Gaia: la galàxia en un petabyte
Cultura
(01/10/2009)
Cultura
01/10/2009
Enguany, sota el títol «
Gaia: la galàxia en un
petabyte» és tractarà sobre aquest projecte que té com objectiu obtenir posicions, moviments i
distàncies precises per a més de mil milions d'estrelles, per a una gran part de les quals
proporcionarà, també, una caracterització física. Un dels aspectes més difícils de Gaia, que serà a
l'espai des del final del 2011 fins al 2017, és el tractament de les dades que s'obtinguin de les
observacions per obtenir resultats científics. Per dur a terme aquesta tasca, més de 300 científics
de tot Europa s'han aplegat al Gaia Data Processing and Analysis Consortium (DPAC), i s'hi han
posat a l'abast mitjans de càlcul tan potents com el superordinador
Mare Nostrum.
Aquestes Trobades tenen l'objectiu de proveir un marc per al bescanvi d'experiències i coneixements sobre un tema actual de recerca dins de l'àmbit de la física. A més de constituir un fòrum científic, les Trobades també pretenen contribuir a facilitar la relació i la comunicació entre els científics i els tècnics de l'entorn més proper, i entre aquests i científics d'un context més ampli. Els principals objectius d'aquest encontre són, transmetre a la comunitat astronòmica espanyola l'experiència dels grups involucrats en la preparació de la missió Gaia; identificar interessos comuns en les línies d'investigació presents i futures; crear grups de treball i xarxes per preparar la futura tasca d'anàlisi científica de Gaia, i analitzar les sinergies amb els sondejos de l'espai presents i futurs des de la Terra i l'espai.
Tot aquest esforç tècnic i humà té com a finalitat última l'explotació científica de la missió. La primera missió astromètrica (Hipparcos, ESA, 1989-1997) va observar 120.000 estrelles amb precisió de milisegons d'arc. Gaia arribarà, per a mil milions d'estrelles, a uns microsegons d'arc, és a dir, amb una precisió millorada d'un factor 1.000. El fet que Hipparcos hagi donat lloc a gairebé 2.000 publicacions, és una mostra de l'impacte que pot tenir Gaia, en què, per primera vegada, s'obtindrà un cens significatiu de la nostra Galàxia.
La trobada està coorganitzada per la Secció de Ciència i Tècnica de l'Institut Menorquí d'Estudis, la Societat Catalana de Física (SCF) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICC-UB) i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
Aquestes Trobades tenen l'objectiu de proveir un marc per al bescanvi d'experiències i coneixements sobre un tema actual de recerca dins de l'àmbit de la física. A més de constituir un fòrum científic, les Trobades també pretenen contribuir a facilitar la relació i la comunicació entre els científics i els tècnics de l'entorn més proper, i entre aquests i científics d'un context més ampli. Els principals objectius d'aquest encontre són, transmetre a la comunitat astronòmica espanyola l'experiència dels grups involucrats en la preparació de la missió Gaia; identificar interessos comuns en les línies d'investigació presents i futures; crear grups de treball i xarxes per preparar la futura tasca d'anàlisi científica de Gaia, i analitzar les sinergies amb els sondejos de l'espai presents i futurs des de la Terra i l'espai.
Tot aquest esforç tècnic i humà té com a finalitat última l'explotació científica de la missió. La primera missió astromètrica (Hipparcos, ESA, 1989-1997) va observar 120.000 estrelles amb precisió de milisegons d'arc. Gaia arribarà, per a mil milions d'estrelles, a uns microsegons d'arc, és a dir, amb una precisió millorada d'un factor 1.000. El fet que Hipparcos hagi donat lloc a gairebé 2.000 publicacions, és una mostra de l'impacte que pot tenir Gaia, en què, per primera vegada, s'obtindrà un cens significatiu de la nostra Galàxia.
La trobada està coorganitzada per la Secció de Ciència i Tècnica de l'Institut Menorquí d'Estudis, la Societat Catalana de Física (SCF) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICC-UB) i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).