El Grup de Cinema de la UB presenta el seminari «De Murnau a Godard»
Ahir dimarts, 12 de febrer, es va presentar el seminari «De Murnau a Godard» a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, organitzat pel Grup de Cinema de la UB (GCUB). Lʼobjectiu dʼaquest seminari és explicar la història del cinema des que es configura com un art autònom fins que, lʼany 1960, apareix el corrent de la nouvelle vague, que trenca amb els cànons establerts fins aleshores.
Ahir dimarts, 12 de febrer, es va presentar el seminari «De Murnau a Godard» a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, organitzat pel Grup de Cinema de la UB (GCUB). Lʼobjectiu dʼaquest seminari és explicar la història del cinema des que es configura com un art autònom fins que, lʼany 1960, apareix el corrent de la nouvelle vague, que trenca amb els cànons establerts fins aleshores.
De la crítica social a la història dʼamor. De la República de Weimar a Hollywood. Del poder del director al poder del productor. F. W. Murnau i Carl Mayer alliberen la càmera i afirmen que «el film ideal no necessita rètols». Es tractaran els films Der letzte Mann (El último) (1924), de F. W. Murnau, i Sunrise: a song of two humans (Amanecer) (1927), de F. W. Murnau.
El constructivisme rus va aportar al cinema un element fonamental: el muntatge intel·lectual. Dziga Vertov va defensar aquesta nova pràctica cinematogràfica com una eina per representar la realitat de manera clarament objectiva. Sergei Eisenstein va criticar durament el cinema ull de Vertov ja que, per ell, el director havia de prendre partit en lʼobra fílmica i el cinema sʼhavia de transformar en un art expressiu, conegut com a cinema puny. Es tractaran els films Bronenosietz Potiomkin (El cuirassat Potemkin)(1925), de S. M. Eisenstein, i Chelovek s kino-apparatom (Lʼhome amb la càmera)(1929), de Dziga Vertov.
El gest surrealista més simple consisteix a sortir al carrer amb una pistola i disparar a lʼatzar contra tothom. Bakunin afegiria: «La passió per destruir també pot ser una passió creativa». Es tractaran tres films de Luis Buñuel: Un chien andalou (1929), Lʼâge dʼor (1930) i Las Hurdes. Tierra sin pan (1933).