El llibre ʻPast and powerʼ exposa els principals debats sobre la memòria i els seus conflictes a lʼEuropa actual
Aquest dimarts, 13 de desembre, a les 20 h, es presenta a la llibreria La Central del Raval (Elisabets, 6, Barcelona) el volum Past and power: public policies on memory. Debates, from global to local (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016), editat per l'historiador Jordi Guixé i Coromines, director de l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Universitat de Barcelona. Intervindran en l'acte la vicerectora en funcions d'Administració i Organització, Carme Panchón, i la periodista Sílvia Marimon. El llibre reuneix les aportacions dʼexperts dʼarreu dʼEuropa i lʼAmèrica Llatina que tracten sobre com els ciutadans i els seus governs sʼhan enfrontat al passat, els diferents relats que sʼhan construït tant a escala nacional com internacional, i les lluites polítiques i socials que han comportat.
Aquest dimarts, 13 de desembre, a les 20 h, es presenta a la llibreria La Central del Raval (Elisabets, 6, Barcelona) el volum Past and power: public policies on memory. Debates, from global to local (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016), editat per l'historiador Jordi Guixé i Coromines, director de l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Universitat de Barcelona. Intervindran en l'acte la vicerectora en funcions d'Administració i Organització, Carme Panchón, i la periodista Sílvia Marimon. El llibre reuneix les aportacions dʼexperts dʼarreu dʼEuropa i lʼAmèrica Llatina que tracten sobre com els ciutadans i els seus governs sʼhan enfrontat al passat, els diferents relats que sʼhan construït tant a escala nacional com internacional, i les lluites polítiques i socials que han comportat.
La publicació, editada en anglès i castellà, neix del compromís de lʼEUROM per crear nous instruments dʼanàlisi i debat que les instàncies europees haurien de tenir en compte a lʼhora de gestionar polítiques públiques de memòria. En aquest llibre hi trobem algunes de les intervencions més destacades del simposi internacional «Memòria i poder: una perspectiva transnacional», que va tenir lloc a Barcelona el 2014, a més dʼuna sèrie dʼarticles dʼespecialistes de renom internacional. Aquesta publicació presenta un retrat panoràmic dels problemes i conflictes que suposa la gestió del passat a lʼEuropa d'avui, des dʼuna perspectiva transnacional i comparativa, amb un ull posat en la situació de lʼAmèrica Llatina.
En els darrers anys s'han dut a terme nombrosos projectes i iniciatives a Europa i a la resta del món per tal de recuperar i analitzar la memòria del segle XX. Els poders públics no han resolt amb èxit la gestió de la memòria traumàtica, les guerres, dictadures i matances de les quals el projecte europeu es va erigir, en el seu origen, com un contrapunt. Avui, l'ombra de la sospita recau al voltant del poder, sempre temptat d'utilitzar el passat amb finalitats polítiques. Això ha ocasionat l'enfrontament i el qüestionament de les grans narracions assentades en la memòria comuna, especialment amb la integració dels països de l'Est a la Unió Europea. Cada comunitat, col·lectiu o nació manté records comuns, que no sempre encaixen o convergeixen en un relat general i globalitzador.
El llibre sʼorganitza al voltant de tres blocs: Memòria més enllà de les fronteres; Estats i memòries, i Memorials i discussions. Entre les aportacions, destaquen, entre dʼaltres, les de Georges Mink, director de recerca emèrit del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS, França), sobre el conflicte de memòries entre lʼEst i lʼOest dʼEuropa i el paper del postcomunisme; les de Ricard Vinyes, historiador i actual comissionat de Programes de Memòria de lʼAjuntament de Barcelona, que parla sobre les conseqüències de la privatització de la memòria a Espanya; Claudia Wasserman, historiadora de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul, que aborda el cas de lʼAmèrica Llatina; Adrian Kerr, director del Museu de Free Derry, que escriu sobre la història de la lluita pels drets civils a Irlanda del Nord; Oksana Chelysheva, periodista i membre del Finnish-Russian Citizensʼ Forum, que exposa el cas de Letònia i la seva relació amb Rússia, etc.
Jordi Guixé i Coromines, investigador i doctor en Història Contemporània per les universitats de Barcelona i París 3 Sorbonne-Nouvelle, és especialista en la repressió franquista contra els exiliats polítics durant el període de la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, i també en polítiques públiques de memòria. Des del 2012 dirigeix l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB i és professor de la Universitat de Barcelona en el màster de Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat. Va col·laborar en la creació del Memorial Democràtic de Catalunya, on va ser responsable de la àrea de Patrimoni i Projectes. Ha dirigit i coordinat diferents congressos internacionals sobre els usos del passat a Espanya i Europa i col·labora amb diferents grups de recerca com el CNRS francès, el Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB) o el Grup de Recerca Memòria i Societat de la Universitat de Barcelona. A més de diversos articles relacionats amb les polítiques de memòria, dʼentre les seves publicacions, destaquen llibres com ara La República perseguida. Exilio y represión en la Francia de Franco (Publicacions Universitat de València, 2011), Polítiques públiques de la memòria (amb Montserrat Iniesta) o I Col·loqui Internacional Memorial Democràtic (Eumo, 2009).