Diversos filòlegs recorden la vigència de lʼobra de Joan Solà

El llibre s’obre amb un article del professor Sebastià Bonet que analitza la primera obra publicada per Joan Solà, <i>Estudis de sintaxi catalana</i>.
El llibre s’obre amb un article del professor Sebastià Bonet que analitza la primera obra publicada per Joan Solà, Estudis de sintaxi catalana.
Cultura
(27/02/2018)

Aquest dijous, 1 de març, a les 18.30 h, es presenta a la sala de professorat de la Facultat de Filologia (edifici Josep Carner) el llibre Joan Solà, una memòria viva (Edicions de la UB, 2018), editat pels professors de la Facultat de Filologia de la UB Sebastià Bonet, Neus Nogué i Eulàlia Salvat. Lʼacte inclourà la conferència dʼAmadeu Viana, professor del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL, «Joan Solà a Los Angeles: influències del Pacífic i variació sintàctica».

 

El llibre s’obre amb un article del professor Sebastià Bonet que analitza la primera obra publicada per Joan Solà, <i>Estudis de sintaxi catalana</i>.
El llibre s’obre amb un article del professor Sebastià Bonet que analitza la primera obra publicada per Joan Solà, Estudis de sintaxi catalana.
Cultura
27/02/2018

Aquest dijous, 1 de març, a les 18.30 h, es presenta a la sala de professorat de la Facultat de Filologia (edifici Josep Carner) el llibre Joan Solà, una memòria viva (Edicions de la UB, 2018), editat pels professors de la Facultat de Filologia de la UB Sebastià Bonet, Neus Nogué i Eulàlia Salvat. Lʼacte inclourà la conferència dʼAmadeu Viana, professor del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL, «Joan Solà a Los Angeles: influències del Pacífic i variació sintàctica».

 

Joan Solà‚ una memòria viva recull cinc articles que donen testimoni de lʼactualitat i la rellevància de les aportacions del gran lingüista català. Els textos van ser presentats a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona en una jornada dʼestudi amb motiu del cinquè aniversari de la mort del mestre.

Solà, partint de la fidelitat als seus predecessors Pompeu Fabra i Joan Coromines, es va dedicar a donar resposta a les nombroses necessitats del català contemporani i a actualitzar, així, la lingüística catalana, tant teòrica com pràctica. Justament per la seva condició de lingüista i de professor de la Facultat de Filologia de la UB, aquest llibre inaugura la col·lecció Lingüística UB, que aplegarà investigacions relacionades amb aquesta disciplina científica.

El llibre sʼobre amb un article de Sebastià Bonet, professor emèrit de la Facultat de Filologia, que analitza la primera obra publicada per Joan Solà, Estudis de sintaxi catalana (1972-1973), i la situa en el context del seu temps i en la producció de lʼautor. En el segon capítol, Jordi Ginebra (URV) caracteritza lʼobra de Solà des del punt de vista de la lingüística descriptiva i prescriptiva, posant-la en relació amb el que ell mateix va anomenar prescriptivisme tradicional, i ens fa veure els trets que laʼn separaven. En el tercer article, Ares Llop (UAB) recupera les aportacions de Joan Solà al coneixement de la sintaxi dialectal del català i fa una primera aproximació a lʼestudi de les variants sintàctiques dels parlars nord-occidentals. A continuació, Neus Nogué i Lluís Payrató (UB) fan un esbós del que podria ser lʼanàlisi de lʼestil de Solà com a escriptor, tant des del punt de vista dels usos normatius com dels principis pragmàtics subjacents en la seva escriptura. Tanquen el volum Manuel Pérez Saldanya (UV, IEC) i Gemma Rigau (UAB, IEC) amb un estudi sobre la manera com Joan Solà treballava i investigava, a partir de la seva experiència a la Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica de lʼInstitut dʼEstudis Catalans i posant com a exemples determinades construccions amb participi passat i les construccions causals introduïdes per ja que.

Joan Solà (1940-2010) és un dels principals referents de la lingüística catalana, a lʼaltura de Pompeu Fabra i Joan Coromines, que va contribuir de manera decisiva al coneixement que tenim avui de la llengua. Catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes de la UB des del 1984, vicepresident de lʼIEC des del 2009 i professor convidat en universitats de Polònia, Àustria i Alemanya, va centrar la seva recerca en temes de sintaxi i dʼhistòria de la llengua catalana, tot i que també va tractar qüestions de lexicografia i sociolingüística, aquesta darrera disciplina des dʼun punt de vista obertament compromès.

És autor dʼuna quarantena de llibres, entre els quals cal destacar: Estudis de sintaxi catalana (1972-1973); A lʼentorn de la llengua (1977); Del català incorrecte al català correcte (1977); «Ser» i «estar» en el català dʼavui (1981); Sintaxi generativa catalana (amb Sebastià Bonet, 1986); Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987); Tractat de puntuació (amb Josep M. Pujol, 1989); Lingüística i normativa (1990); Estudis dʼhistòria de la llengua catalana (1991); Sobre lexicografia catalana actual (com a editor, 1992); Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994); A-Z. La llengua: una convenció dialèctica (1993); Ortotipografia. Manual de lʼautor, lʼautoeditor i el dissenyador gràfic (amb Josep M. Pujol, 1995); Gramàtica i lexicografia catalanes. Síntesi històrica (amb Albert Rico, 1995); Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (amb Pere Marcet, 1998), obra que va rebre el Premi Crítica «Serra dʼOr» de Recerca; Parlem-ne. Converses lingüístiques (1999), recull dʼarticles publicats al diari Avui, en el qual va col·laborar habitualment durant molts anys en la secció homònima; Ensenyar la llengua (2003), i Plantem cara (2009), en què denunciava la subordinació de la llengua catalana. Juntament amb Jordi Mir, va dirigir la publicació de lʼObra completa (2005) de Pompeu Fabra. El 2002 va dirigir la Gramàtica del català contemporani, obra en tres volums de caràcter descriptiu que constitueix una de les referències cabdals de la lingüística catalana i per la qual va rebre el Premi Sanchis Guarner.

El conjunt de la seva obra i la seva trajectòria ha estat reconegut amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2003), la Creu de Sant Jordi (2005), el Premi dʼHonor de les Lletres Catalanes (2009), el Premi Nacional Lluís Companys (2009) i el doctorat honoris causa per la Universitat de Lleida (2009), entre altres distincions.

El catàleg dʼEdicions de la UB inclou també aquestes obres de Joan Solà: Joan Coromines com a exemple. Lliçó inaugural curs 2005-2006 i Última lliçó de Joan Solà. «Construcció dʼuna sintaxi normativa: criteris, exemples» (2010, DVD).