El cas català
El dijous 9 i el divendres 10 de setembre, la Universitat de Barcelona organitza les jornades «El cas català: explorant espais per al diàleg i l’acord». L’objectiu és deliberar d’una manera plural i rigorosa sobre el conflicte català, amb el propòsit d’identificar possibles punts de trobada entre diferents perspectives.
Per assolir aquest propòsit, les jornades abordaran les diferents dimensions que articulen el conflicte: democràtica, territorial, identitària, mediàtica, jurídica, social i europea. Sense que sigui un llistat exhaustiu dels eixos del conflicte, aquestes diferents aproximacions i la pluralitat de visions en cadascuna d’elles evidencien que es tracta d’un fenomen complex que no es pot abordar i comprendre des d’una única dimensió ni perspectiva. Aquestes jornades no aspiren a resoldre el conflicte, però sí a contribuir que la comunitat universitària en particular i la societat en general puguin reflexionar més i millor al voltant de la complexitat del fenomen.
El dijous 9 i el divendres 10 de setembre, la Universitat de Barcelona organitza les jornades «El cas català: explorant espais per al diàleg i l’acord». L’objectiu és deliberar d’una manera plural i rigorosa sobre el conflicte català, amb el propòsit d’identificar possibles punts de trobada entre diferents perspectives.
Per assolir aquest propòsit, les jornades abordaran les diferents dimensions que articulen el conflicte: democràtica, territorial, identitària, mediàtica, jurídica, social i europea. Sense que sigui un llistat exhaustiu dels eixos del conflicte, aquestes diferents aproximacions i la pluralitat de visions en cadascuna d’elles evidencien que es tracta d’un fenomen complex que no es pot abordar i comprendre des d’una única dimensió ni perspectiva. Aquestes jornades no aspiren a resoldre el conflicte, però sí a contribuir que la comunitat universitària en particular i la societat en general puguin reflexionar més i millor al voltant de la complexitat del fenomen.
La presentació de les jornades serà a càrrec del rector de la UB, Joan Guàrdia, i del responsable del Gabinet del Rectorat, Ander Errasti, encarregat de la coordinació científica de la jornada.
Les sessions aplegaran algunes de les veus acadèmiques que han treballat amb més profunditat aquesta temàtica des de perspectives diverses. Les intervencions s’organitzaran en els diferents panels corresponents a cadascun dels eixos que vertebren el cas:
- Dimensió democràtica: Gemma Ubasart (UdG) i Ander Errasti (UB)
- Dimensió territorial: Lluís Orriols (Universitat Carlos III de Madrid) i Mireia Grau (Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya)
- Dimensió identitària: Marc Sanjaume (UPF) i César Colino (UNED)
- Dimensió mediàtica: Carles Pont (UPF) i Marta Montagut (URV)
- Dimensió jurídica: Jordi Nieva (UB) i Marina Gallés (Òmnium Cultural)
- Diàleg social: Jordi Muñoz (UB) i Berta Barbet (UAB)
- Dimensió narrativa: Ferran Casas (Nació Digital) i Lola García (La Vanguardia)
- Dimensió europea: Carlos Closa (CSIC i Institut Europeu de Florència) i Nicola McEwen (Universitat d’Edimburg)
Conferència de clausura a càrrec de Daniel Innerarity
Les jornades es clouran amb una conferència de Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política i Social de la Universitat del País Basc i director de l’Institut de Governança Democràtica. Innerarity és director d’Estudis Associats de la Fondation Maison des Sciences de l’Homme de París. Ha escrit diferents llibres, entre els quals destaquen Un mundo de todos y de nadie; La democracia del conocimiento (Premi Euskadi d’Assaig 2012); La humanidad amenazada: gobernar los riesgos globales; El futuro y sus enemigos, i El nuevo espacio público. L’any 2013 va rebre el Premi Príncep de Viana de la Cultura, que concedeix el Govern de Navarra. El 2004, la revista francesa Le Nouvel Observateur va incloure Innerarity a la llista dels 25 grans pensadors del món.
Les jornades seran presencials i es faran a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, amb aforament limitat. També es podran seguir en línia a través d’aquest enllaç.