El finançament i les polítiques de personal centren el primer informe al Claustre del rector Elias
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, ha destacat avui, durant el seu primer informe en un claustre universitari, la difícil situació de la UB en alguns aspectes, especialment pel que fa al finançament i a la manca de recursos per afrontar el relleu generacional del personal.
Elias ha iniciat la seva intervenció analitzant la situació política de Catalunya i la seva evolució al llarg dels últims mesos. El rector, que ha reconegut que els diferents esdeveniments polítics han alterat lʼagenda de govern, ha fet un repàs dels comunicats emesos des de la UB en relació amb el procés polític i ha destacat lʼenorme generositat que han demostrat els equips deganals a lʼhora de consensuar les accions de la Universitat.
El rector també ha exposat els canvis en el marc organitzatiu dels òrgans de govern, dels quals nʼha mostrat les línies bàsiques. Els objectius principals dʼaquest marc organitzatiu, que en breu es penjarà a la intranet de la UB, són la definició transversal dels diferents vicerectorats i la integració de la Gerència en lʼequip de govern.
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, ha destacat avui, durant el seu primer informe en un claustre universitari, la difícil situació de la UB en alguns aspectes, especialment pel que fa al finançament i a la manca de recursos per afrontar el relleu generacional del personal.
Elias ha iniciat la seva intervenció analitzant la situació política de Catalunya i la seva evolució al llarg dels últims mesos. El rector, que ha reconegut que els diferents esdeveniments polítics han alterat lʼagenda de govern, ha fet un repàs dels comunicats emesos des de la UB en relació amb el procés polític i ha destacat lʼenorme generositat que han demostrat els equips deganals a lʼhora de consensuar les accions de la Universitat.
El rector també ha exposat els canvis en el marc organitzatiu dels òrgans de govern, dels quals nʼha mostrat les línies bàsiques. Els objectius principals dʼaquest marc organitzatiu, que en breu es penjarà a la intranet de la UB, són la definició transversal dels diferents vicerectorats i la integració de la Gerència en lʼequip de govern.
Infrafinançament universitari
El punt més central de la intervenció dʼElias ha estat el que ha qualificat com a «pal de paller dels problemes»: un sistema universitari clarament infrafinançat. En aquest sentit, ha manifestat que «només per “aixecar la persiana”, aquesta Universitat necessitaria un increment del finançament públic dʼuns 90 milions dʼeuros anuals».
En relació amb les transferències corrents de la Generalitat, actualment suposen poc més de la meitat dels recursos, mentre que les aportacions de les famílies han arribat a prop dʼuna quarta part.
En el període 2011-2017, les transferències corrents han passat del 74 % al 68 %, mentre que el pes de les aportacions per les taxes ha passat del 19,3 % al 33,8 % del pressupost global.També ha denunciat que les principals conseqüències del model de finançament actual fan que la transferència per professor a temps complet a la UB sigui la més baixa del sistema dʼuniversitats públiques catalanes. «Mantenir el nivell en aquestes circumstàncies és molt difícil», ha afirmat el rector.
En resposta a algunes intervencions dels claustrals en el torn obert de paraules que apuntaven al mal funcionament del model universitari actual, el rector ha afirmat: «La legislació actual ja no dona més de si», i ha reclamat que, tal com succeeix «als grans països», les universitats estiguin a lʼagenda política.
Impossibilitat de desenvolupar polítiques de personal
El rector ha plantejat la necessitat urgent dʼabordar el relleu generacional a la Universitat. «Ara, la mitjana dʼedat del professorat de la UB és de gairebé 60 anys, i no tenim cap mena de possibilitat de desenvolupar estratègies pròpies de professorat», ha dit Elias.
Des de lʼinici de la crisi el 2008, la proporció de PDI permanent ha disminuït en 10 punts, la mateixa proporció en què ha crescut el PDI associat. «Aquest no és el model de professorat que volem», ha assenyalat Elias, que també ha presentat una projecció de possibles jubilacions a futur. El 2018 es preveuen setanta jubilacions, xifra que en dos anys superarà el centenar, «la qual cosa posa en perill la qualitat de la docència i la recerca», ha recalcat Elias, que ha insistit en la necessitat de «canviar aquesta deriva».
