Les xarxes de refugis climàtics que hi ha en algunes ciutats estan integrades per diversos espais o equipaments municipals, alguns d’interiors, com ara biblioteques o centres cívics, i altres d’exteriors, com parcs, jardins o interiors d’illa. I és previsible que continuïn augmentant. 

És en aquest context que no està de més recordar les raons que expliquen per què els parcs i jardins urbans continuen sent el refugi climàtic natural per excel·lència, el més sostenible. Tal com s’ha comprovat per a Barcelona, la majoria d’adults de més edat (el 54 %) prefereixen utilitzar-los de forma habitual per mitigar la calor. No obstant això, en els mesos més freds també ofereixen avantatges socioambientals: mitiguen el fred i el vent, milloren la qualitat de l’aire, atenuen el soroll i serveixen de lloc de trobada. 

 Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation.