El Departament de Política Lingüística i la UB presenten un estudi sobre l’abandonament i la continuïtat als cursos de català del CPNL
La Universitat de Barcelona, el Departament de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana han presentat avui els resultats d’un estudi d’anàlisi economètrica sobre l’abandonament i la continuïtat dels cursos de català, elaborat en el marc d’un projecte de recerca col·laborativa amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, dirigit pel professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Antonio Di Paolo, i amb la participació de la directora general d'Accés al coneixement i impuls de l'ús del català Vanessa Bretxa, Albert Fabà, Jordi Lleras, David Moriña, Anna Torrijos i Leire Unamuno.
La Universitat de Barcelona, el Departament de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana han presentat avui els resultats d’un estudi d’anàlisi economètrica sobre l’abandonament i la continuïtat dels cursos de català, elaborat en el marc d’un projecte de recerca col·laborativa amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, dirigit pel professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Antonio Di Paolo, i amb la participació de la directora general d'Accés al coneixement i impuls de l'ús del català Vanessa Bretxa, Albert Fabà, Jordi Lleras, David Moriña, Anna Torrijos i Leire Unamuno.
L’estudi analitza dades administratives dels cursos presencials del CPNL del període 2010-2019 amb una mirada longitudinal. En aquest interval, es van registrar 669.114 matrícules corresponents a 332.696 persones, fet que ha permès analitzar de manera sistemàtica les trajectòries formatives de l’alumnat al llarg del temps i aprofundir en els patrons de continuïtat i abandonament.
de la UB
El projecte posa en valor la recerca col·laborativa entre universitat i institucions públiques com a eina per generar coneixement útil i transferible a l’acció. La combinació de rigor metodològic i experiència institucional ha fet possible explotar, per primera vegada una base de dades àmplia del CPNL i avançar en una cultura de presa de decisions basada en evidències.
Les dades mostren que aproximadament un 8 % de les persones matriculades durant el període 2010-2019 no arribaven a iniciar el curs, mentre que un 15,4 % abandonava la formació un cop començada. En aquest sentit, es detecten clares diferències entre els nivells, els cursos inicials i bàsics és on es concentraven més situacions d’abandonament o discontinuïtat, els cursos elementals i intermedis evidenciaven una clara estabilització, i als cursos superiors l’abandonament esdevenia residual. L’anàlisi confirma que aquests comportaments no responien a un únic factor, sinó a una combinació d’elements relacionats tant amb les trajectòries personals de l’alumnat com amb les característiques de l’oferta formativa.
L’estudi constata també que la major part de l’oferta del CPNL s’ha anat concentrant progressivament en cursos trimestrals de 45 hores, que són els més habituals al llarg del període analitzat. Aquest format presenta un bon equilibri global entre reducció de l’abandonament i foment de la continuïtat, especialment en comparació amb cursos de durada més llarga. Així mateix, l’estudi ha constatat que els nivells inicials i bàsics concentren un volum molt elevat d’alumnat i tenen un paper clau en la configuració dels itineraris d’aprenentatge.
En aquest context, l’estudi recull un conjunt de recomanacions orientades a reforçar l’acompanyament de l’alumnat, especialment en els nivells inicials, i a continuar ajustant l’oferta formativa a partir de l’evidència disponible. El document també destaca el paper rellevant del professorat en la reducció de l’abandonament i la importància de continuar invertint en formació i en espais d’intercanvi professional.
En la bona direcció
La recerca constata que moltes de les orientacions que se’n deriven ja formen part de les línies de treball que el CPNL impulsa des de fa anys. Entre altres actuacions, destaca l’aposta per una oferta majoritàriament trimestral de 45 hores, el desplegament del nou curs A1 de 90 hores adreçat a perfils amb més necessitats d’acompanyament, la coordinació amb entitats i municipis per ampliar i flexibilitzar l’oferta, la potenciació de la formació no formal i la inversió sostinguda en la formació del professorat i dels equips tècnics.
El projecte també subratlla la importància de continuar avançant en la millora dels sistemes d’informació. En aquest sentit, el desplegament d’una nova plataforma d’inscripció permetrà recollir dades més completes i facilitarà, en el futur, un seguiment més sistemàtic de les trajectòries formatives, en coherència amb els aprenentatges del projecte.
Amb aquest estudi, les institucions impulsores reforcen una cultura de l’avaluació i de l’evidència en les polítiques públiques de formació lingüística. La base de dades construïda i les rutines d’anàlisi desenvolupades permetran replicar l’estudi en el futur, incorporar noves variables i ampliar el focus a altres modalitats formatives, consolidant una manera de treballar orientada a la millora contínua del servei públic i a la qualitat de l’oferta de cursos de català.