investidura, seguint la tradició acadèmica: la imposició de la birreta llorejada, i el lliurament de l’anell i els guants blancs, símbols del mestratge i la puresa de la nova condició com a membre del Claustre de Doctors de la UB.
Una figura central en la literatura contemporània.
En la laudatio, el professor Jordi Marrugat ha ressaltat l’impacte de l’obra de Gimferrer en la literatura contemporània: n’ha destacat l’aportació per revaloritzar la tradició literària catalana i espanyola, així com el diàleg constant amb les avantguardes i la cultura de masses. Marrugat ha descrit Gimferrer com un referent ineludible, que «ha modelat la recepció i l’evolució de la poesia i l’assaig en les últimes dècades».
També ha subratllat la magnitud de la influència de Gimferrer en generacions d’escriptors i investigadors: «Gimferrer és avui una mena de tòtem del qual tots gaudim; al qual tots llegim, imitem, critiquem, denunciem, admirem o tot alhora». Ha recordat el paper fonamental de l’escriptor en la revaloració d’avantguardes i moviments artístics oblidats, així com la capacitat per integrar cultura d’elit i cultura de masses: «Ell fou un dels primers escriptors a renovar l’alta cultura moderna des de la revaloració postmodernista de la cultura de masses».
Ara bé, la tasca de revisió cultural de Gimferrer no es va aturar aquí. Marrugat ha volgut destacar-ne un altre aspecte fonamental: la contribució decisiva en la recuperació d’una tradició catalana diferent de la noucentista, una tradició més lligada a la foscor que a la llum, al desordre més que a l’harmonia. «Ordre? Diafanitat? Classicisme? Potser sí; però també recerca torturada, oratges interiors, sequedat, combats, tenebra», ha citat Marrugat, recordant les paraules del mateix Gimferrer. Amb aquesta mirada, l’autor ha contribuït a reformular el relat de la cultura catalanai obrir-lo a matisos i sensibilitats que havien estat arraconades pel discurs dominant.
Marrugat també ha subratllat l’obra de Gimferrer com a espai de diàleg entre tradicions literàries, a més de remarcar que «el conjunt de la seva producció és una aportació més que rellevant al progrés del coneixement i a la creació cultural». A més, ha posat en relleu el compromís de l’escriptor amb els principis de llibertat i igualtat: «La seva defensa de la igualtat i la solidaritat es fa evident en la reivindicació d’identitats marginades o oprimides que ha fet al llarg de la seva obra tant creativa com assagística».
Després, el degà de la Facultat de Filologia i Comunicació, Javier Velaza, i el padrí, Jordi Marrugat, han anat a cercar el doctorand per acompanyar-lo fins a la presidència de l’acte. Un cop situat a lloc, el rector ha iniciat el ritual d’investidura, seguint la tradició acadèmica: la imposició de la birreta llorejada, i el lliurament de l’anell i els guants blancs, símbols del mestratge i la puresa de la nova condició com a membre del Claustre de Doctors de la UB.
Una figura central en la literatura contemporània.
En la laudatio, el professor Jordi Marrugat ha ressaltat l’impacte de l’obra de Gimferrer en la literatura contemporània: n’ha destacat l’aportació per revaloritzar la tradició literària catalana i espanyola, així com el diàleg constant amb les avantguardes i la cultura de masses. Marrugat ha descrit Gimferrer com un referent ineludible, que «ha modelat la recepció i l’evolució de la poesia i l’assaig en les últimes dècades».
També ha subratllat la magnitud de la influència de Gimferrer en generacions d’escriptors i investigadors: «Gimferrer és avui una mena de tòtem del qual tots gaudim; al qual tots llegim, imitem, critiquem, denunciem, admirem o tot alhora». Ha recordat el paper fonamental de l’escriptor en la revaloració d’avantguardes i moviments artístics oblidats, així com la capacitat per integrar cultura d’elit i cultura de masses: «Ell fou un dels primers escriptors a renovar l’alta cultura moderna des de la revaloració postmodernista de la cultura de masses».
Ara bé, la tasca de revisió cultural de Gimferrer no es va aturar aquí. Marrugat ha volgut destacar-ne un altre aspecte fonamental: la contribució decisiva en la recuperació d’una tradició catalana diferent de la noucentista, una tradició més lligada a la foscor que a la llum, al desordre més que a l’harmonia. «Ordre? Diafanitat? Classicisme? Potser sí; però també recerca torturada, oratges interiors, sequedat, combats, tenebra», ha citat Marrugat, recordant les paraules del mateix Gimferrer. Amb aquesta mirada, l’autor ha contribuït a reformular el relat de la cultura catalanai obrir-lo a matisos i sensibilitats que havien estat arraconades pel discurs dominant.
Marrugat també ha subratllat l’obra de Gimferrer com a espai de diàleg entre tradicions literàries, a més de remarcar que «el conjunt de la seva producció és una aportació més que rellevant al progrés del coneixement i a la creació cultural». A més, ha posat en relleu el compromís de l’escriptor amb els principis de llibertat i igualtat: «La seva defensa de la igualtat i la solidaritat es fa evident en la reivindicació d’identitats marginades o oprimides que ha fet al llarg de la seva obra tant creativa com assagística».
L’escriptor i acadèmic ha estat reconegut per la immensa contribució a les lletres catalanes i espanyoles, en un acte solemne al Paranimf de la UB.
Un discurs d’investidura sobre la paraula poètica
En el discurs d’acceptació, Gimferrer ha reflexionat sobre la naturalesa de la paraula poètica i la relació que té amb la identitat del poeta. Ha iniciat la intervenció plantejant una qüestió fonamental: «Un poeta ha de parlar de poesia? O, més aviat, de la paraula poètica?». Per respondre-hi, ha fet un recorregut per diverses tradicions poètiques, amb especial atenció a Gabriel Ferrater, de qui ha analitzat poemes com «A l’inrevés» i «Cançó idiota».
