Per què la frustració és necessària i pot ser positiva per a l’aprenentatge
10/03/2025
Anna Forés Miravalles
|
Professora de la Facultat d’Educació
Anna Forés Miravalles
Professora de la Facultat d’Educació
Observem l’escena següent: l’Adrián, de deu anys, s’asseu a fer els deures de matemàtiques. Un cop ha llegit l’enunciat del primer problema, s’aixeca tot enfadat i crida: «No entenc res!». De seguida abandona la tasca i se’n va a protestar a la mare, que s’asseu amb ell pacientment i li explica què ha de fer. És probable que, amb més o menys esforç i discussions, tots dos acabin de fer l’exercici. Però, hi ha cap altra manera d’ajudar l’Adrián?
La frustració de l’Adrián és una emoció natural. Qui no s’ha sentit frustrat alguna vegada davant d’alguna tasca que li sembla massa difícil, que li exigeix massa esforç o que no li surt tan fàcilment com s’esperava?
Però qualsevol docent o familiar sap que tractar amb una criatura que té poca tolerància a aquesta emoció pot ser un repte. Aprendre a entendre-la i acceptar-la és un element important de la vida. Moltes vegades vivim la frustració com una emoció no desitjada, però des de la neuroeducació sabem que és clau en l’aprenentatge.
Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
Però qualsevol docent o familiar sap que tractar amb una criatura que té poca tolerància a aquesta emoció pot ser un repte. Aprendre a entendre-la i acceptar-la és un element important de la vida. Moltes vegades vivim la frustració com una emoció no desitjada, però des de la neuroeducació sabem que és clau en l’aprenentatge.
Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.