El problema del relleu generacional també es dona en el cas del personal dʼadministració i serveis, «on, a més —ha puntualitzat el rector— cal resoldre un greu problema de precarietat laboral». Per fer-hi front, sʼha referit al pla dʼestabilització en què sʼestà treballant per tal dʼeliminar els contractes discontinus, obrir possibilitats per fer contractes indefinits no fixos i recuperar lʼoferta pública dʼaltres anys.
Malgrat el context econòmic, Elias ha volgut fer notar la bona evolució de la UB en els rànquings internacionals, on continua al capdavant en la majoria dels casos. En un altre moment del Claustre, el rector ha tornat a intervenir per presentar el Pla de govern de lʼequip de direcció i fer un repàs dels sis principis que el guien, així com de les línies estratègiques i els objectius. Properament, ha anunciat, es farà pública una presentació del Consell de Govern amb el detall de les línies estratègiques del mandat. Així mateix, es farà difusió als serveis tècnics i administratius de lʼorganització del pla de gestió i, finalment, es farà una proposta que, entre altres elements, contindrà terminis dʼexecució de les diferents accions i recursos disponibles.
Una universitat competitiva, solidària i compromesa
El rector ha finalitzat la seva intervenció afirmant que és temps «de consolidar un sistema universitari que sigui capaç dʼassumir els reptes que avui exigeix la nostra societat, per tal dʼoferir una universitat que tingui com a paradigma dʼactuació el retiment de comptes i lʼex-cel·lència en tots els seus aspectes». En definitiva, ha conclòs, «una universitat competitiva, solidària, però com¬promesa alhora amb la formació de valors».
Informes del síndic de greuges
Després de la intervenció del rector, el síndic de greuges en funcions, Lluís Caballol, ha valorat lʼactivitat de la Sindicatura durant el curs 2015-2016. Ha informat que en aquest període es van obrir 112 expedients dʼuna temàtica molt variada, amb un predomini dels casos sobre avaluacions, seguits pels vinculats a les matrícules, les beques o la transició a lʼespai europeu dʼeducació superior. Caballol ha repassat les principals recomanacions donades per la Sindicatura en diferents temes i ha assenyalat que aquest organisme emet criteris que han de servir per contrastar entre diferents raons i per incentivar la cerca de lʼexcel·lència. El síndic en funcions també ha fet un repàs de lʼactivitat institucional de lʼorganisme i de les diverses reunions en què ha participat amb entitats homònimes dʼaltres universitats.
Memòria de sostenibilitat
La vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, ha presentat la memòria de la Comissió de Sostenibilitat que correspon al curs 2015-2016. Ha repassat el percentatge dʼaccions encara no iniciades dins el Pla de sostenibilitat, un 37,7 % (enfront del 14,8 % dʼaccions finalitzades, el 20,5 % dʼavançades, el 18 % en desenvolupament i el 9 % dʼiniciades). També ha esmentat exemples concrets dʼaquestes accions, com ara el nombre dʼusuaris registrats en el projecte de cotxe compartit Fesedit UB-UPC, o els progressos en lʼús de productes de comerç just en els bars de la UB, en el consum de paper o en la reducció de consum elèctric i de generació de recursos. Finalment, ha fet referència al futur del Pla de sostenibilitat tot començant per la necessitat de renovar-lo. Entre altres qüestions, ha assenyalat lʼactual manca de recursos econòmics per emprendre accions, que cal integrar la sostenibilitat a tots els nivells —també en les grans reformes i nous edificis—, i que en lʼàmbit acadèmic sʼha dʼimpulsar la «sostenibilització curricular per passar de competències a continguts, estratègies i eines».
Votació
Per últim, el Claustre de la Universitat de Barcelona ha aprovat una declaració presentada per un grup de claustrals en defensa de les institucions catalanes, dels encausats i per la llibertat dels membres del Govern i els presidents dʼentitats que estan empresonats. La votació ha obtingut 98 vots favorables, 23 en contra, 3 en blanc i 5 nuls.