Futurisme, un art per als temps convulsos dʼara fa cent anys

El llibre de l’arquitecte i professor de la UPC Antonio Pizza.
El llibre de l’arquitecte i professor de la UPC Antonio Pizza.
Cultura
(09/02/2015)

Las ciudades del futurismo italiano. Vida y arte moderno: Milán, París, Berlín, Roma (1909-1915), dʼAntonio Pizza, es presentarà demà dimarts, 10 de febrer, a les 19.30 hores a la llibreria La Central (c. Mallorca, 237. Barcelona). Hi intervindrà el professor dʼHistòria de lʼArt i de lʼArquitectura de lʼEscola dʼArquitectura de Barcelona Juan José Lahuerta, acompanyat de la pianista Sira Hernández i lʼactor Moreno Bernardi, que interpretaran músiques i textos futuristes, de Francesco Balilla Pratella i Filippo Tommaso Marinetti, respectivament.

El llibre de l’arquitecte i professor de la UPC Antonio Pizza.
El llibre de l’arquitecte i professor de la UPC Antonio Pizza.
Cultura
09/02/2015

Las ciudades del futurismo italiano. Vida y arte moderno: Milán, París, Berlín, Roma (1909-1915), dʼAntonio Pizza, es presentarà demà dimarts, 10 de febrer, a les 19.30 hores a la llibreria La Central (c. Mallorca, 237. Barcelona). Hi intervindrà el professor dʼHistòria de lʼArt i de lʼArquitectura de lʼEscola dʼArquitectura de Barcelona Juan José Lahuerta, acompanyat de la pianista Sira Hernández i lʼactor Moreno Bernardi, que interpretaran músiques i textos futuristes, de Francesco Balilla Pratella i Filippo Tommaso Marinetti, respectivament.

El llibre de lʼarquitecte i professor de la UPC Antonio Pizza fa un recorregut panoràmic per la trajectòria vital dels protagonistes dʼaquest moviment artístic, a cavall entre lʼanècdota biogràfica, la crònica intel·lectual i lʼerudició amable, que transporta eficaçment el lector al moment històric de lʼeclosió apassionada de les avantguardes artístiques a lʼEuropa de començament del segle XX.

La Primera Guerra Mundial va commoure Europa i va posar fi a les formes de vida i la política del segle XIX. Les avantguardes artístiques del primer terç del segle passat són alhora fruit i testimoni lúcid dʼaquests moments convulsos de canvi, i entre aquestes, el futurisme italià, ideat i creat per lʼagitador i artista Filippo Tommaso Marinetti, ocupa un lloc excepcional, perquè en les seves realitzacions, desenvolupament i contradiccions no només copsem lʼagitada modernitat de lʼavantguarda sinó també la llavor dʼuna influència en la teoria i la praxi artístiques que ens arriba fins avui.

Antonio Pizza ha escrit un assaig amb lʼamenitat de qui vol arribar a un públic ampli, amb voluntat dʼestil i un aparat crític que no destorba gens, ans al contrari, reforça i remarca els punts forts del seu discurs. Un dʼaquests punts, i no menor, és, per exemple, el reconeixement explícit de la paternitat catalana del concepte «futurisme», utilitzat per primer cop pel poeta Gabriel Alomar, autor dʻEl futurisme lʼany 1905, quatre anys abans que Marinetti publiqués el seu manifest a Le Figaro.

Lʼautor articula el seu treball al voltant dʼun seguit dʼeixos temàtics que, desenvolupats cronològicament, caracteritzen tant lʼesdevenidor dʼaquesta avantguarda com els aspectes programàtics i estilístics. Així, inicia el llibre amb un retrat de la situació política, social i artística a la Itàlia de començament del segle XX, un moment de gran efervescència revolucionària, que el futurisme absorbeix i glorifica: «Aquesta fúria prometeica farà que gairebé tots aquests autors vegin en la idealització de l'enfrontament violent i armat l'estendard simbòlic de la lluita entre la vida i la mort, o la pau, que aquí es veu com una condició específica de la decadència».

A part del factòtum Marinetti, Pizza fa un retrat de grup dʼalguns futuristes il·lustres ―com els pintors Umberto Boccioni, Carlo Carrà i Luigi Russolo, o lʼarquitecte Antonio SantʼElia―, explica les seves disputes acadèmiques ―que a voltes tenen un to certament fellinià, amb baralles a cops de puny per disquisicions menors i posteriors reconciliacions al bar―, els seus viatges dʼaprenentatge a París i Berlín, la fracassada gira a Moscou i el seu enfrontament amb els futuristes russos (el poeta rus Benedikt Livsic va manifestar davant la visita de Marinetti: «Nosaltres no tan sols no ens consideràvem una ramificació del futurisme occidental, sinó que teníem la fundada convicció d'haver superat en molts aspectes els nostres companys italians»), o la seva pugna amb el cubisme per lʼhegemonia de lʼavantguarda artística que, malgrat les altes aspiracions del seu creador, finalment no va poder assolir.

Antonio Pizza (Foggia, Itàlia, 1957) és arquitecte i professor dʼHistòria de lʼArt i lʼArquitectura a lʼEscola Tècnica Superior dʼArquitectura de Barcelona (UPC). Sʼha especialitzat en les relacions entre cultura i arquitectura durant els segles XIX i XX, amb «la ciutat moderna» com a tema central de les seves reflexions. Va ser fundador i director (1985-1987) de CRC Galeria dʼArquitectura de Barcelona, i fundador i redactor de la revista 3ZU. Revista dʼArquitectura (Barcelona, 1993-1995). És comissari de diverses exposicions i editor dels catàlegs respectius, i va guanyar el premi FAD 2007 de Pensament i crítica arquitectònica amb el catàleg Gatcpac 1928-1939. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. Les seves darreres publicacions són Depero i la reconstrucció futurista de lʼunivers, Fundació la Pedrera (Barcelona, 2013) i Chicago. La città dei grattacieli (Milà, 2013).