Les dones oblidades de la història recuperen el seu lloc en una exposició a la Universitat de Barcelona
Notícia
|
Cultura
|
Divulgació
|
Igualtat
(20/03/2025)
El 19 de març, s'ha inaugurat al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona l’exposició Dones de la nostra història, un projecte que fa valdre el paper de les dones en la història dels Països Catalans a través de la recreació iconogràfica. L’acte inaugural comptarà amb la presència del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia; la vicerectora de Doctorat, Personal Investigador en Formació, Atracció de Talent i Divulgació, Maria Feliu, i els autors del projecte, que exposaran els detalls de la recerca i del procés de creació de les imatges. L’entrada és gratuïta, i la mostra estarà oberta al públic de dilluns a divendres, de 9:00 a 20:00.
Notícia
|
Cultura
|
Divulgació
|
Igualtat
20/03/2025
El 19 de març, s'ha inaugurat al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona l’exposició Dones de la nostra història, un projecte que fa valdre el paper de les dones en la història dels Països Catalans a través de la recreació iconogràfica. L’acte inaugural comptarà amb la presència del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia; la vicerectora de Doctorat, Personal Investigador en Formació, Atracció de Talent i Divulgació, Maria Feliu, i els autors del projecte, que exposaran els detalls de la recerca i del procés de creació de les imatges. L’entrada és gratuïta, i la mostra estarà oberta al públic de dilluns a divendres, de 9:00 a 20:00.
L’acte ha comptat amb una nodrida representació de l’equip rectoral, amb els vicerectors Agustí Alcoberro, Ernest Abadal, Xavier Triadó, Josep Monserrat i Montserrat Puig. L’ha presentat la professora de Didàctica de les Ciències Socials de la Facultat d’Educació Isabel Boj, investigadora del Grup de Recerca en Didàctica i Patrimoni (DIDPATRI), estudiosa de l’àmbit de la prehistòria de les dones i responsable dels programes educatius del jaciment d’Atapuerca i de l’empresa de didàctica Schola Didàctica Activa. A la presentació, ha destacat «la importància no només de recollir la presència de les dones en la història, sinó també de representar-les. Són vides que ens han de servir per construir el nostre present i també el nostre futur», ha manifestat.
Per la seva banda, la vicerectora Maria Feliu ha destacat que «per fi hi ha referents femenins al vestíbul, un lloc ple de representacions masculines». El rector ha conclòs l’acte amb una reflexió sobre el títol de l’exposició: «No hi sobra cap paraula: història com a reconstrucció del nostre passat, nostra sobre el sentit de comunitat que representa i dones per la necessitat de recuperar i reivindicar el seu llegat».
La mostra és fruit d’un projecte que impulsen Francesc Xavier Hernàndez, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB, i Paula Jardón, professora de la Universitat de València, que forma part del moviment Past Women. La mostra ofereix una aproximació visual a la història de diverses dones que van exercir un paper determinant en àmbits com la política, la cultura, el pensament o la ciència dels Països Catalans i que han estat, en molts casos, oblidades o relegades a un rol secundari.
Cadascuna de les cinquanta làmines exposades ha estat impresa en plafons d’escuma, que tenen unes mides de 140 centímetres d’alçada per 95 d’amplada, i estaran distribuïts pel vestíbul de l’Edifici Històric de la UB per crear un recorregut immersiu per la història d’aquestes dones. L’ús de tècniques digitals avançades com ara la creació de decorats virtuals (matte painting), el retoc digital i la intel·ligència artificial (IA) ha permès reconstruir tant el seu aspecte com el context en què van viure, de manera que es proporciona una aproximació visual realista i fidel als fets històrics.
Entre les figures representades hi ha noms com Duoda, autora del primer tractat filosòfic conegut escrit per una dona a l’Europa medieval; la jurista Juliana Morell; l’empresària tèxtil Tecla Sala; la soprano internacional Lucrezia Bori, i moltes d’altres. Algunes d’aquestes dones formen part de l’imaginari col·lectiu, mentre que d’altres han estat recuperades gràcies a un treball minuciós de recerca històrica.
L’exposició s’emmarca en una iniciativa més àmplia de recerca i divulgació, la qual ha donat lloc a la publicació per part d’Angle Editorial del llibre Dones de la nostra història. 55 imatges per recrear i entendre el passat (2025), i vol aportar una nova perspectiva en la narració històrica, per superar els biaixos tradicionals i oferir una visió més equilibrada i plural del passat. L’ús de tècniques digitals innovadores permet reconstruir la imatge de dones de qui no es conserven representacions gràfiques, basant-se en evidències històriques i un treball rigorós de contextualització.
Amb aquesta exposició, la Universitat de Barcelona reafirma el compromís amb la difusió del coneixement històric i la incorporació d’una mirada més inclusiva en l’estudi del passat.
Per la seva banda, la vicerectora Maria Feliu ha destacat que «per fi hi ha referents femenins al vestíbul, un lloc ple de representacions masculines». El rector ha conclòs l’acte amb una reflexió sobre el títol de l’exposició: «No hi sobra cap paraula: història com a reconstrucció del nostre passat, nostra sobre el sentit de comunitat que representa i dones per la necessitat de recuperar i reivindicar el seu llegat».
La mostra és fruit d’un projecte que impulsen Francesc Xavier Hernàndez, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB, i Paula Jardón, professora de la Universitat de València, que forma part del moviment Past Women. La mostra ofereix una aproximació visual a la història de diverses dones que van exercir un paper determinant en àmbits com la política, la cultura, el pensament o la ciència dels Països Catalans i que han estat, en molts casos, oblidades o relegades a un rol secundari.
Cadascuna de les cinquanta làmines exposades ha estat impresa en plafons d’escuma, que tenen unes mides de 140 centímetres d’alçada per 95 d’amplada, i estaran distribuïts pel vestíbul de l’Edifici Històric de la UB per crear un recorregut immersiu per la història d’aquestes dones. L’ús de tècniques digitals avançades com ara la creació de decorats virtuals (matte painting), el retoc digital i la intel·ligència artificial (IA) ha permès reconstruir tant el seu aspecte com el context en què van viure, de manera que es proporciona una aproximació visual realista i fidel als fets històrics.
Entre les figures representades hi ha noms com Duoda, autora del primer tractat filosòfic conegut escrit per una dona a l’Europa medieval; la jurista Juliana Morell; l’empresària tèxtil Tecla Sala; la soprano internacional Lucrezia Bori, i moltes d’altres. Algunes d’aquestes dones formen part de l’imaginari col·lectiu, mentre que d’altres han estat recuperades gràcies a un treball minuciós de recerca històrica.
L’exposició s’emmarca en una iniciativa més àmplia de recerca i divulgació, la qual ha donat lloc a la publicació per part d’Angle Editorial del llibre Dones de la nostra història. 55 imatges per recrear i entendre el passat (2025), i vol aportar una nova perspectiva en la narració històrica, per superar els biaixos tradicionals i oferir una visió més equilibrada i plural del passat. L’ús de tècniques digitals innovadores permet reconstruir la imatge de dones de qui no es conserven representacions gràfiques, basant-se en evidències històriques i un treball rigorós de contextualització.
Amb aquesta exposició, la Universitat de Barcelona reafirma el compromís amb la difusió del coneixement històric i la incorporació d’una mirada més inclusiva en l’estudi del passat.
Galeria multimèdia
