Edicions UB, el viatge del coneixement

 
 
Cultura
(07/06/2022)

La Fira del Llibre de Madrid pren el parc del Retiro del 27 de maig al 12 de juny. A lʼestand número 194, Edicions de la Universitat de Barcelona mostra les seves novetats, una representació del fons editorial i alguns títols relacionats amb el tema de la Fira dʼenguany: el viatge.

 

 
 
Cultura
07/06/2022

La Fira del Llibre de Madrid pren el parc del Retiro del 27 de maig al 12 de juny. A lʼestand número 194, Edicions de la Universitat de Barcelona mostra les seves novetats, una representació del fons editorial i alguns títols relacionats amb el tema de la Fira dʼenguany: el viatge.

 

La novetat de la col·lecció Catàlisi , de divulgació científica, ressegueix les implicacions dels asteroides en el passat, present i futur del nostre planeta: es tracta de La Tierra en peligro. El impacto de asteroides y cometas , de Josep M. Trigo. De la dimensió social de la ciència i la tècnica seʼn parla a Antecedentes de la industria dietética en España. Alimentos-medicamentos , de Josep Boatella, sobre la revolució de la química aplicada a la terapèutica que va canviar els paradigmes de la farmàcia a partir de la segona meitat del segle xix . En lʼàmbit de la comunicació es presenta Relata, que algo queda. La lucha por la construcción del relato en política , una obra col·lectiva a cura de Joan-Gabriel Burguera-Serra i Anna Tarragó Mussons que explora els mecanismes de construcció i transmissió del missatge polític. Recentment, també sʼha publicat el llibre Un militar en la sombra. El general Carlos González Llanos (1790-1863) , de José Remesal Rodríguez i José María Pérez Suñé, que recupera la trajectòria del general asturià que va iniciar una saga de militars influents encara en lʼactualitat.

El viatge com a experiència i la lectura com a vivència és lʼeix vertebrador dʼaquesta edició de la Fira del Llibre de Madrid. Una selecció de títols, de diferents col·leccions, hi tindran una presència destacada: El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933 , de Francisco Gracia Alonso i Josep Maria Fullola i Pericot, narra la història del creuer que va organitzar lʼambaixada cultural de la República espanyola amb estudiants i professors de diverses universitats. La ciencia en la literatura. Un viaje por la historia de la ciencia vista por escritores de todos los tiempos , de Xavier Duran, analitza lʼespai que han ocupat la ciència i la tecnologia en les obres dʼescriptors de diferents èpoques: des dʼHomer fins a lʼactualitat. Resseguint el fil històric, la col·lecció Barcino. Monographica Orientalia inclou lʼobra El Próximo Oriente antiguo y el Egipto faraónico en España y Portugal. Viajeros, pioneros, coleccionistas, instituciones y recepción , amb edició a cura de Lucía Brage Martínez i Juan-Luis Montero Fonollós, la qual explica com es van assentar els fonaments de lʼassiriologia i lʼegiptologia.

De la col·lecció Periodismo activo destaca Periodismo y viajes. Manual para ir, mirar y contar , de Santiago Tejedor, un llibre concebut com un manual dʼús que qüestiona i defineix les grans línies del periodisme de viatges. Juliana González-Rivera, a Viajar y contarlo. Estrategias narrativas del escritor viajero , sʼendinsa en la vida dels grans escriptors viatgers per revelar-nos-en les tècniques narratives més comunes. Roberto Herrscher confirma que no tots els viatges es descriuen igual a El arte de escuchar. Viajes por la música clásica . La quarta edició dʼ Una viajera por Asia Central. Lo que queda de mundo , de Patricia Almarcegui, narra el viatge que lʼautora va fer en solitari per països de majoria musulmana per comprovar fins a quin punt els estereotips coincidien amb la realitat. I és que la necessària condició de llibertat que requereix la crònica de viatges implica considerar les diferències de gènere. Liliana Chávez Díaz en parla a Viajar sola. Identidad y experiencia de viaje en autoras hispanoamericanas . També María Angulo Egea repassa lʼobra dʼun conjunt important de dones que han trencat barreres endinsant-se en entorns i realitats socials diverses a Inmersiones. Crónica de viajes y periodismo encubierto . El darrer títol de la col·lecció Transferències 1400-1800 és Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái , de Jonathan López-Vera. El llibre defuig lʼenfocament eurocèntric per tal dʼabordar, amb rigor i honestedat, el període comprès entre el 1587 i el 1598, una perspectiva compartida amb els altres títols de la col·lecció: El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia , de Diego Sola, i Visiones cruzadas. Los virreyes de Nápoles y la imagen de la Monarquía de España en el Barroco , amb edició a cura dʼIda Mauro, Milena Viceconte i Joan-Luís Palos. El primer reconstrueix la biografia de qui va descobrir la Xina i els seus habitants a Occident; el segon, segueix els llocs per on van circular els objectes artístics dʼuns virreis mediadors en el procés de creació i difusió de lʼart i de la cultura napolitans.

A lʼestand dʼEdicions UB, número 194, i de les 12:00 a les 13:00, el dissabte 28 de maig, de 12 a 13 h, a lʼestand dʼEdicions UB, Jonathan López-Vera signarà exemplars de Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái; el divendres 10 de juny serà el torn de José Remesal Rodríguez, coautor dʼUn militar en la sombra. El general Carlos González Llanos (1790-1863). Lʼautora dʼUna viajera por Asia Central. Lo que queda de mundo, Patricia Almarcegui, ho farà el diumenge 12 de juny, lʼúltim dia de Fira. Edicions de la Universitat de Barcelona també participarà, lʼ1 de juny, en la Jornada sobre Indicadors de Qualitat en lʼEdició Científica, organitzada per la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE), en què es tractaran qüestions com ara lʼactualització i les millores dels Scholarly Publishers Indicators (SPI), el segell i rànquing FECYT per a revistes científiques i els processos de selecció i mètriques de Web of Science.