Els infants i adolescents afectats per la fibromiàlgia juvenil són més sensibles als estímuls sensorials no dolorosos
Els infants i adolescents afectats per la fibromiàlgia juvenil mostren una sensibilitat més gran davant estímuls sensorials no dolorosos, com ara sons i llums brillants. Aquest excés de sensibilitat està estretament relacionat amb la gravetat de la malaltia i amb la funció cerebral dels joves afectats, segons les recerques d’un equip de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i l’Institut de Neurociències (UBneuro) de la Universitat de Barcelona.
Els infants i adolescents afectats per la fibromiàlgia juvenil mostren una sensibilitat més gran davant estímuls sensorials no dolorosos, com ara sons i llums brillants. Aquest excés de sensibilitat està estretament relacionat amb la gravetat de la malaltia i amb la funció cerebral dels joves afectats, segons les recerques d’un equip de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i l’Institut de Neurociències (UBneuro) de la Universitat de Barcelona.
Les descobertes aporten noves perspectives sobre els mecanismes cerebrals subjacents a la fibromiàlgia juvenil, un trastorn de dolor crònic que afecta entre el 2 i el 6 % dels infants i adolescents. Combinant avaluacions conductuals detallades amb imatges cerebrals avançades, els autors han definit uns subtipus de pacients amb què es podria explicar per què en alguns casos aquesta malaltia és més discapacitant que en d’altres.
L’estudi dut a terme obre noves vies per millorar el diagnòstic i desenvolupar estratègies terapèutiques més personalitzades, que abordin una malaltia pediàtrica encara difícil de caracteritzar i gestionar.
Fibromiàlgia juvenil: com respon el cervell durant l’estimulació sensorial?
La fibromiàlgia juvenil és una malaltia complexa i sovint força incompresa. Afecta sobretot noies adolescents i els símptomes poden persistir fins a l’edat adulta i afectar de manera important en la vida quotidiana. Tot i que el dolor n’és la manifestació més visible, molts pacients també pateixen grans molèsties en resposta a estímuls sensorials quotidians. Encara no es coneixen bé els mecanismes neuronals que hi ha darrere d’aquestes manifestacions i la seva rellevància clínica en els afectats.
Un estudi publicat per l’equip a la revista Pain revela que els adolescents amb fibromiàlgia mostren una sensibilitat significativament més alta als estímuls visuals, auditius i tàctils, a més d’una incomoditat més gran durant l’estimulació multisensorial.
L’estudi no va detectar dèficits en l’audició ni en els processos atencionals auditius bàsics, i això confirma que la hipersensibilitat sensorial no es deu a una discapacitat sensorial perifèrica. En canvi, les imatges cerebrals van revelar que una activació més forta a les regions del cervell implicades en la integració sensorial i la regulació cognitivoemocional —en particular, les àrees prefrontals— estava estretament associada a la gravetat del dolor, la discapacitat funcional i la càrrega general de símptomes.
Així mateix, l’estudi revela que el processament cerebral alterat dels estímuls sensorials no dolorosos té un paper central en l’expressió clínica de la malaltia des d’una edat primerenca, abans que el dolor s’hagi cronificat durant dècades.
«Els adolescents amb fibromiàlgia poden sentir més forts fins i tot els sons quotidians; això no es deu a cap discapacitat auditiva, sinó a l’amplificació i la coordinació dels senyals sensorials en el cervell. Aquest processament neuronal intensificat ajuda a explicar per què la condició pot ser tan discapacitant, i afectar els nivells de dolor i el funcionament diari des que s’és ben petit», destaca la doctoranda Laura Martín-Herrero, primera autora de l’estudi.
Tractaments més personalitzats per abordar el dolor crònic pediàtric
En un article anterior, publicat a la revista Journal of Pediatric Psychology, els autors havien descrit com la hipersensibilitat sensorial no és uniforme entre tots els pacients i havien identificat dos subgrups d’adolescents amb fibromiàlgia juvenil: un amb hipersensibilitat multisensorial pronunciada i un altre amb perfils sensorials similars als dels adolescents no afectats per la patologia.
En el primer subgrup, els pacients van mostrar símptomes bàsics més greus, incloent-hi un grau més alt de discapacitat funcional i fatiga. Sorprèn, però, que aquest grup no diferís en els nivells d’ansietat, depressió o afrontament psicològic, fet indicatiu que la seva hipersensibilitat sensorial s’associava sobretot amb símptomes sensorials i no afectius. A escala cerebral, durant l’estimulació multisensorial es va detectar una activació més gran en regions com l’escorça motora primària i l’amígdala. Això indicaria una resposta motora i emocional més elevada a estímuls que, d’altra banda, no serien dolorosos.
«Els nostres resultats suggereixen que, en adolescents amb fibromiàlgia, el cervell pot “apujar el volum” de les experiències sensorials quotidianes. Això pot fer que la vida diària (entorns socials, aules, esports, etc.) sigui sobreestimulant i de vegades aclaparadora per a aquestes persones. Per tant, cal destacar la importància de les teràpies que ajuden els joves a gestionar la sobrecàrrega sensorial i el seu impacte en les activitats i experiències quotidianes», detalla la professora Marina López-Solà, investigadora principal i autora sènior dels estudis.
«Comprendre com el cervell processa la informació sensorial quotidiana en la fibromiàlgia juvenil podria, en última instància, ajudar a reduir la càrrega de símptomes i millorar la qualitat de vida dels joves afectats», clouen les investigadores.
Article de referència:
Martín-Herrero, Laura et al. «Brain mechanisms supporting nonpainful multisensory hypersensitivities associated with core disease symptoms in youth with chronic primary pain». Pain, gener de 2026. DOI: 10.1097/j.pain.0000000000003778.