Aquesta cimera ha estat innovadora per dues raons relacionades entre elles. La primera és que, en comparació amb les tres conferències anteriors, blindades amb repressió, els carrers de Belém s’han omplert d’indignació. Desenes de milers de manifestants, amb una gran presència de població indígena, s’han congregat reclamant «justícia ambiental». No només es referien a les conseqüències del canvi climàtic, sinó que també buscaven protegir el seu territori i la seva vida enfront de les activitats d’extracció de petroli. 

La segona raó és que, per primera vegada, s’ha visibilitzat amb força la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils. Malgrat que són els protagonistes del canvi climàtic, l’abandonament d’aquestes fonts d’energia ha estat absent en les decisions de les cimeres. Únicament el document final de la COP28, de 2023, esmentava l’inconcret propòsit d’«una transició per deixar enrere els combustibles fòssils». Una intenció que va desaparèixer a la COP29 per la pressió, sobretot, de l’Aràbia Saudita. 

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation.