L’estrès matern durant l’embaràs podria deixar empremtes en la placenta que afectarien el desenvolupament del nadó

L’estudi el lideren Lourdes Fañanás, catedràtica de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), que és cap de l’àrea de Salut Mental del Centre de Recerca Biomèdica (CIBERSAM) a la UB, i Elisabeth Binder, de l’Institut Max Planck de Psiquiatria, a Múnic (Alemanya). En el treball hi han col·laborat també l’àrea de Malalties Rares del Centre de Recerca Biomèdica (CIBERER) i les expertes Elisenda Eixarch i Fátima Crispi, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, el BCNatal (IRSJD i Clínic-IDIBAPS) i el CIBERER.

La placenta és un òrgan fonamental durant l’embaràs, ja que no tan sols proporciona oxigen i nutrients al fetus, sinó que també respon a factors com l’estrès matern i ajuda el fetus a adaptar-se a l’entorn. Ara bé, encara no s’han explorat gaire els mecanismes a través dels quals la placenta s’ajusta a aquests factors estressors ni com influeixen en el desenvolupament fetal.

L’equip de recerca va observar que l’estrès matern podria deixar empremtes epigenètiques en certs gens placentaris. En concret, aquestes marques no modifiquen l’estructura genèrica, però sí que n’alteren el funcionament. En el marc de l’estudi, es van identificar canvis epigenètics en gens relacionats amb la regulació del cortisol, una hormona cabdal en la resposta del cos a l’estrès.

Suport a les dones des de les primeres fases de l’embaràs

En aquest estudi pilot, finançat per un projecte de la convocatòria Intramural del CIBERSAM, hi van participar quaranta-cinc dones embarassades primípares i sanes. Durant l’embaràs se’n van mesurar els nivells de cortisol i símptomes depressius i, després del part, es van analitzar les placentes. Al cap de set setmanes, es va avaluar el neurodesenvolupament dels nadons mitjançant un test especialitzat: la prova de Brazelton o escala d’avaluació del comportament neonatal (en anglès, NBAS).

L’equip de recerca va utilitzar una tècnica avançada de seqüenciació que permet observar canvis epigenètics en àrees àmplies de l’ADN i, així, obtenir una visió molt detallada de la resposta de la placenta a l’estrès matern. Aquest mètode va intentar modificacions en gens clau de la regulació del cortisol, com, per exemple, els gens HSD11B2, NR3C1 i FKBP5. Els resultats suggereixen que l’estrès matern —especialment en els primers mesos de l’embaràs— pot provocar alternacions en aquests gens, la qual cosa podria afectar el desenvolupament fetal i la salut futura del nadó.
​​​​​​​
Águeda Castro, primera autora del treball i investigadora del CIBERSAM a la Universitat de Barcelona, assenyala que «aquest estudi reforça la importància d’atendre la salut mental de les mares ja des del començament de l’embaràs, perquè l’estrès podria deixar una empremta biològica en el desenvolupament del nadó per mitjà de mecanismes epigenètics que tot just comencem a comprendre».

L’IBUB ha seleccionat aquest article com la millor publicació científica del mes de novembre de 2024, per l’enfocament innovador sobre la salut prenatal i mental. Si bé es tracta d’un estudi pilot, els resultats obren la porta a futures recerques i possibles intervencions que donin suport des de les etapes més primerenques a les dones embarassades que es troben en situacions vulnerables. Tot i que és necessari replicar aquestes troballes en estudis més amplis, aquest avenç subratlla la rellevància de l’atenció psicològica i el suport emocional durant l’embaràs, no tan sols per al benestar de la mare, sinó també per a la salut del nadó a llarg termini.

​​​​​​​

Article de referència
​​​​​​​
Castro-Quintas, Águeda; Palma-Gudiel, Helena et al. «Placental epigenetic signatures of maternal distress in glucocorticoid-related genes and newborn outcomes: A study of Spanish primiparous women». European Neuropsychopharmacology, novembre de 2024. DOI: 10.1016/j.euroneuro.2024.10.001