La vinya salvatge de la qual sortien aquells primers «vins» produeix els seus fruits en raïms. I, malgrat que les seves baies són molt més petites que les varietats cultivades, quan maduren són dolces. Segurament, els nostres ancestres de les societats caçadores-recol·lectores van aprendre aviat que aquests raïms eren una font d’energia molt saborosa i portable. I segurament, el vi es va descobrir per atzar, després de trobar el suc dels raïms molt madurs, amb inici de fermentació alcohòlica pels llevats que hi ha sobre la pellofa (la pell que recobreix el raïm). 

Rastrejant l’origen del cabernet sauvignon 

Quan gaudim d’una copa de cabernet sauvignon, poques vegades pensem com es cultiva el cep del qual s’obté el raïm productor. Potser fins i tot assumim, sense dir-ho, que tots els ceps del món amb aquest nom són genèticament el mateix cep, clons idèntics derivats d’un únic cep original que vam decidir clonar milions i milions de vegades, cobrint milions d’hectàrees cultivades, perquè ens agrada el vi que genera. 

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation.