GeoDebats: les lliçons de la dana al País Valencià

La iniciativa GeoDebats vol reflexionar entorn de temàtiques dʼinterès científic i social i reivindicar la diversitat i la rellevància dels coneixements sobre geologia davant els múltiples reptes socials, ambientals i econòmics del segle XXI.
La iniciativa GeoDebats vol reflexionar entorn de temàtiques dʼinterès científic i social i reivindicar la diversitat i la rellevància dels coneixements sobre geologia davant els múltiples reptes socials, ambientals i econòmics del segle XXI.
Notícia | Recerca
(13/12/2024)

El temporal causat per la dana —acrònim per anomenar una depressió aïllada en nivells alts— que va assolar el 29 d’octubre passat diferents zones del País Valencià, Múrcia, Castella-la Manxa i Andalusia va tenir conseqüències devastadores: 223 víctimes mortals i uns efectes catastròfics en 75 municipis. Tot i els avisos meteorològics i les alertes hidrològiques de les capçaleres de les conques afectades, la informació no va arribar al conjunt de la població de manera efectiva ni amb prou previsió de temps. Aquest episodi tan extrem, que va batre rècords històrics pluviomètrics, ha castigat zones inundables amb una alta ocupació i densament poblades, i va provocar unes gravíssimes inundacions a les conques del barranc de Poio i del riu Magre.

La iniciativa GeoDebats vol reflexionar entorn de temàtiques dʼinterès científic i social i reivindicar la diversitat i la rellevància dels coneixements sobre geologia davant els múltiples reptes socials, ambientals i econòmics del segle XXI.
La iniciativa GeoDebats vol reflexionar entorn de temàtiques dʼinterès científic i social i reivindicar la diversitat i la rellevància dels coneixements sobre geologia davant els múltiples reptes socials, ambientals i econòmics del segle XXI.
Notícia | Recerca
13/12/2024

El temporal causat per la dana —acrònim per anomenar una depressió aïllada en nivells alts— que va assolar el 29 d’octubre passat diferents zones del País Valencià, Múrcia, Castella-la Manxa i Andalusia va tenir conseqüències devastadores: 223 víctimes mortals i uns efectes catastròfics en 75 municipis. Tot i els avisos meteorològics i les alertes hidrològiques de les capçaleres de les conques afectades, la informació no va arribar al conjunt de la població de manera efectiva ni amb prou previsió de temps. Aquest episodi tan extrem, que va batre rècords històrics pluviomètrics, ha castigat zones inundables amb una alta ocupació i densament poblades, i va provocar unes gravíssimes inundacions a les conques del barranc de Poio i del riu Magre.

Per què van produir-se unes pluges tan extraordinàries? Es poden atribuir al canvi climàtic? Per què la inundació va ser tan desmesurada i va causar tants danys catastròfics? Quins errors es van cometre en la gestió de l’emergència? Quines lliçons podem extreure del que va passar al País Valencià durant la darrera dana? Quins reptes hi ha a Catalunya i quin pot ser el rol dels professionals de la geologia en la gestió del risc d’inundacions?

Aquestes són algunes de les qüestions que formen l’eix de la cinquena edició del GeoDebat que tindrà lloc dimecres vinent, 18 de desembre, a les 17:00, a l’Aula Magna Carmina Virgili de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB. La sessió es podrà seguir per estríming. Els GeoDebats són una iniciativa impulsada per la Facultat de Ciències de la Terra per reivindicar la diversitat i la rellevància que aporten els coneixements en geologia per abordar els múltiples reptes socials, ambientals i econòmics del segle xxi.

Per reflexionar sobre les causes dels greus efectes de la darrera dana i abordar els reptes actuals al territori català en la gestió del risc d’inundacions, participaran en aquesta nova edició dels GeoDebats els experts Montse Font, cap del servei de Gestió d’Emergències (CECAT) de Protecció Civil de Catalunya; Glòria Furdada, geòloga, especialista en risc d’inundacions i membre del Grup de Recerca RISKNAT de la Universitat de Barcelona; Francesc Mauri, geògraf, presentador de ràdio i televisió i meteoròleg a TV3; Vicente Medina, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i expert en enginyeria hidràulica i mecànica de fluids, i Jorge Olcina, geògraf, catedràtic i investigador principal del Grup de Recerca en Clima i Ordenació del Territori de la Universitat d’Alacant.

Galeria multimèdia