Fèlix Ritort: «El descobriment de Parisi pot estar lligat al mateix origen de la vida»

Fèlix Ritort.
Fèlix Ritort.
Entrevistes
(21/10/2021)

Amb motiu del lliurament del Premi Nobel de Física a lʼitalià Giorgio Parisi, catedràtic de la Universitat «La Sapienza» de Roma, hem parlat amb el catedràtic de Física de la UB Fèlix Ritort. Membre de lʼInstitut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), Ritort va començar la seva recerca als anys noranta sota la direcció del guardonat, amb qui ha signat més de vint articles científics.

 

Fèlix Ritort.
Fèlix Ritort.
Entrevistes
21/10/2021

Amb motiu del lliurament del Premi Nobel de Física a lʼitalià Giorgio Parisi, catedràtic de la Universitat «La Sapienza» de Roma, hem parlat amb el catedràtic de Física de la UB Fèlix Ritort. Membre de lʼInstitut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), Ritort va començar la seva recerca als anys noranta sota la direcció del guardonat, amb qui ha signat més de vint articles científics.

 

«Quan vaig arribar a La Sapienza, ell ja era catedràtic», recorda Ritort. «Jo no tenia despatx i em va proposar de compartir-lo, com si fóssim dos estudiants. Era un director de tesi que no et deia si ho feies bé o malament: si no estava a lʼaltura, era problema meu», afegeix. «Es tracta dʼun científic genial, amb una gran intuïció, i gens convencional. A més, tenia una capacitat extraordinària per al càlcul mental: era capaç de resoldre en pocs segons i sense calculadora una arrel cúbica amb decimals». Ritort va estar sis anys treballant amb Parisi, entre el 1989 i el 1994, primer fent la tesi doctoral i després en una estada postdoc.

Va ser Javier Tejada, catedràtic emèrit de la UB, qui va recomanar Ritort per anar a treballar amb Parisi a Roma. A finals dels anys vuitanta, Tejada treballava experimentalment amb vidres de spin i volia que algun estudiant es formés teòricament en aquest camp. «En aquella època, els vidres de spin es van posar de moda. Curiosament, amb el temps no han tingut cap aplicació pràctica, però han donat molts resultats intel·lectuals», explica Ritort. Els vidres de spin són aliatges metàl·lics on es barregen àtoms dʼaltres metalls que es comporten com petits imants, anomenats spin. Aquestes impureses provoquen una «frustració magnètica» que fa que els àtoms metàl·lics apuntin aleatòriament en diferents direccions.

Parisi, als anys vuitanta, havia descobert en aquests sistemes patrons ocults dʼorganització dels spins i va desenvolupar una teoria de fenòmens desordenats i aleatoris que es podia aplicar a altres sistemes complexos: el trencament de simetria de les rèpliques (RSB). Aquesta teoria, que trigaria trenta anys a ser demostrada matemàticament, va tenir aviat moltes aplicacions, des de la xarxa neuronal fins a la teoria de lʼoptimització en informàtica. Més tard es va aplicar a problemes de la biologia com ara el plegament de les proteïnes o els àcids nucleics, camp de la biofísica en el qual treballa actualment Ritort com a director del Small Biosystems Lab de la Facultat de Física. Més recentment, Parisi ha explicat el comportament col·lectiu dels estornells, paradigma del comportament animal.

Sobre el seu aprenentatge amb Parisi, Ritort explica: «Els experiments et mostren noves realitats que et porten a nous descobriments, i Parisi em va ensenyar que la teoria també». «El que has de buscar —continua— és la bellesa, i la seva teoria en tenia. Juntament amb la seva vasta aplicabilitat, és una de les més revolucionàries de la física moderna, que explica una nova organització de la matèria».

Segons Ritort, «Parisi ha demostrat que la matèria desordenada sʼorganitza espontàniament en molts aspectes de la vida dʼuna manera similar a un arbre genealògic». Si pensem, per exemple, en la diferenciació cel·lular, en la qual una cèl·lula es divideix i, alhora, cada cèl·lula es torna a dividir, tenim un arbre genealògic temporal. «Estic convençut que, més enllà de les seves aplicacions, el descobriment de Parisi pot estar lligat al mateix origen de la vida. Crec que en les pròximes dècades es descobrirà que la matèria viva sʼorganitza amb aquest patró, que és una manifestació espontània de la seva teoria», afirma lʼinvestigador.

En una nota publicada a la revista de la Societat Europea de Física, Ritort recorda que la teoria de Parisi continua sent controvertida des del punt de vista experimental: «En física teòrica, molts descobriments importants han hagut dʼesperar dècades fins que sʼhan demostrat experimentalment (per exemple, la gravetat, les ones gravitatòries o els forats negres), i pot ser que lʼRSB no sigui pas diferent», pronostica.