En aquest sentit, ha emfatitzat que la poesia no només expressa el que es diu, sinó també el que es calla: «Són convergències, o bé bifurcacions o discrepàncies […], però es retroben en un altre territori, la deu del poema». Gimferrer ha insistit en la capacitat del poema per transcendir el temps i l’experiència individual: «El poema és, per tant, una vivència indestructible: la captura del jo poètic i l’acarament […] a la fondària del que som».
A més, en una de les reflexions més profundes de la intervenció, Gimferrer ha remarcat que la poesia no és només paraula dita, sinó també paraula suggerida, paraula amagada. En aquest sentit, ha citat Paul Valéry: «Les vrais poètes savent que leurs plus belles pensées sont celles qu’ils n’ont pas exprimées» (Els veritables poetes saben que els seus pensaments més bells són aquells que no han expressat). És una afirmació que encaixa plenament amb la seva concepció del poema com a espai de misteri i revelació alhora.
En cloure la intervenció, ha fet una evocació de l’etapa d’estudiant a la Universitat de Barcelona i ha recordat com aquest entorn va contribuir a la seva formació intel·lectual: «Aquí, com en el vell consell de Píndar, vaig aprendre a fer-me el que era i el que soc».
L’acte ha continuat amb una nova intervenció del Cor UB, abans del lliurament dels premis extraordinaris de màster del curs 2022-2023, que ha conduït la vicerectora de Política Docent, Concepció Amat.
El president del Consell Social de la UB, Joan Corominas, ha intervingut també en la cerimònia, seguit pel discurs de cloenda del rector, Joan Guàrdia, que ha volgut destacar el mestratge de Gimferrer per a les noves generacions d’estudiants i escriptors: «Gimferrer reivindica el poder de la paraula per exclamar que l’home és alguna cosa més que un cos, i exemplifica amb la seva vida i obra l’esperit i els valors universitaris que avui ens conciten en aquest acte. Aquest és el mestratge que ens llega».
La sessió s’ha tancat amb la interpretació de l’himne Gaudeamus igitur i la sortida de la comitiva acadèmica del Paranimf.
Amb aquesta investidura, Pere Gimferrer s’incorpora al Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, de manera que se’n consolida encara més la trajectòria com un dels intel·lectuals més influents del nostre temps. En paraules del professor Marrugat: «És un honor per a aquesta universitat acollir en el seu Claustre de Doctors una figura de la magnitud de Pere Gimferrer».
En el discurs d’acceptació, Gimferrer ha reflexionat sobre la naturalesa de la paraula poètica i la relació que té amb la identitat del poeta. Ha iniciat la intervenció plantejant una qüestió fonamental: «Un poeta ha de parlar de poesia? O, més aviat, de la paraula poètica?». Per respondre-hi, ha fet un recorregut per diverses tradicions poètiques, amb especial atenció a Gabriel Ferrater, de qui ha analitzat poemes com «A l’inrevés» i «Cançó idiota».
En aquest sentit, ha emfatitzat que la poesia no només expressa el que es diu, sinó també el que es calla: «Són convergències, o bé bifurcacions o discrepàncies […], però es retroben en un altre territori, la deu del poema». Gimferrer ha insistit en la capacitat del poema per transcendir el temps i l’experiència individual: «El poema és, per tant, una vivència indestructible: la captura del jo poètic i l’acarament […] a la fondària del que som».
A més, en una de les reflexions més profundes de la intervenció, Gimferrer ha remarcat que la poesia no és només paraula dita, sinó també paraula suggerida, paraula amagada. En aquest sentit, ha citat Paul Valéry: «Les vrais poètes savent que leurs plus belles pensées sont celles qu’ils n’ont pas exprimées» (Els veritables poetes saben que els seus pensaments més bells són aquells que no han expressat). És una afirmació que encaixa plenament amb la seva concepció del poema com a espai de misteri i revelació alhora.
En cloure la intervenció, ha fet una evocació de l’etapa d’estudiant a la Universitat de Barcelona i ha recordat com aquest entorn va contribuir a la seva formació intel·lectual: «Aquí, com en el vell consell de Píndar, vaig aprendre a fer-me el que era i el que soc».
L’acte ha continuat amb una nova intervenció del Cor UB, abans del lliurament dels premis extraordinaris de màster del curs 2022-2023, que ha conduït la vicerectora de Política Docent, Concepció Amat.
El president del Consell Social de la UB, Joan Corominas, ha intervingut també en la cerimònia, seguit pel discurs de cloenda del rector, Joan Guàrdia, que ha volgut destacar el mestratge de Gimferrer per a les noves generacions d’estudiants i escriptors: «Gimferrer reivindica el poder de la paraula per exclamar que l’home és alguna cosa més que un cos, i exemplifica amb la seva vida i obra l’esperit i els valors universitaris que avui ens conciten en aquest acte. Aquest és el mestratge que ens llega».
La sessió s’ha tancat amb la interpretació de l’himne Gaudeamus igitur i la sortida de la comitiva acadèmica del Paranimf.
Amb aquesta investidura, Pere Gimferrer s’incorpora al Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, de manera que se’n consolida encara més la trajectòria com un dels intel·lectuals més influents del nostre temps. En paraules del professor Marrugat: «És un honor per a aquesta universitat acollir en el seu Claustre de Doctors una figura de la magnitud de Pere Gimferrer».
Galeria multimèdia
Flickr
Acte de conferiment del grau de doctor honoris causa a Pere Gimferrer
Contacte
Comunicació Institucional
Telèfon
Correu electrònic