L’explosió cambriana podria ser molt més anterior del que es pensava
NOTA DE PREMSA
L’explosió cambriana va ser un fenomen extraordinari en l’evolució de la vida al planeta que va donar lloc a l’aparició d’un gran nombre de fílums d’animals i a la diversificació de les espècies. Durant aquest període, fa uns 530 milions d’anys, van sorgir la major part dels plans corporals bàsics dels organismes que s’han conservat fins a l’actualitat. No obstant això, aquesta gran explosió de vida que va canviar l’escenari evolutiu a la Terra podria haver-se produït milions d’anys abans del que se suposava, una hipòtesi reforçada ara en un estudi publicat a la revista Geology.
Aquesta és una de les principals conclusions d’una nova recerca que estudia els perfils corporals d’organismes —simetria, cossos segmentats, exoesquelet, etc.— de fa uns 545 milions d’anys mitjançant l’anàlisi de les traces fòssils, que són les marques fossilitzades en roques i sediments que ha deixat l’activitat dels organismes del passat.
Els autors de l’article són els experts Olmo Miguez Salas, de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, i Zekun Wang, del Museu d’Història Natural de Londres (Regne Unit).
L’explosió cambriana va ser un fenomen extraordinari en l’evolució de la vida al planeta que va donar lloc a l’aparició d’un gran nombre de fílums d’animals i a la diversificació de les espècies. Durant aquest període, fa uns 530 milions d’anys, van sorgir la major part dels plans corporals bàsics dels organismes que s’han conservat fins a l’actualitat. No obstant això, aquesta gran explosió de vida que va canviar l’escenari evolutiu a la Terra podria haver-se produït milions d’anys abans del que se suposava, una hipòtesi reforçada ara en un estudi publicat a la revista Geology.
Aquesta és una de les principals conclusions d’una nova recerca que estudia els perfils corporals d’organismes —simetria, cossos segmentats, exoesquelet, etc.— de fa uns 545 milions d’anys mitjançant l’anàlisi de les traces fòssils, que són les marques fossilitzades en roques i sediments que ha deixat l’activitat dels organismes del passat.
Els autors de l’article són els experts Olmo Miguez Salas, de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, i Zekun Wang, del Museu d’Història Natural de Londres (Regne Unit).
Les traces fòssils dels animals extingits
L’explosió cambriana és un període únic en la història de la vida que planteja moltes incògnites encara per resoldre. Per aprofundir en la seva biodiversitat, la majoria dels estudis en paleontologia solen centrar-se en els organismes que tenien parts dures. Tanmateix, l’estudi de les traces fòssils (o icnofòssils) obre la possibilitat de descobrir com era l’activitat d’organismes de cos dur, tou o amb esqueletització deficient que ha quedat gravada en el registre estratigràfic.
«El registre de traces fòssils aporta una informació valuosa sobre períodes evolutius en què la fauna de cos tou era dominant», detalla Olmo Miguez Salas, investigador postdoctoral Beatriu de Pinós al Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB. «Les traces fòssils reflecteixen el comportament de l’organisme que les genera, que ve determinat per l’hàbitat i les respostes als estímuls ambientals. Per tant, són un indicador de les condicions paleoecològiques en què vivien els organismes que les van generar».
En aquesta transició, es va produir un canvi radical en la biodiversitat i en l’estructura dels organismes i els ecosistemes. «La fauna de l’Ediacarià estava dominada per organismes multicel·lulars complexos amb cos tou. La transició al Cambrià va implicar l’extinció de gran part de la fauna de l’Ediacarià i una ràpida diversificació de formes de vida multicel·lulars complexes que disposaven de parts dures, com ara exoesquelet. Aquest és el nucli evolutiu d’on van emergir la majoria de fílums animals moderns: la coneguda com explosió cambriana», explica l’investigador.
L’explosió cambriana podria haver tingut lloc molt abans
L’estudi publicat a la revista Geology indica de manera quantitativa que els organismes amb perfils corporals prims van prosperar fa uns 545 milions d’anys. «Probablement, aquests organismes posseïen cossos hidrostàtics celòmics, amb un eix anteroposterior, músculs i possiblement segmentació», apunta l’expert.
«A més, aquests organismes podien desplaçar-se en una direcció concreta (locomoció direccional) i probablement tenien capacitats sensorials per desplaçar-se, i s’alimentaven de substrats heterogenis en un hàbitat i amb predomini dels tapissos microbians. Per tant, la coneguda com a explosió cambriana i les seves implicacions evolutives podrien haver ocorregut molt abans de l’estimat».
Aquestes adaptacions en el perfil corporal i la mobilitat van permetre a aquests primers animals prosperar en entorns cada vegada més dinàmics i complexos, una enginyeria ecològica que podria haver potenciat les innovacions evolutives. La metodologia de l’estudi s’ha basat en l’anàlisi de la proporcionalitat lineal que mostra la trajectòria de traces d’animals moderns i fossilitzats. Posteriorment, s’ha aplicat aquesta llei d’escala a les traces locomotrius de fòssils de l’Ediacarià-Cambrià (per exemple, Archaeonassa, Gordia, Helminthopsis i Parapsammichnites).
Si bé alguns estudis previs havien descrit traces fòssils associades a organismes bilaterals bentònics mòbils en la fauna de l’Ediacarià, no hi havia enfocaments quantitatius detallats i encara quedaven moltes incògnites per resoldre sobre la forma corporal d’aquests organismes (longitud, amplada, cefalització, etc.). Les troballes del nou estudi estableixen un enfocament quantitatiu innovador per a l’estudi de traces fòssils de locomoció de temps remots, l’anatomia animal primerenca i la dinàmica paleoecològica.
«Aquest nou descobriment obre la porta a estudiar de forma quantitativa les futures traces fòssils de l’Ediacarià que es descobreixin els pròxims anys i a corroborar que l’explosió cambriana no va succeir en el Cambrià, sinó molts milions d’anys abans. A més, les lleis d’escala obtingudes en aquesta recerca ofereixen la possibilitat d’estudiar l’evolució morfològica de diferents fílums faunístics generadors de traces fòssils de locomoció, no només durant aquest període evolutiu, sinó també durant altres d’un calat similar, com el gran esdeveniment de diversificació de l’Ordovicià», conclou Olmo Miguez Salas.
Article de referència:
Wang, Zekun; Miguez-Salas, Olmo. «Quantitative decoding of Ediacaran locomotory trace fossilmorphologies: Evidence for the emergence of slender anterior-posterior body profiles». Geology, juny de 2025. DOI: 10.1130/G53332.1.
Galeria multimèdia
Les traces fòssils són un indicador de les condicions paleoecològiques en què vivien els organismes que les van generar.
Olmo Miguez Salas es investigador postdoctoral Beatriu de Pinós al Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB.
Un dels equipaments tècnis emprats durant el treball investigador.
Contacte
Comunicació Institucional