Les glaceres a la península on hi ha la base científica antàrtica Joan Carles I han mantingut una considerable estabilitat els darrers mil·lennis

«Les glaceres a la península Hurd només han variat uns centenars de metres en els últims 4.000 anys; al contrari que en altres zones de les regions polars, on l’enretirada del gel ha estat accelerada, en aquest sector es tracta d’un retrocés bastant relatiu», explica Oliva. L’investigador destaca que la recerca és especialment interessant per a la comunitat científica espanyola, ja que estudia el territori on està ubicada la base Joan Carles I. «Per tant, els investigadors en aquesta base hauran de tenir en compte el calendari del retrocés de les glaceres que presenta aquest treball per contextualitzar les seves recerques sobre el sòl, la flora, la fauna o la història del clima», assenyala.
​​​​​​​
L’estudi apunta a un aprimament de la capa de gel, probablement abans del període conegut com l’Últim Màxim Glacial, fa uns 30.000 anys, i que el procés de desglaciació es va accelerar entre fa uns 20.000 i 13.000 anys. Després, el casquet de gel de la península Hurd es podria haver mantingut relativament estable, amb oscil·lacions menors de les masses de gel, fins a mitjan Holocè, quan es van produir avenços neoglacials (entre uns 4.000 i 4.500 anys enrere). L’últim d’aquests avenços, així com l’estabilització posterior, es van esdevenir durant el període conegut com a Petita Edat de Gel, a la fi del segle XIX i principis del segle XX.