Dues dècades divulgant l’obra de Ramon Llull
Cada volum de Blaquerna està dedicat, a partir de perspectives diverses, a la publicació d’estudis sobre Ramon Llull i el lul·lisme i sobre els contextos culturals en què es produeixen ambdós fenòmens. Exemples d’aquest plantejament són: Els fons manuscrits lul·lians de Mallorca, de Llorenç Pérez Martínez, fins a Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, de Miriam Cabré, el Diccionari d’escriptors lul·listes, de Sebastià Trias Mercant, i El diàleg en Ramon Llull: l’expressió literària com a estratègia apologètica, de Roger Friedlein, que va ser reconegut amb el premi Crítica Serra d’Or de catalanística el 2012.
«Ramon Llull és el més creatiu i prolífic dels intel·lectuals d’expressió catalana. La seva figura complexa de pensador, d’escriptor i d’apòstol ha estat rescatada pels estudis lul·lians moderns de les inacabables confusions que en feien un foll, un alquimista o un heretge. Si cada cop és tractada amb més respecte, rigor i precisió arreu del món, és gràcies a contribucions com les que ha dut a terme, durant més de vint anys, la Col·lecció Blaquerna», explica Albert Soler, codirector de l’única col·lecció monogràfica dedicada als estudis sobre Llull, el seu pensament, la seva obra i el seu context històric i cultural.
De la col·lecció, Soler en destaca que «ha impulsat la redacció i materialitzat la publicació de títols que s’han convertit en indefugibles per als estudis lul·lians internacionals i que altrament no existirien». I és que Blaquerna no només reuneix treballs d’autors de renom internacional com Jocelyn N. Hillgarth, Anthony Bonner, Harvey Hames o Roger Friedlein, sinó que també ha posat a disposició del públic lector en català obres de referència publicades originalment en alemany o en anglès, i ha aplegat les contribucions dels quatre congressos internacionals que s’han dedicat a la figura de Lull.
«La varietat de llibres que s’hi han publicat també és una característica rellevant de la col·lecció», afegeix Albert Soler. «Hi ha dos diccionaris: un que recull l’important cabal d’autodefinicions que Llull desenvolupà al llarg de la seva obra i un altre de bibliogràfic sobre escriptors lul·listes. Dos estudis més il·lustren el context en què Llull escriu la seva obra i el seu pensament: un sobre la ciència medieval en català i un altre sobre Cerverí de Girona. I també dos volums sobre documentació lul·liana: un diplomatari i un inventari dels fons manuscrits mallorquins».
El darrer títol publicat dins de la col·lecció és Estudis lul·lians (1978-2019), d’Anthony Bonner, un dels principals especialistes en Ramon Llull, que reuneix gairebé trenta articles. Amb edició a cura de Lola Badia i Eugènia Gisbert, l’obra referma la lectura de l’opus lul·lià que Bonner sempre ha defensat: l’art és l’essència que permet comprendre i interpretar la desconcertant multiplicitat i variació dels dos-cents seixanta títols de Llull, que va mantenir-se fidel al seu programa de reordenació del món i apostolat cristià durant quaranta anys de producció incessant. Anthony Bonner, prestigiós lul·lista nord-americà, és doctor honoris causa per la Universitat Albert Ludwig de Friburg (1994), per la Universitat de Barcelona (1995) i per la Universitat de les Illes Balears (2016).