Investigadors de la UB detecten que les persones amb esquizofrènia tenen alterada la capacitat de percebre visualment el contrast


L’article, publicat a la revista Schizophrenia Bulletin, el signen els investigadors Daniel Linares i Cristina de la Malla, juntament amb l’estudiant de màster Aster Joostens, del Grup de Visió i Control de l’Acció de la Facultat de Psicologia i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro).
Un indicador clau de la funció visual
Els símptomes de l’esquizofrènia es caracteritzen per alteracions del pensament i de la conducta, com pèrdua de contacte amb la realitat, deliris o al·lucinacions, però també es presenten anomalies en la percepció dels estímuls visuals, com, per exemple, dèficits en la percepció del color o el contrast. Comprendre aquestes anomalies pot donar pistes sobre com les alteracions en el processament de la informació contribueixen als símptomes característics de l’esquizofrènia. «La percepció del contrast és una de les capacitats més fonamentals de la visió, ja que, sense, no podríem percebre adequadament l’entorn i els objectes que hi ha, i això pot comprometre tasques de la vida quotidiana com desplaçar-se per l’espai, reconèixer rostres o llegir», explica l’equip investigador, que pertany al Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació.
Els mecanismes neurals implicats en aquesta alteració podrien estar relacionats amb els nivells de glutamat, un neurotransmissor que es considera que té un paper central en la patogènesi de la malaltia. «Una disminució d’aquest neurotransmissor pot provocar una reducció de l’activitat neural a les àrees cerebrals responsables de processar el contrast. En conseqüència, una disminució de la sensibilitat al contrast, tot i no ser de gran magnitud, pot reflectir un deteriorament subjacent en el sistema glutamatèrgic de les persones afectades», detallen els especialistes.
Per tant, les proves de sensibilitat al contrast podrien ser una «eina valuosa per identificar individus amb esquizofrènia que demostrin una disfunció més pronunciada en aquesta via de neurotransmissió. Per exemple, aquests pacients podrien ser candidats ideals per a assajos clínics que avaluïn medicaments que s’adrecen específicament al senyalament glutamatèrgic», subratllen.
Els resultats de la recerca mostren una alteració en la percepció del contrast de gran magnitud en persones amb esquizofrènia, però també que aquesta disfunció podria estar influïda per altres factors. «En l’estudi hem identificat una relació amb la dosi d’antipsicòtics administrada, fet que suggereix que l’alteració podria ser deguda, almenys parcialment, als efectes de la medicació», destaquen.
Igualment, seria crucial conèixer amb més detall quin paper hi representa l’atenció, ja que cap dels estudis revisats no ha tingut en compte que els pacients podrien fer la prova menys concentrats, tot i que, segons els experts, és sabut que aquestes persones són més propenses a patir lapsus atencionals. «Un dèficit a l’hora de fer una tasca perceptiva o cognitiva pot derivar d’un deteriorament específic en els processos que la tasca està dissenyada per avaluar, però també podria reflectir un deteriorament cognitiu més generalitzat, com ara lapsus d’atenció, cosa que es podria estimar per la proporció d’errors en tests molt fàcils», expliquen. El fet que els estudis no hagin tingut en compte aquest factor «obre la possibilitat que aquests lapsus contribueixin al dèficit que s’ha observat», afegeixen.
D’aquesta manera, per determinar si l’alteració és causada directament per la malaltia i poder fer servir aquest indicador com a biomarcador de psicosi, els investigadors subratllen la necessitat de fer nous estudis amb dissenys experimentals que permetin deslligar dèficits perceptius d’atenció i que incloguin poblacions amb símptomes psicòtics, sense medicació o amb poca. «En aquesta línia, actualment mesurem la sensibilitat al contrast en pacients amb encefalitis anti NMDAR, una malaltia en què també hi ha simptomatologia psicòtica, utilitzant un paradigma que inclou proves de control per monitorar-ne l’atenció», conclouen.