La història de la princesa Eudòcia Comnena no és fàcil dʼescatir. De fet, al Llibre dels fets de Jaume I el monarca explica una versió falsa sobre la procedència de la seva àvia.
En un primer moment, sembla que lʼorigen dʼaquest falsejament no es troba en la historiografia sinó en allò que van difondre els trobadors sobre aquesta princesa i la seva història. Els trobadors provençals contemporanis dʼEudòcia fan algunes al·lusions a la seva vida que no queden gaire clares. Per exemple, esmenten el fet que era de família imperial, li diuen emperadriu, i parlen de Manuel com si fos el seu protector. Però no diuen textualment que fos el seu oncle, sinó que lʼesmenten com la persona que havia tirat endavant el compromís matrimonial de la princesa. En dir-ho dʼaquesta manera, els intèrprets posteriors de les cançons trobadoresques van deduir que era filla de lʼemperador Manuel i van començar a atribuir-li aquest parentiu en els seus textos.
Lʼenigma històric és saber per què Jaume I —que potser sí que sabia realment de qui era filla la seva àvia— prefereix la versió dels trobadors. Primer, hi ha la possibilitat que, pel fet dʼhaver perdut la mare molt jove i de no haver viscut, de més grandet, ni a Montpeller ni en lʼentorn de la mare, no estigués ben informat del tot perquè havia perdut la connexió familiar. O bé pot ser que el Rei, en el moment que va escriure el Llibre dels fets, preferís utilitzar la versió més divulgada, la que sʼhavia fet més famosa a través dels trobadors, perquè ja li convenia. De fet, li convenia més tenir un besavi emperador que no un besavi germà de lʼemperador.
Per què una princesa de Bizanci arriba a una cort a la Provença?
Hi ha unes enemistats bàsiques que permeten dur a terme aquesta aliança. Dʼuna banda, a Occitània la Casa de Barcelona està enfrontada a la de Tolosa pel control de la regió i per esdevenir una de les potències amb més vassalls al seu entorn. Tolosa és aliada de la República de Gènova i, al mateix temps, de lʼImperi Germànic, que proclama la seva sobirania superior sobre la Provença (comtat que tenen els catalans). Dʼaltra banda, la Casa de Barcelona es fa aliada de Pisa, que és enemiga de Gènova; i al mateix temps, Pisa i Catalunya es fan aliades de lʼImperi Bizantí, enemic de lʼImperi Germànic.
És a dir, lʼaliança funciona a través de tres enemistats a diferents escales: la Casa de Barcelona contra la de Tolosa; la República de Pisa contra la de Gènova, i Bizanci contra lʼImperi Germànic. Aquesta constel·lació de poder fa que lʼempresa bizantina arribi a la cort de Provença: Pisa porta una princesa bizantina cap a Occitània i la col·loca en una cort aliada seva.
Un cop aquí, el seu marit, Guillem VIII de Montpeller, la repudia. Es parla fins i tot dʼuna relació dʼella amb un trobador.
Crec que la raó fonamental per la qual Guillem VIII repudia Eudòcia és perquè ella ja no pot tenir més fills després dʼhaver tingut Maria. I sobretot, perquè no li ha donat un fill mascle, només una filla femella, i ell no la vol. El que vol és un altre Guillem que perpetuï la dinastia. Com que no té les excuses habituals, perquè no és parent dʼella —que és el que es deia normalment en aquella època per anul·lar un matrimoni—, es creu que la va acusar dʼadulteri. Lʼadulteri no invalidava un matrimoni, però podia fer que la relació conjugal quedés aturada durant un temps.
De nou, els intèrprets dels trobadors van creure identificar com a adúlter el trobador Folquet de Marsella, que en els seus poemes parlava de lʼemperadriu de manera elogiosa. En tot cas, sabem que Guillem VIII la va foragitar i que ella va haver de viure en una abadia fins al final de la seva vida. També sabem, però, que va aconseguir defensar davant el Papa els seus drets com a esposa i va aconseguir que el Papa li demanés a Guillem VIII que la readmetés a casa seva, i que fes fora la segona dona i els seus fills.
Què en sabem dʼEudòcia a través dels trobadors?
Els trobadors en parlen en uns termes de dama dʼalta estirp, de gran riquesa, dʼorigen exòtic, protectora dels poetes... I de dona que té conflictes amb Alfons, el rei dʼAragó, i amb el seu marit. Però en els poemes no acaben dʼespecificar mai quina mena de conflictes. Els trobadors lʼesmenten de manera elogiosa, però sense centrar-se en el desenvolupament de la seva vida.
En tot cas, tant Eudòcia com la seva filla, Maria de Montpeller, semblen dones fortes a lʼhora de defensar els seus drets.
Jo defenso que Eudòcia Comnena, primer, i després Maria de Montpeller, mare i filla, van donar un exemple de fortalesa, i van tenir la sort de coincidir amb un Papat, sobretot amb Innocenci III, que reivindicava en exclusiva el dret de decidir sobre els matrimonis. Van poder apel·lar a la voluntat del Papa per dir: «Mʼestan repudiant, estan intentant anul·lar els nostres matrimonis, amb uns arguments que no són vàlids des del punt de vista del dret eclesiàstic». I en aquell moment, el Papa ja havia adquirit prou força per decidir que ell deia lʼúltima paraula en aquestes qüestions.
En el cas de Maria de Montpeller, Pere dʼAragó, pare de Jaume I, sʼhi va casar amb lʼobjectiu dʼobtenir la senyoria de Montpeller. El primer que fa després del casament és exigir-li que li cedeixi Montpeller amb la integritat de tots els seus drets, per demanar a continuació la nul·litat del matrimoni. Pere es volia casar amb la reina de Jerusalem, Maria de Montferrat, i després amb una princesa de França. Li interessava una dona de més bona posició, i més jove. Tant Eudòcia com Maria van aconseguir, però, que els seus matrimonis no fossin dissolts, i per tant, que els seus fills poguessin heretar. Per això es pot dir que Jaume I va heretar el tron gràcies a la fortalesa de la seva àvia Eudòcia i de la seva mare, Maria de Montpeller.
