El teòleg, paleontòleg i filòsof Pierre Teilhard de Chardin, homenatjat en una jornada

Pierre Teilhard de Chardin
Pierre Teilhard de Chardin
Recerca
(21/10/2015)

Seixanta anys després de la seva mort, el teòleg, paleontòleg i filòsof francès Pierre Teilhard de Chardin, reconegut internacionalment per la seva tasca de conciliació de la ciència amb els preceptes de la fe catòlica, serà homenatjat en un acte a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, aquest divendres, 23 dʼoctubre. Sota el títol «Espiritualitat, ciència i cultura», la Facultat de Psicologia es proposa rememorar la figura i lʼobra de Teilhard de Chardin en una jornada en què intervindran experts dels àmbits de la psicologia, la filosofia, la teologia i lʼantropologia. Inauguraran la jornada la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura, Lourdes Cirlot; el degà de la Facultat de Psicologia, Josep Batista, i Francesc Grané, professor del màster d'Espiritualitat Transcultural de la Fundació Vidal i Barraquer.

Pierre Teilhard de Chardin
Pierre Teilhard de Chardin
Recerca
21/10/2015

Seixanta anys després de la seva mort, el teòleg, paleontòleg i filòsof francès Pierre Teilhard de Chardin, reconegut internacionalment per la seva tasca de conciliació de la ciència amb els preceptes de la fe catòlica, serà homenatjat en un acte a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, aquest divendres, 23 dʼoctubre. Sota el títol «Espiritualitat, ciència i cultura», la Facultat de Psicologia es proposa rememorar la figura i lʼobra de Teilhard de Chardin en una jornada en què intervindran experts dels àmbits de la psicologia, la filosofia, la teologia i lʼantropologia. Inauguraran la jornada la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura, Lourdes Cirlot; el degà de la Facultat de Psicologia, Josep Batista, i Francesc Grané, professor del màster d'Espiritualitat Transcultural de la Fundació Vidal i Barraquer.

David Jou, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la UAB, impartirà la ponència «El fenomen humà en la cosmologia actual». A continuació, tindran lloc dues taules rodones, la primera moderada pel director del màster dʼEspiritualitat Transcultural de la Fundació Vidal i Barraquer, Francesc Grané, i la segona moderada pel catedràtic de Psicologia Social de la UB Enric Pol.

Durant la jornada sʼabordaran temes com ara la ciència i la introspecció espiritual, lʼespiritualitat i la psicologia evolucionista, la ciència desarrelada o lʼamor com a força conductora del desenvolupament evolutiu, entre dʼaltres.

Lʼobra de Teilhard de Chardin (1881-1955), centrada en lʼestudi de les etapes del desenvolupament de lʼésser humà, formula un evolucionisme optimista que es basa en la cosmogènesi, la biogènesi i la noogènesi. El seu pare, naturalista afeccionat, va influir decisivament en la seva vocació professional i la religiositat de la seva mare en va determinar la formació espiritual.

Va passar diversos anys fent estudis eclesiàstics —va estudiar Teologia al Col·legi dels Jesuïtes de Hastings (Gran Bretanya)—, fins que el 1912 es va ordenar sacerdot. El seu interès per la teoria de lʼevolució es va despertar a partir de la lectura dʼHenri Bergson. Durant la seva estada a la Gran Bretanya, va conèixer el naturalista Charles Dawson, amb qui compartiria lʼafició per la paleontologia. Va viatjar al Caire i a Anglaterra, on es va formar professionalment com a geòleg i paleontòleg.

Entre el 1922 i el 1926, va obtenir a la Sorbona tres llicenciatures: Geologia, Botànica i Zoologia, i després de doctorar-se amb la tesi Mamífers de lʼeocè inferior francès i els seus jaciments, va passar a ocupar el càrrec de professor de Geologia a lʼInstitut Catòlic de París.

Lʼany 1923 va fer la seva primera expedició a la Xina septentrional. Poc després, descobriria les restes de lʼanomenat home de Pequín, el parent més proper de lʼhome de Java. Aquesta troballa va assegurar la seva reputació en els cercles paleontològics. Malgrat tot, en tornar a França, va ensopegar amb lʼobjecció dels seus superiors religiosos com a conseqüència de les seves idees sobre el pecat original i sobre la relació dʼaquest amb la teoria evolutiva, i se li va prohibir exercir lʼensenyament. Mentrestant, va continuar escrivint sobre la filosofia de lʼevolució. Lʼany 1938 va concloure la seva obra cabdal, Le phénomène humain (El fenomen de l'home), però ni aquesta ni cap altra de les seves obres filosòfiques van poder veure la llum en vida de lʼautor.

Anunciant la globalització que coneixem avui, Teilhard desenvolupa la noció de noosfera, que manlleva a Vernadsky, per conceptualitzar una pel·lícula de pensament que engloba la Terra, formada per les comunicacions humanes. Segons Teilhard, el procés dʼevolució es fa a lʼescala dels simples individus, la humanitat que es reuneix per trobar-se amb Déu en lʼhipotètic punt omega, el qual representaria, de facto, i sense cap mena de tristesa, la fi dels temps.

Lʼacte es podrà seguir en directe a través del portal dʼUBtv.

Enllaç al programa complet de la jornada