Els abocadors i la indústria càrnia: noves fonts dʼaliment per al gavià de potes grogues de les illes Medes

L'estudi del Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la Universitat de Barcelona revela canvis dràstics en els patrons d’alimentació del gavià de potes grogues en els darrers vint anys.
L'estudi del Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la Universitat de Barcelona revela canvis dràstics en els patrons d’alimentació del gavià de potes grogues en els darrers vint anys.
Recerca
(10/09/2021)

La dieta dels gavians de potes grogues a les illes Medes ha canviat dràsticament en les darreres dècades, segons un estudi que analitza els canvis en la dieta dʼaquesta espècie durant els darrers vint anys. Per a aquests gavians, que consumien recursos estrictament marins, els abocadors o les indústries càrnies, força abundants a la zona, són actualment la font de recursos alimentaris de prop del 50 % de la seva dieta.

L'estudi del Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la Universitat de Barcelona revela canvis dràstics en els patrons d’alimentació del gavià de potes grogues en els darrers vint anys.
L'estudi del Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la Universitat de Barcelona revela canvis dràstics en els patrons d’alimentació del gavià de potes grogues en els darrers vint anys.
Recerca
10/09/2021

La dieta dels gavians de potes grogues a les illes Medes ha canviat dràsticament en les darreres dècades, segons un estudi que analitza els canvis en la dieta dʼaquesta espècie durant els darrers vint anys. Per a aquests gavians, que consumien recursos estrictament marins, els abocadors o les indústries càrnies, força abundants a la zona, són actualment la font de recursos alimentaris de prop del 50 % de la seva dieta.

Lʼincrement de la població humana a la zona dʼestudi —a més de lʼabundància i la disponibilitat de residus orgànics als abocadors— poden explicar el patró alimentari actual dels gavians, una espècie amb una alta capacitat per adaptar-se als hàbitats transformats per lʼacció humana. En paral·lel, la gran disponibilitat dʼaliment nʼha disparat les poblacions, una situació que comporta algunes problemàtiques, associades sobretot amb la interacció directa i indirecta de les aus marines amb les persones.

El treball, publicat a la revista Ecological Indicators, està dirigit per membres del Grup dʼEcologia dʼAus Marines de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. També hi participen equips de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de lʼInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

A la recerca de recursos alimentaris

Lʼactivitat humana ha modificat les característiques del medi natural des de lʼantiguitat. Una via per introduir canvis significatius en els ecosistemes i la fauna silvestre és lʼaportació de subsidis alimentaris al medi natural, és a dir, restes de menjar no consumides pels humans que són aprofitades per altres espècies. En les últimes dècades, el model de consum humà ha fet que la producció de subsidis alimentaris hagi crescut molt, la qual cosa ha comportat que ara siguin una font dʼaliment essencial per a moltes poblacions de fauna salvatge. És el cas dels porcs senglars —freqüents en carrers de pobles i ciutats— o dels ocells marins que sʼalimenten del rebuig de la pesca a alta mar. Sovint, els increments en la disponibilitat de recursos antropogènics està fortament associat a augments poblacionals de les espècies que els saben aprofitar i consumir. Aquestes espècies, per tant, poden esdevenir superabundants i originen problemes diversos, com ara molèsties a les ciutats, transmissió de malalties, accidents en carreteres o aeroports, etc.

El gavià de potes grogues: alimentar-se dels abocadors

El gavià de potes grogues (Larus michahellis) és una espècie completament adaptada a lʼús de subsidis alimentaris dʼorigen humà. Aquesta au, que originalment era estrictament marina, actualment abunda en espais amb grans concentracions humanes, des del litoral fins a terra endins. «Aquesta espècie té una enorme plasticitat alimentària i comportamental, i això fa que es pugui alimentar amb diversitat de recursos: des dʼentrepans al pati dʼuna escola, fins a restes procedents de la indústria càrnia, passant pel rebuig de la pesca i brossa dels abocadors», explica lʼinvestigador Jazel Ouled-Cheikh, primer autor de lʼarticle i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, lʼIRBio i lʼICM-CSIC. «Aquests hàbits alimentaris —afegeix lʼexpert— converteixen el gavià en un vector potencial de malalties, a part dʼafavorir explosions demogràfiques». «Per tant, cal estudiar i entendre lʼespècie per poder gestionar-ne les poblacions i evitar possibles conflictes», assenyala.

En lʼestudi, el Grup dʼEcologia dʼAus Marines detalla com ha canviat la dieta de la població de gavià de potes grogues de les illes Medes, a lʼEstartit (Baix Empordà), en els darrers vint anys. Mitjançant lʼanàlisi dʼisòtops estables, lʼestudi determina els components elementals de les plomes dels gavians per estimar-ne la dieta i quantificar-la. Les mostres analitzades provenen de mostrejos de polls volanders realitzats in situ a les illes Medes durant lʼèpoca de reproducció de lʼespècie en el període 2004-2018. Això no obstant, la perspectiva temporal del treball també sʼamplia gràcies a lʼanàlisi de mostres de plomes dʼuns exemplars dissecats procedents del Museu Darder de Banyoles i del Museu dʼHistòria Natural de Barcelona: un gavià juvenil de primer any mort el 1916 i tres juvenils més morts als anys noranta, tots ells recollits a prop de les illes Medes.

