Dues dècades divulgant l’obra de Ramon Llull

La Col·lecció Blaquerna fa més de vint anys que publica estudis sobre Ramon Llull i el lul·lisme.
La Col·lecció Blaquerna fa més de vint anys que publica estudis sobre Ramon Llull i el lul·lisme.
Notícia | Cultura | Acadèmic
(31/03/2023)
La Col·lecció Blaquerna, dirigida per Albert Soler Llopart i Pere Rosselló Bover, sorgeix del Programa Blaquerna d’Estudis Lul·lians, que impulsen la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Barcelona, totes dues amb centres de recerca dedicats a Llull: la Càtedra Ramon Llull (UIB) i el Centre de Documentació Ramon Llull (UB). La col·lecció, que va néixer com un projecte de col·laboració interuniversitari per impulsar els estudis sobre Llull en l’àmbit internacional, s’ha convertit en la sèrie de referència per als estudis lul·lians. El volum que va inaugurar-la l’any 2001 va ser Diplomatari lul·lià, de Jocelyn N. Hillgarth. Des de llavors, l’han seguit diversos volums que, amb Estudis lul·lians (1978-2019), d’Anthony Bonner, ja en fan catorze. El quinzè, Ramon Llull i Itàlia: viatges, relacions, lul·lisme, està en procés d’edició.
La Col·lecció Blaquerna fa més de vint anys que publica estudis sobre Ramon Llull i el lul·lisme.
La Col·lecció Blaquerna fa més de vint anys que publica estudis sobre Ramon Llull i el lul·lisme.
Notícia | Cultura | Acadèmic
31/03/2023
La Col·lecció Blaquerna, dirigida per Albert Soler Llopart i Pere Rosselló Bover, sorgeix del Programa Blaquerna d’Estudis Lul·lians, que impulsen la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Barcelona, totes dues amb centres de recerca dedicats a Llull: la Càtedra Ramon Llull (UIB) i el Centre de Documentació Ramon Llull (UB). La col·lecció, que va néixer com un projecte de col·laboració interuniversitari per impulsar els estudis sobre Llull en l’àmbit internacional, s’ha convertit en la sèrie de referència per als estudis lul·lians. El volum que va inaugurar-la l’any 2001 va ser Diplomatari lul·lià, de Jocelyn N. Hillgarth. Des de llavors, l’han seguit diversos volums que, amb Estudis lul·lians (1978-2019), d’Anthony Bonner, ja en fan catorze. El quinzè, Ramon Llull i Itàlia: viatges, relacions, lul·lisme, està en procés d’edició.

Cada volum de Blaquerna està dedicat, a partir de perspectives diverses, a la publicació d’estudis sobre Ramon Llull i el lul·lisme i sobre els contextos culturals en què es produeixen ambdós fenòmens. Exemples d’aquest plantejament són: Els fons manuscrits lul·lians de Mallorca, de Llorenç Pérez Martínez, fins a Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, de Miriam Cabré, el Diccionari d’escriptors lul·listes, de Sebastià Trias Mercant, i El diàleg en Ramon Llull: l’expressió literària com a estratègia apologètica, de Roger Friedlein, que va ser reconegut amb el premi Crítica Serra d’Or de catalanística el 2012.
​​​​​​​
«Ramon Llull és el més creatiu i prolífic dels intel·lectuals d’expressió catalana. La seva figura complexa de pensador, d’escriptor i d’apòstol ha estat rescatada pels estudis lul·lians moderns de les inacabables confusions que en feien un foll, un alquimista o un heretge. Si cada cop és tractada amb més respecte, rigor i precisió arreu del món, és gràcies a contribucions com les que ha dut a terme, durant més de vint anys, la Col·lecció Blaquerna», explica Albert Soler, codirector de l’única col·lecció monogràfica dedicada als estudis sobre Llull, el seu pensament, la seva obra i el seu context històric i cultural.

De la col·lecció, Soler en destaca que «ha impulsat la redacció i materialitzat la publicació de títols que s’han convertit en indefugibles per als estudis lul·lians internacionals i que altrament no existirien». I és que Blaquerna no només reuneix treballs d’autors de renom internacional com Jocelyn N. Hillgarth, Anthony Bonner, Harvey Hames o Roger Friedlein, sinó que també ha posat a disposició del públic lector en català obres de referència publicades originalment en alemany o en anglès, i ha aplegat les contribucions dels quatre congressos internacionals que s’han dedicat a la figura de Lull.

«La varietat de llibres que s’hi han publicat també és una característica rellevant de la col·lecció», afegeix Albert Soler. «Hi ha dos diccionaris: un que recull l’important cabal d’autodefinicions que Llull desenvolupà al llarg de la seva obra i un altre de bibliogràfic sobre escriptors lul·listes. Dos estudis més il·lustren el context en què Llull escriu la seva obra i el seu pensament: un sobre la ciència medieval en català i un altre sobre Cerverí de Girona. I també dos volums sobre documentació lul·liana: un diplomatari i un inventari dels fons manuscrits mallorquins».

El darrer títol publicat dins de la col·lecció és Estudis lul·lians (1978-2019), d’Anthony Bonner, un dels principals especialistes en Ramon Llull, que reuneix gairebé trenta articles. Amb edició a cura de Lola Badia i Eugènia Gisbert, l’obra referma la lectura de l’opus lul·lià que Bonner sempre ha defensat: l’art és l’essència que permet comprendre i interpretar la desconcertant multiplicitat i variació dels dos-cents seixanta títols de Llull, que va mantenir-se fidel al seu programa de reordenació del món i apostolat cristià durant quaranta anys de producció incessant. Anthony Bonner, prestigiós lul·lista nord-americà, és doctor honoris causa per la Universitat Albert Ludwig de Friburg (1994), per la Universitat de Barcelona (1995) i per la Universitat de les Illes Balears (2016).