La UB acull un fòrum internacional sobre sostenibilitat alimentària
NOTA DE PREMSA
- Del 8 al 12 de setembre, la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries organitzen la conferència internacional LCA FOOD 2024, una cimera científica de referència que abordarà els desafiaments per assolir un sistema alimentari més sostenible, saludable i just arreu del món.
Establir un sistema alimentari més saludable, sostenible i socialment just és un repte pendent a escala global. Aquest repte va lligat a canvis com ara un estil de vida més sostenible; millors hàbits i millors opcions alimentàries; nous models productius a escala industrial, més eficiència en l’explotació dels recursos naturals; un consum responsable, i una reducció de residus per evitar la degradació mediambiental. Per això, cal transformar encara més els sistemes alimentaris cap a sistemes més sostenibles i saludables que respectin la tradició i la cultura alimentària local.
La nova edició d’aquest congrés internacional se centrarà en els sistemes alimentaris sostenibles per a una dieta saludable. L’acte d’inauguració tindrà lloc el dilluns 9 de setembre, a les 9:00, i hi participaran Mercè Segarra, vicerectora d’Emprenedoria, Innovació i Transferència de la UB; Josep Usall, director de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), i Montserrat Nuñez, presidenta del congrés i membre de l’IRTA.
La trobada se centrarà en l’anàlisi del cicle de vida (en anglès, Life Cycle Assessment) i aplegarà prop de 450 experts i professionals del món acadèmic, del sector privat, i d’organismes públics d’arreu el món. El comitè organitzador el dirigeixen Montserrat Nuñez (IRTA) i Mariluz Latorre i M. Carmen Vidal, del Campus de l’Alimentació de Torribera de la UB i l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA).
Sistemes alimentaris i cicle de vida: un enfocament global
La producció, la distribució i el consum d’aliments suposen una petjada ambiental no menyspreable. L’actual consum d’aliments i les previsions de necessitats futures a escala global dibuixen un cercle viciós que requereix produir-ne més, amb el consegüent impacte ambiental i en la salut planetària, un fet agreujat per l’actual context de canvi climàtic.
L'avaluació de la sostenibilitat a través de l’anàlisi del cicle de vida és un enfocament global que identifica tots els processos al llarg de les cadenes de valor que són determinants des de la perspectiva ambiental. Aquesta visió ajuda a analitzar de manera crítica la sostenibilitat dels sistemes alimentaris actuals a fi d’ajudar-los a millorar la seva capacitat per construir un planeta saludable.
Un dels eixos de referència més rellevants de la cimera científica serà integrar els aspectes nutricionals en l’anàlisi de cicle de vida dels aliments —un tema de plena actualitat— com a element decisiu per millorar la presa de decisions relacionades amb les dietes saludables i sostenibles. Aquesta temàtica centrarà diverses sessions del congrés, amb tres blocs de sessions paral·leles el dia 9 (Aula Magna), una sessió de discussió i una de recomanacions el dia 11 (Aula Capella).
Entre els participants, cal destacar la participació dels experts Joan David Tàbara, membre de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), membre de l’Aliança Global Commons i investigador associat del Global Climate Forum (creat per Klaus Hasselmann, premi Nobel de Física 2021). La seva recerca més recent se centra en la identificació de punts d'inflexió positius (tipping points) davant del canvi climàtic, el tema de la conferència que impartirà al plenari del congrés el dia 9 de setembre.
Louise Fresco, presidenta de la Universitat de Wageningen (Països Baixos) i del seu Consell Executiu de Recerca entre el 2014 i el 2022, és reconeguda internacionalment pels seus coneixements i la seva mirada sobre la història, el present i el futur de l’agricultura. Amb un currículum extensíssim, és vicepresidenta del Grup Científic de la Cimera dels Sistemes Alimentaris de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i forma part de diverses societats científiques i consells assessors d’arreu del món, i és també conferenciant, divulgadora i columnista.
Marta G. Rivera és professora de recerca a l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO, CSIC-UPV) i té una àmplia formació acadèmica en veterinària, producció animal, economia agrària i sociologia. Com a directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, va explorar la interacció entre agricultura, alimentació, societat i medi ambient. Ha col·laborat amb del Grup Intergovernamental dʼExperts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i ha coordinat informes sobre sistemes alimentaris sostenibles i el vincle entre aigua, aliments, energia i ecosistemes. També va contribuir a l'informe UN Women CSW66 sobre igualtat de gènere i canvi climàtic. El dimarts 10 de setembre, Rivera i Fresco parlaran en la sessió plenària sobre els sistemes agroalimentaris futurs per afavorir la sostenibilitat i la salut.
Joan Romanyà, professor del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB, és expert en edafologia i té una experiència destacada en les relacions planta-sòl dins d’ecosistemes naturals i artificials. Especialitzat en la gestió de la matèria orgànica del sòl per a la producció de cultius, la seva recerca estudia optimitzar l'ús dels recursos locals (residus orgànics, microbis i plantes) per dissenyar agroecosistemes sostenibles, identificar pràctiques agrícoles que afavoreixin la reserva de matèria orgànica del sòl i dels organismes promotors del creixement vegetal, i estudiar relacions entre la matèria orgànica del sòl, els microbis sòl-planta i la disponibilitat de nutrients. El dimarts 10, al Paranimf de l’Edifici Històric, Romanyà impartirà una ponència plenària sobre els sòls sans per a una vida sana.
El programa inclou desenes de sessions de treball on experts d’arreu del món presentaran els avenços més destacats en els seus àmbits de recerca i les seves experiències en l’avaluació de l’impacte ambiental a través de l’ACV. Crear punts d’inflexió positius per millorar la conservació del planeta, regenerar els sòls del Mediterrani o com seran els sistemes agroalimentaris del futur són també continguts d’interès del congrés. Aquestes conferències donaran resposta a preguntes com per exemple si té més impacte ambiental la carn cultivada al laboratori en comparació a la carn obtinguda a partir de la cria d’animals, i també es debatrà sobre l’impacte ambiental del malbaratament alimentari a totes les baules de la cadena de valor dels aliments.
Galeria multimèdia
Enllaços relacionats
Contacte
Comunicació Institucional