Les conclusions de lʼestudi revelen diversos canvis significatius en la dieta del gavià de potes grogues durant el període dʼestudi. «En concret, la dieta del gavià ha passat de basar-se en un 70 % de contribució marina —peixos, principalment— el 1916, fins a uns valors de prop del 30 % en lʼactualitat», detalla lʼexpert Jazel Ouled-Cheikh. «En canvi —continua—, la contribució dʼelements procedents dʼabocadors (productes carnis i altres restes), era relativament baixa el 1916. La contribució dʼaquest recurs a la dieta dels gavians va créixer durant la dècada dels noranta fins a estabilitzar-se al voltant del 50 % en lʼactualitat».

El treball també avalua la contribució dels invertebrats terrestres a la dieta dʼaquesta au marina, una ingesta que sʼincrementa progressivament durant tot el període dʼestudi, fins a arribar a uns valors actuals dʼun 30 %.

«Aquestes variacions en la dieta de la població de gavià de potes grogues de les illes Medes al llarg del temps es podrien explicar bàsicament per dos factors oscil·lants i estretament lligats: la mida poblacional de la colònia dʼestudi i la disponibilitat de diferents subsidis alimentaris en el medi», detalla el professor agregat Raül Ramos (UB-IRBio).

La disponibilitat dels diferents subsidis alimentaris canvia enormement tant en el temps com en lʼespai. El gavià de potes grogues, com moltes altres espècies oportunistes, és capaç dʼadaptar-se a aquestes variacions modificant la seva estratègia dʼalimentació. Així, individus de diferents localitats poden presentar dietes molt diferents en funció de la disponibilitat local dʼaquests recursos. «Així mateix, els mateixos individus poden adaptar els horaris i la dieta als patrons temporals que presenten les activitats humanes que generen aquests subsidis. Per exemple, són capaços de modificar la dieta durant els caps de setmana quan no hi ha pesca i, doncs, no hi ha rebuig», destaca Francisco Ramírez, membre de lʼIRBio i de lʼICM-CSIC. «Des dʼun punt de vista ecològic, aquesta plasticitat els dona un cert avantatge respecte dʼaltres espècies més especialistes, i sovint competidores, que en poden sortir perjudicades».

Un nou escenari per a les aus marines

Aquest escenari de canvis sʼagreujarà encara més amb les polítiques impulsades per la Unió Europea, que reduiran lʼaccessibilitat dels gavians als subsidis alimentaris. En aquest context, cal destacar directrius comunitàries com la Directiva 1999/31/CE, relativa a lʼabocament de residus, que comportarà una gran disminució dels residus disponibles als abocadors. Igualment, la present i futura aplicació de la política europea del Reglament 2019/1241 del Parlament Europeu i del Consell sobre la conservació dels recursos pesquers, que comporta la prohibició de llençar per la borda el rebuig de la pesca, la principal font dʼaliment de moltes aus marines avui dia, podria acabar amb la imatge de les aus marines seguint la ruta dels pesquers per alimentar-se.

«Si considerem la falta de disponibilitat dʼaliment del gavià (com a mínim en dues de les tres fonts que descriu el treball: restes dʼabocador i rebuig de la pesca), a més de la dificultat de cobrir la demanda energètica dʼaquestes aus exclusivament amb el consum dʼinvertebrats terrestres, tot apunta a una major presència de gavians a les àrees urbanes en un futur no gaire llunyà, sense oblidar-nos dels problemes associats que tot això suposa», detallen els investigadors.

«És essencial, doncs, continuar la monitorització de la colònia de gavians de les illes Medes, que és una de les més importants del Mediterrani. Aquesta monitorització ha de tenir en compte tant els hàbits alimentaris dʼaquesta població de gavians com els desplaçaments dels exemplars (mitjançant aparells GPS, per exemple), i també lʼestudi del seu paper com a reservori de microorganismes patògens que poden transmetre», destaca Marta Cerdà, investigadora de lʼIRTA-CReSA. «Només així podrem disposar de dades científiques de qualitat per conèixer les raons que empenyen aquesta espècie a interaccionar cada cop de manera més intensa i propera amb la societat humana, i tots els riscos associats que això implica».

 

Article de referència:

Ouled-Cheikh, J.; Morera-Pujol, V.; Bahillo, A.; Ramírez, F.; Cerdà-Cuéllar, M.; Ramos, R. «Foraging in the Anthropocene: feeding plasticity of an opportunistic predator revealed by long term monitoring». Ecological Indicators, juliol de 2021. Doi: 10.1016/j.ecolind.2021.107943

Fotografies: Raül Ramos (UB-IRBio)