En comptes d’una pantalla, una panera dels tresors: Elinor Goldschmied i la seva proposta per al desenvolupament infantil
Gabriel Díaz Cobos
Facultat de Educació
Un nadó d’entre sis i dotze mesos s’asseu, s’inclina, agafa un objecte, el gira, el colpeja, el sacseja, l’observa, se’l posa a la boca i, sense que ningú no l’hi demani, torna a començar. A simple vista, podria semblar que «només juga». En realitat, està fent una cosa molt més rellevant: [està construint les bases neuromotores i cognitives sobre les quals se sostindrà el seu aprenentatge futur
La pregunta no és menor: de què és capaç un infant en aquesta etapa... i què li estem oferint perquè ho pugui desplegar?
Un principi bàsic del desenvolupament infantil és que el cervell primerenc no s’organitza a partir d’informació abstracta, sinó a partir de l’experiència corporal.
L’esquema seria: experiència → sinapsi → pensament→ aprenentatge.
Aquest article s'ha publicat originalment a The Conversation