Es desenvolupa un nou fàrmac potencial per al tractament de l’Alzheimer i del dolor
Alba López, Mercè Pallàs, Christian Griñán-Ferré i Carmen Escolano, tots membres del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la UB.
Notícia
|
Recerca
(14/05/2025)
Un estudi publicat a la revista Journal of Medicinal Chemistry presenta una nova família de compostos candidats per al tractament de l’Alzheimer i del dolor, que ha mostrat efectes prometedors en assajos amb models animals. Investigadors de la Universitat de Barcelona han liderat un equip multidisciplinari que ha dissenyat, sintetitzat i validat farmacològicament unes molècules que modulen una diana terapèutica molt poc estudiada, els receptors imidazòlics I2, que es troben alterats en nombroses malalties per a les quals no hi ha tractaments farmacològics efectius. Segons els investigadors, el nou compost té les «característiques necessàries per progressar en fases preclíniques i poder situar-se com un potencial fàrmac anti-Alzheimer o un analgèsic amb un mecanisme d’acció innovador».
Alba López, Mercè Pallàs, Christian Griñán-Ferré i Carmen Escolano, tots membres del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la UB.
Notícia
|
Recerca
14/05/2025
Un estudi publicat a la revista Journal of Medicinal Chemistry presenta una nova família de compostos candidats per al tractament de l’Alzheimer i del dolor, que ha mostrat efectes prometedors en assajos amb models animals. Investigadors de la Universitat de Barcelona han liderat un equip multidisciplinari que ha dissenyat, sintetitzat i validat farmacològicament unes molècules que modulen una diana terapèutica molt poc estudiada, els receptors imidazòlics I2, que es troben alterats en nombroses malalties per a les quals no hi ha tractaments farmacològics efectius. Segons els investigadors, el nou compost té les «característiques necessàries per progressar en fases preclíniques i poder situar-se com un potencial fàrmac anti-Alzheimer o un analgèsic amb un mecanisme d’acció innovador».
El nou treball l’ha coordinat Carmen Escolano, catedràtica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i membre de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), i hi han participat Mercè Pallàs i Christian Griñán-Ferré, investigadors de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro) i de l’Àrea de Malalties Neurodegeneratives del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERNED), entre altres experts de la mateixa facultat. També hi han col·laborat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), la Universitat del País Basc, l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM), la Universitat de Granada, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat de les Illes Balears, la Fundació MEDINA Centre d'Excel·lència en Investigació de Medicaments Innovadors d'Andalusia, la Universitat de Belgrad (Sèrbia) i la Katholieke Universiteit Leuven (Bélgica).
Millora dels marcadors bioquímics sense efectes tòxics
Els receptors imidazòlics I2 es localitzen en diversos òrgans i s’ha demostrat que participen en múltiples processos fisiològics (analgèsia, inflamació, desordres del sistema nerviós, etc.). De fet, els seus nivells es troben alterats en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson, i la seva modulació ha mostrat tenir impacte en el dolor, per la qual cosa aquests receptors s’han identificat com a potencials dianes farmacològiques. El nou estudi és el resultat d’un exigent procés de química mèdica que ha inclòs processos sintètics i estudis farmacològics, computacionals i de toxicitat, fet que ha portat els investigadors a desenvolupar compostos amb una elevada afinitat i selectivitat envers els receptors imidazòlics I2.
Aquests compostos candidats s’han avaluat, en estudis preliminars, en models animals tant de malaltia neurodegenerativa com contra el dolor, en els quals han demostrat ser molt eficients i no tenir efectes tòxics. «Un model murí d’Alzheimer tractat amb un dels nous compostos seleccionats ha mostrat una millora cognitiva i dels marcadors bioquímics de la malaltia», explica Carmen Escolano. «Aquest compost també ha mostrat propietats analgèsiques en un model murí de dolor, sense efectes secundaris a nivell motor».
Es tracta de molècules que són estructuralment diferents de les utilitzades fins ara per interaccionar amb aquests receptors. «Tenir molècules altament afins i selectives per a aquests receptors permet descriure quina és la seva implicació farmacològica en malalties com l’Alzheimer i el dolor i proposar fàrmacs que en millorin el tractament», afegeix la investigadora.
