Investigadors de diversos països debaten sobre polítiques lingüístiques i les seves conseqüències socials i econòmiques
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han inaugurat el dijous 29 de maig, a la Facultat d’Economia i Empresa, una trobada internacional sobre economia del llenguatge, disciplina que analitza qüestions com els efectes socials i econòmics de l’ús de les llengües i de les polítiques lingüístiques.
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han inaugurat el dijous 29 de maig, a la Facultat d’Economia i Empresa, una trobada internacional sobre economia del llenguatge, disciplina que analitza qüestions com els efectes socials i econòmics de l’ús de les llengües i de les polítiques lingüístiques.
Experts d’arreu del món tractaran temes com ara la tria de la llengua en empreses multinacionals, la substitució a les escoles de l’Àfrica subsahariana de les llengües locals per l’anglès o la relació entre l’educació bilingüe i el sentiment identitari a Catalunya.
El programa inclou intervencions com la de Rajesh Ramachandran, de la Universitat Monash (Malàisia), que presentarà la seva recerca sobre la substitució a les escoles ruandeses de la llengua indígena, el kinyarwanda, per l’anglès. Explicarà com aquesta substitució ha afectat negativament la població escolar que ha viscut el canvi, de manera que ha baixat la proporció d’alumnat que accedeix a l’educació secundària. El mateix dia, Andrew John, de la Melbourne Business School, exposarà la seva recerca sobre la llengua en empreses multinacionals: quin paper hi tenen les barreres lingüístiques i com es fa la tria de la llengua per comunicar-se entre seus diferents. El professor de la UB Antonio Di Paolo presentarà un estudi que conclou que la introducció del català a l’escola no va afectar el sentiment de pertinença de les persones que parlaven aquesta llengua des d’infants o que tenien els dos progenitors nascuts a Catalunya, però que l’exposició al català a l’escola —arran de la implementació de la Llei de normalització lingüística del 1983— va fer disminuir el sentiment identitari català entre les persones procedents d’entorns no catalanoparlants.
Durant la trobada, es presentaran recerques agrupades sota temàtiques com llengua i família, llengua i lloc de residència o impactes socioeconòmics del bilingüisme. Tomohisa Miyamoto (Aflatoun International) exposarà, per exemple, una recerca sobre com el coneixement de l’anglès facilita que les dones a l’Índia trobin marit a través de pàgines web de cerca de parella. Alfonso Miranda dedicarà la seva intervenció a un altre cas: els efectes de la docència del castellà en les comunitats indígenes de Mèxic amb llengües pròpies minoritàries. També es donaran a conèixer estudis sobre altres temes, com ara els missatges amb contingut polític de científics a les xarxes socials o el llenguatge inclusiu.
La trobada, organitzada per la School of Economics de la Universitat de Barcelona i el grup de recerca AQR, té el suport de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat, en el marc de la convocatòria d’ajuts a projectes de recerca.