Els cargols de mar: trompes del neolític

>Segons la doctora Margarita Díaz-Andreu, coautora de l’estudi i investigadora ICREA a la Universitat de Barcelona, «se sabia que s’havien descobert diversos cargols de mar de Charonia lampas en una zona relativament petita de Catalunya, concretament al curs inferior del riu Llobregat i a la depressió precostera de la comarca del Penedès, a l’est de la ciutat de Barcelona. I afegeix: «Se’ls havia eliminat l’àpex, la qual cosa fa pensar a alguns investigadors que podrien haver servit com a instruments sonors». 

L’estudi dels cargols de mar indica que es van recol·lectar post mortem, cosa que significa que no es van recollir per al consum dels mol·luscs que contenien, fet que reforça l’argument que es van obtenir només per les qualitats sonores. 

Per avaluar la hipòtesi, Díaz-Andreu, juntament amb el doctorand de la UB Miquel López Garcia, van analitzar les trompes de cargol de mar en el marc del projecte Artsoundscapes, del Consell Europeu d’Investigació (ERC), i les van tocar amb la supervisió dels conservadors dels museus per estudiar-ne les propietats acústiques. A banda d’arqueòleg, López Garcia és trompetista professional, la qual cosa li va permetre no només provar la capacitat dels cargols de mar per a la comunicació a distància, sinó també el seu potencial com a instruments musicals. 

«Les trompes de cargol de mar són capaces de produir sons d’alta intensitat i devien ser molt eficaces per a la comunicació a llarga distància», afirma López Garcia. «Tanmateix, també poden produir melodies mitjançant la modulació del to, motiu pel qual no es pot descartar la possibilitat que aquests cargols de mar també s’utilitzessin com a instruments musicals amb una intenció expressiva», apunta. 

En diverses regions del món, els cargols de mar es feien servir per produir so, i fins i tot encara tenen aquest ús. A Catalunya, s’han trobat nombroses trompes de cargol de mar de finals del cinquè mil·lenni i principis del quart abans de Crist, que encara s’utilitzaven fins fa unes dècades. Malgrat tot, en comparació amb les trompes de cargol de mar d’altres zones, els estudiosos els han dedicat poca atenció. 

És important destacar que la regió estudiada, densament poblada, es va formar principalment gràcies a les activitats agrícoles neolítiques. S’han trobat trompes de cargol de mar en jaciments separats per desenes de quilòmetres, la qual cosa suggereix que haurien pogut tenir un paper rellevant en la comunicació i la coordinació dins i entre les comunitats. Probablement, a més, les mines pròximes de Gavà els servien de suport per a les activitats, ja que d’allà extreien el valuós mineral de variscita per produir articles de prestigi molt comercialitzats, com denes i collarets. 

Per tant, aquestes troballes indiquen que les trompes de cargol de mar eren més que simples eines per produir so: duien a terme un paper actiu en la configuració de la dinàmica espacial, econòmica i social de les comunitats neolítiques, ja que apropaven les persones a través de la comunicació basada en el so i, potser, la música. 

«L’estudi revela que els pobles neolítics feien servir els cargols de mar no només com a instruments musicals, sinó també com a eines poderoses de comunicació, la qual cosa canvia la nostra manera d’entendre el so, l’espai i les relacions socials en les primeres comunitats prehistòriques», conclouen els autors.