Millora dels marcadors bioquímics sense efectes tòxics
Els receptors imidazòlics I2 es localitzen en diversos òrgans i s’ha demostrat que participen en múltiples processos fisiològics (analgèsia, inflamació, desordres del sistema nerviós, etc.). De fet, els seus nivells es troben alterats en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson, i la seva modulació ha mostrat tenir impacte en el dolor, per la qual cosa aquests receptors s’han identificat com a potencials dianes farmacològiques. El nou estudi és el resultat d’un exigent procés de química mèdica que ha inclòs processos sintètics i estudis farmacològics, computacionals i de toxicitat, fet que ha portat els investigadors a desenvolupar compostos amb una elevada afinitat i selectivitat envers els receptors imidazòlics I2.
Aquests compostos candidats s’han avaluat, en estudis preliminars, en models animals tant de malaltia neurodegenerativa com contra el dolor, en els quals han demostrat ser molt eficients i no tenir efectes tòxics. «Un model murí d’Alzheimer tractat amb un dels nous compostos seleccionats ha mostrat una millora cognitiva i dels marcadors bioquímics de la malaltia», explica Carmen Escolano. «Aquest compost també ha mostrat propietats analgèsiques en un model murí de dolor, sense efectes secundaris a nivell motor».
Es tracta de molècules que són estructuralment diferents de les utilitzades fins ara per interaccionar amb aquests receptors. «Tenir molècules altament afins i selectives per a aquests receptors permet descriure quina és la seva implicació farmacològica en malalties com l’Alzheimer i el dolor i proposar fàrmacs que en millorin el tractament», afegeix la investigadora.
Un estudi internacional liderat per la UB ha mostrat efectes cognitius i analgèsics en els primers assajos amb ratolins.
Un mecanisme d’acció conegut
Un altre dels elements destacats de la recerca és que el compost té un mecanisme d’acció innovador, validat en diversos estudis previs. Per als investigadors, aquests resultats suposen un avantatge en el desenvolupament d’agents terapèutics nous. «Descriure mecanismes d’acció innovadors permet proposar molècules noves que, després de patir processos de millora, es poden convertir, després d’anys de recerca, en nous fàrmacs per curar malalties que necessiten alternatives terapèutiques», destaca Carmen Escolano. «El desenvolupament d’eines noves com les que presentem en aquest treball, que permeten modular dianes terapèutiques amb implicació en determinades malalties, és la porta a aquests nous fàrmacs».
En aquest sentit, els investigadors ja treballen en la caracterització completa dels receptors imidazòlics I2 per poder modular-los d’una manera «molt eficaç i selectiva, la qual cosa obrirà el camp al desenvolupament de noves molècules per a diferents indicacions terapèutiques», conclou la investigadora.
Un altre dels elements destacats de la recerca és que el compost té un mecanisme d’acció innovador, validat en diversos estudis previs. Per als investigadors, aquests resultats suposen un avantatge en el desenvolupament d’agents terapèutics nous. «Descriure mecanismes d’acció innovadors permet proposar molècules noves que, després de patir processos de millora, es poden convertir, després d’anys de recerca, en nous fàrmacs per curar malalties que necessiten alternatives terapèutiques», destaca Carmen Escolano. «El desenvolupament d’eines noves com les que presentem en aquest treball, que permeten modular dianes terapèutiques amb implicació en determinades malalties, és la porta a aquests nous fàrmacs».
En aquest sentit, els investigadors ja treballen en la caracterització completa dels receptors imidazòlics I2 per poder modular-los d’una manera «molt eficaç i selectiva, la qual cosa obrirà el camp al desenvolupament de noves molècules per a diferents indicacions terapèutiques», conclou la investigadora.
Referències
Bagán, Andrea; López-Ruiz, Alba; Abás, Sònia; Ruiz-Cantero, M. Carmen; Vasilopoulou, Foteini; Taboada-Jara, Teresa; Griñán-Ferré, Christian; Pallàs, Mercè; Muguruza, Carolina; Deu-Alarcia, Rebeca; Callado, Luis F.; Entrena, José M.; Cobos, Enrique J.; Pérez, Belén; Morales-García, José A.; Molins, Elies; De Jonghe, Steven; Daelemans, Dirk; Brea, José; Val, Cristina; Loza, M. Isabel; Hernández-Hernández, Elena; García-Sevilla, Jesús A.; García-Fuster, M. Julia; Díaz, Caridad; Fernández-Godino, Rosario; Genilloud, Olga; Beljkaš, Milan; Oljačić, Slavica; Nikolic, Katarina; Escolano, Carmen. «Discovery of (3-Phenylcarbamoyl-3,4-dihydro-2H-pyrrol-2-yl)phosphonates as Imidazoline I2 Receptor Ligands with Anti-Alzheimer and Analgesic Properties». Journal of Medicinal Chemistry, gener de 2025. DOI: 10.1021/acs.jmedchem.4c01644.