Les dinàmiques de l’audiovisual català provoquen violències i l’exclusió de professionals que escapen de la «norma»
i Mitjans Audiovisuals de la UB.
Aquest és primer estudi a Catalunya que analitza diferents tipus de violències en la indústria audiovisual, qui les perpetua, en quins espais succeeixen i quines conseqüències generen, i que ho fa amb una perspectiva interseccional. L’estudi, basat en 52 entrevistes a professionals dones i amb identitats de gènere dissidents, racialitzades, LGTBIQA+ i/o amb discapacitat, aprofundeix en les dinàmiques estructurals que causen la infrarepresentació i exclusió del sector d’aquests col·lectius.
Maria José Masanet, professora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i autora de l'estudi, apunta: «Aquest estudi qualitatiu ens permet contextualitzar xifres numèriques i detectat violències i entendre el perquè i el com operen d’aquestes a la indústria audiovisual».
Les violències estructurals impacten i exclouen
«L'estudi mostra que les violències no són fets aïllats, sinó dinàmiques estructurals i persistents que afecten transversalment les dones i les identitats de gènere dissidents que són racialitzades, LGTBIQA+ o amb discapacitat», afirma Salima Jirari, investigadora de Dones Visuals.
Les persones entrevistades destaquen una normalització i trivialització de les violències sexuals en el sector, especialment en rodatges amb equips masculins. Algunes persones entrevistades s’han vist obligades a canviar d’àrea professional dins del sector per protegir-se de les violències.
«M’he acabat especialitzant en postproducció i muntatge perquè em trobava en espais violents que tenien a veure amb homes blancs cis, i això ha influenciat que vulgui treballar sola» Teresa
Per altra banda, l’estudi revela una manca estructural d’accessibilitat al sector audiovisual català, ple de barreres arquitectòniques i comunicatives que impossibiliten la participació de professionals amb discapacitat. També hi ha diversos casos de negació explícita d’oportunitats al sector per motius vinculats al racisme i la lesbofòbia. Hi ha molts casos de denegació d’accés a càstings i papers a actrius racialitzades pel simple fet de ser-ho. Tots aquests contextos propicien l’expulsió del sector.
«Després de l’entrevista, em van comentar que els havia agradat molt pel meu perfil, i el jefe va dir: “No, es que es demasiado lesbiana y al cliente no le va a gustar”» Paula
Violències invisibilitzades
Les pràctiques i formes de violència que es recullen en l’estudi van des de les més evidents, com les agressions físiques, verbals i sexuals, fins a les més subtils o invisibles, com la manca d’accessibilitat, l’encasellament, la violència burocràtica, l’assetjament psicològic (mobbing) o el hepeating —que succeeix quan un home repeteix, com si fos seva, una idea expressada anteriorment per una dona—, entre d’altres.
«Vaig tenir una conversa amb les meves representants... i vaig parlar amb elles per dir-los: “Esteu tenint problemes per presentar-me com a dona negra?” I em van dir: “Mira, amb tota la sinceritat, no està sent fàcil i estem trobant gent que s’hi posa molt de cul”» Jenny
L’estudi assenyala que algunes d’aquestes experiències, que sovint es podrien percebre com a menors, tenen un impacte real i profund en les trajectòries professionals i en el benestar de les persones que les pateixen. Un dels valors afegits d’aquest informe és que atorga a aquestes pràctiques i formes de violència la mateixa rellevància analítica que a d’altres de tradicionalment més visibilitzades, com ara la violència sexual o la física.
Entre els motius principals que originen les violències destaquen el masclisme, el racisme, l’LGTBIQA+ fòbia, el capacitisme, la xenofòbia, la intolerància religiosa o el classisme, entre d’altres. L’estudi també visibilitza que aquestes violències són sovint exercides per diversos agents de la indústria audiovisual, ja siguin superiors, equips de treball, empreses privades o col·legues.
Aquesta transversalitat posa de manifest les responsabilitats col·lectives i individuals en la perpetuació d’aquestes pràctiques i formes de violència, així com l’impacte directe en les trajectòries professionals, la salut mental i la sensació de pertinença de les persones afectades.
Urgeixen mesures de prevenció i reparació en la indústria
Les conclusions de l’estudi evidencien que lis professionals pertanyents a col·lectius infrarepresentats no només pateixen violències constants, sinó que també sostenen la càrrega de trobar les eines per defensar-se i continuar endavant per elles mateixes. Les mesures reparadores o de protecció impulsades des de la mateixa indústria són pràcticament inexistents.
L’estudi posa de manifest la urgència d’aplicar mesures concretes i eficaces per no perpetuar un sistema que exclou sistemàticament una part significativa del talent creatiu del país. «Cal impulsar polítiques públiques i accions concretes de la pròpia indústria que garanteixin la igualtat d’oportunitats i la seguretat professional en tots els àmbits de l’audiovisual».
Col·laboració entre Dones Visuals i la FIMA
L’estudi, que s’inscriu en un conveni de recerca i transferència entre les dues entitats, l’han presentat les autores en un acte organitzat en el marc de la Comissió d’Igualtat de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.
Aquest treball és la primera llavor de la col·laboració entre Dones Visuals i la FIMA, i tindrà continuïtat amb el projecte de recerca «Sostres de cel·luloide i bretxes tecnològiques. Una anàlisi narrativa, multidimensional i col·laborativa de les barreres i oportunitats que experimenten les dones cineastes a Catalunya», finançat pel Vicerectorat de Recerca de la UB mitjançant la convocatòria d’ajuts per a projectes en àrees singulars. Les autores de l’estudi són Salima Jirari, Sofia Esteve i Fatima Kamaso, de Dones Visuals, i Maria José Masanet, Marta Meneu, María Adell, Anna Iñigo, Aida Navas-Aparicio i Priscila Alvarez-Cueva, de la Universitat de Barcelona.
Galeria multimèdia
